Feliç dia mundial de la blasfèmia (Serà demà de fet…)! Per tan el Cas Típic d’avui es lleugerament blasfem. Només lleugerament. Espero que els comentaris estiguin en concordança amb la celebració del dia ;-)
La típica pregunta que tots ens hem plantejat alguna vegada: Menjar pel cul es pecat?
Anava a posar una foto per il·lustrar la noticia, però he pensat que millor que no…
Per què el Papa es l’home més feliç del mon…?
Parlant d’anells un es pot confondre…
1 – Munta’t una fanfàrria.
2 – Esmuny-te en una petita processó del cementiri.
3 – Toca ‘A les barricades’ i ‘El cotxe fantàstic’.
4 – Aconsegueix l’aprovació del capellà.
5 – Assoliment desbloquejat!!
Pons's blog 
Però de què hòsties va aquest post!!
Crec que de religió, però no n’estic segur del tot.
Ja està vist que el que no trobis tu… Quina mena de newspapers mires tu?
Són blasfèmies només per alguns, per altres seran bons acudits… o no.
Està clar que no ens informem en els mateixos llocs
Explica’m la gràcia del video llavors…
L’acudit del Papa ja el coneixia i no està mal trobat però m’ha semblat més ocurrent el del Senyor dels Anells. Mira, m’ha fet gràcia. :-))
La fanfàrria més que blasfemar el que fan es demostrar ben poca educació. Ja sé que no tothom ho veu igual però sempre he trobat incongruent demanar que et respectin a tu i a la teva la llibertat d’expressió, mentre tu no estàs respectant els altres.
Me’n vaig a esmorzar… per la boca. :-P
Al proper casament per l’església intenta canviar el llibre al capellà a veure si es dona compte :P
Una aportació lingüística. Els besavis, a Sants de blasfemar en deien flastomar.
Es veu que aquest verb encara s’utilitza a ses Illes.
Enllaçant el post d’ahir i el d’avui, una pregunta: Els que mengen pel cul tenen dents a l’ullera?
Pregunta desagradable fins hi tot per aparèixer a yahoo answers
Quin fàstic de comentari, sisplau! Pensa en el pobre becari, ara mateix està al lavabo vomitant…
Me cago en la puta, però quin cony de post és aquest, quan no toca!! Demà no et llegirà ni Déu ni sa mare!
Veig que has captat correctament l’esperit del post :D
Perquè després diguis que no et faig cas!
Malparit!! Estàs escrivint paraulotes al Pons’s blog, fill de 3 pares!
No entenc per què fas un post sobre blasfèmia i poses exemples de religions no veritables. Una blasfèmia de veritat hauria de ser sobre l’únic Déu veritable de l’Univers, el MEV.
Es que sobre el veritable Déu no es pot blasfemar! Faig veure que sóc molt valent i transgressor però hi ha temes amb els que no s’hi juga.
El únic i veritable Déu d’aquest món es diu Pons, i ja s’enten que seria d’allo més absurd que el Pons vagi escrivint blasfèmies sobre el Pons. Que ho pot fer, és clar, no és que no n’estigui capacitat, però… quin sentit li veus??
D’acord, ara ja entenc la raó del bon humor de l’argentí.
Realment aquest Papa es com un campió dels pesos pesats xD
Mentre no arribi a comportar-se com un rock-star encara anem bé!
I demà toca l’apunt del dia mundial del cor? Aquest blog està una mica desorganitzat darrerament…
Fes una reverència i meravella’t. Els camins del Pons són inescrutables. ^^
Dia mundial del cor? Si jo no tinc cor per què m’hauria d’interessar un dia així?
Tampoc no tens un déu del que es puga blasfemar, no?
Si! El MEV!
El primer és boníssim!
Has vist la imatge (que diuen que està trucada) del welcome potato del Papa a Cuba? hihihih
Per cert, 22 dies sense visitar el Pons blog! buf, espero que no em desheredis! tenia 14 posts!!!!!!
22 dies!! Quina blasfemia! Com ho has pogut aguantar!
Sí, i efectivament està trucada.
14 posts pendents?! Aniràs al Pons-infern segur.
Per mi cada dia és el dia de la blasfèmia, collons de déu!
El del casament m’ha molat, ben escollit i fa l’acte més interessant. Perquè a veure, hem admetre que els casaments són molt avorrits. Sort que després t’ho compensen amb la barra lliure.
El teu casament també va ser avorrit?
Calla calla, que jo no m’he casat ni em casaré. Potser algun dia signi quatre paperots, però res de fer el paperina.
Oh! No hi ha una petita Roselles interior que es vol passar el dia fent de princesa?
Hahaha nooOOooOoo! Quan era més joveneta encara ho hagués fet, tot i que no recordo mai haver somiat desperta amb el dia del meu casament ni vestir-me de núvia. Però ara no, que va. A més, he tingut força present el casament del meu germà, tant d’estrès, tantes coses per lligar… Uf, no no, això de casar-se no està fet per mi.
Si et fa gràcia vestir-te de nuvi, ja saps, agafa’t una xicota joveneta (que ja tens una edat) no sigui que després se li passin les ganes hahaha