La Mercè es la festa major de la ciutat de Barcelona. Si a la gent li va bé es celebra el 24 de setembre, si no va bé es canvia i es celebra el dia que li vagi millor a la gent i ja està. A la festa major hi ha les típiques i tòpiques activitats de qualsevol festa major: correfoc, gegants, castellers, balls, concerts, etc.
Com a bona patrona, a la Mercè se li atribueixen uns quants miracles i algunes aparicions, per exemple el 24 de setembre de 1218 se li va aparèixer simultàniament al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramon de Penyafort i els hi va dir que muntessin una odre religiosa (però tots armats fins les dents) per rescatar els ostatges (cristians es clar) a terres sarraïnes.
En 1687 Barcelona va ser víctima d’una plaga de llagostes, no aquells crustacis amb pinces sinó el molest insecte que salta, i van invocar la protecció de la Mare de Déu de la Mercè ajuntant les 7 boles de la Mercè. L’any següent ja es converteix el 24 de setembre en festa popular.
Si la economia de la ciutat ho permet la Mercè acaba amb un piromusical.
Segons l’època les festes de la Mercè tenen un caire o un altre, per exemple durant la dictadura d’en Cisquet (Si a casa vostre us referiu a ell com a Don Francisco es el vostre problema), les festes van prendre un vessant més nacionalista catòlica. Al sortir de la dictadura es va decidir copiar l’estil de festa dels pobles del costat convertint-la en una festivitat més lúdica. La gent li molava aquest rotllo així doncs es van formar colles diverses, geganters, diables, bastoners, castellers, breakdancers, etc.
A mode de resum breu l’estructura de la festa es la següent: Comença amb el Pregó i acaba amb el castell de focs, entre mig fan coses. Què? He dit que seria breu. Si voleu el detall mireu el programa de la festa d’enguany.
Pons's blog 
Jo això de haver aparescut aquesta noia simultàniament al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramon de Penyafort no m’ho crec ni borratxa! Que li aparegui a una persona a un moment concret encara es pot justificar – el cervell del tal tenia un problema en el area visual, el tal era epileptic, el tal s’havia pres bolets màgics, etc. – però que aparegui a 3 persones al mateix temps… El concepte de clonar-se és massa modern per poder aplicar a un fantasma!
Per això se’n diu miracle, si fos fàcil de fer ho faria un becari.
Un apunt històrico-festiu molt interessant. I ho dic sense cap ironia.
M’ha agradat el resum breu de l’estructura de la festa major… coincideix al 100% amb la del meu poble. ;-)
Si em convides a la festa major del teu poble a lo millor m’animo i en parlo en un cas típic.
I ho dic amb molt ironia ;-)
A quin poble vius?
Doncs mira, els de Lleida ja sabem més coses de les festes Barcelonines, no?
Qui sap, potser m’animo i algun dia explico com són les festes majors de Lleida, per què en teniu, no?
Sí, aquesta setmana pots venir a les festes de la tardor, i a la Fira de St. Miquel i als concerts i… ;D
però les dels pobles encara són molt millors.
Què és això festa de tardor? On son els comentaristes que el Pons’s blog tenia abans de les vacances!?
Però als de Sabadell ja us deixen venir? Almenys, si baixeu, feu despesa!
Nosaltres hi vam anar dissabte passat i si, despesa vam fer; poca però ….
Clar que si, som sabadellencs però per sobretot de tot som catalans i per tan gastem només lo just i necessari.
No gastis a botigues de Barcelona, gasta a Sabadell!!
Segona part de la campanya aquella de “Compra en Sabadell” ??? xDDDD
Tranquil, els de Sabadell no sortim d’aquest poble! L’aire és menys contaminat fora de Barcelona ^^
La Mercè ens agrada fins i tot als santsencs.
Referent a com li dèiem a l’antic dictador, si Cisquet o don Francisco, cap dels dos. et diré alguns noms:
Repressor, sanguinari, torturador, colpista, auto-reprimit, mentider, assassí, corrupte, criminal, abusa-nanos, covard, merdós, amic de Hitler i de Mussolini, de Fraga Iribarne, de Porcioles…
No m’allargo més, que aquest és un blog simpàtic…
em queda clar que no era benvingut Franco per casa teva
A casa no ens hi referim. Intentem parlar de gent agradable.
Per tan parleu molt de mi, no?
De tu i de l’ahse. No fem altre.