The Shield, traduïda al nostre país com “The Shield, al margen de la ley” per tal que quedi clar que la sèrie va de policies i no pas de… escuts? La sèrie està ambientada a la ciutat de Los Angeles. La sèrie segueix la vida d’una comissaria de policia. Principalment es centra en quatre trames principals. Per una banda el grup d’assalt especialista en fer les feines complicades de manera dura i de passada emportar-se algun que altre sobresou, aquesta es la meva part preferida junt amb la trama del capità de la comissaria que vol demostrar que el seu grup d’assalt no és “trigo limpio” (blat net?). Llavors està la parella de detectius que resolen els casos pensant i amb les maneres força correctes, la parella són una afroamericana de mitjana edat i un holandès una mica més jove que no es gaire pres en serio per la resta de policies. Per últim hi ha la trama que menys m’agrada, la del novell afroamericà , gai i catòlic que està emparellat amb una noia policia més veterana.
Sembla que ningú ha ensenyat a somriure als protagonistes de The Shield
El primer capítol apunta que la investigació d’assumptes interns serà d’una manera però al final del capítol veiem que no… Sens dubte el final del pilot és una bona manera d’enganxar l’espectador des del capítol zero. En el capítol dos veiem la diferència entre un funeral d’un policia i el funeral d’un traficant d’una banda, curioses diferències. També es divertit quan fins hi tot les bandes locals es queixen de la immigració i critiquen que vinguin els mexicans de fora i et robin la feina, i per feina s’entén el xantatge i la extorsió dels botiguers locals. Tranquils ja no faig més lo de detallar capítol per capítol fins arribar als tretze que té la temporada, només vull apuntar una curiositat més que descobrim en el tercer capítol. Si vols registrar una propietat que fas? Doncs fàcil, primer la registres i després si trobes alguna cosa demanes una ordre al jutge, fer-ho al revés seria una pèrdua de temps, no?
Un està acostumat a veure crims i assassinats de les moltes sèries policials que ja ha vist (tots els CSI, Sin Rastro, Mentalista, etc) però els crims i els assassinats de The Shield són més desagradables, a CSI descobries que la gent moria per algun motiu més o menys justificable, però aquí veus morts per motius absurds, morts que es podien haver evitat per detalls, vides perdudes de la manera més estúpida possible, trist i real com la vida mateixa. Seguint les comparacions amb CSI, allà els policies eren modèlics exemples a seguir que només seguien les proves, en canvi aquí no hi ha cap policia que sigui un sant, la majoria són lleugerament cabrons, llavors n’hi ha que arriben més enllà i finalment n’hi ha que arriben molt més enllà.
En la secció de “m’agrada trobar cares conegudes” tenim a un personatge principal. El llatinoamericà capità de la comissaria interpretat per Benito Martinez és un polític que surt a House of cards anomenat Hector Mendoza.
The Shield seria la sèrie de referència en quan a casos policials realistes si no hagués existit The Wire, les dues sèries són de la mateixa època i per això la primera va quedar una mica eclipsada per la segona ja que pel què he vist de moment és més completa The Wire. Les comparacions entre les dues són inevitables, a The Wire teníem que hi havia policies competents i incompetents i algun corrupte. Per contra aquí tenim, competents i corruptes i algun incompetent. Això no vol dir que quan no tenen una feina explicita aprofitin el temps fent informes i coses burocràtiques, sinó que simplement quan han d’entrar en acció no ho fan malament del tot. A The Wire teníem un cas que s’allarga durant tota la temporada, mentre a The Shield hi ha més varietat de casos que donen més moviment a la trama, sembla que a Los Angeles hi ha més acció que a Baltimore. A The Shield hi ha política, es inevitable, però a The Wire la vivíem més directament; però el que es troba a faltar sobretot es veure la vida del traficant tal com la veiem a The Wire. The Wire més que una sèrie de policies es una sèrie de la vida en els carrers d’una ciutat. A The Shield “només” tenim la visió dels diferents membres de la policia i una mica de política mentre que a The Wire tocava més punts de vista, els traficants, les escoles, la política, la premsa, era una visió més completa i sobretot variada. Els protagonistes són més variats a The Wire, mentre que en aquesta hi ha un munt personatges de diferents edats i races a The Shield el nombre de personatges és més limitat, tot i que vull deixar clar que de moment només he vist la primera temporada. Sobre el opening i la música, mentre a The Wire l’opening passa del minut i mig a The Shield dura 3 segons, pràcticament el temps just per dir “The Shield, al margen de la ley”, per tan punt per The Shield, tot i això reconèixer que a The Wire en cada temporada s’ho treballaven i canviaven les imatges i l’estil de la música de l’opening.
The Shield té un 8 al filmaffinity i un 8,8 al imdb
Vic Mackey: Tendrás mi informe en un par de días. Quizá en una semana. Si no te gusta este calendario, háblalo con Gilroy.
David Aceveda: No tengo por qué. En este edificio, yo estoy al mando.
Vic Mackey: Bueno, puede que sea así en tu propia mente, amigo. Pero en el mundo real, no respondo ante ti. Ni hoy, ni mañana, ni siquiera en el Cinco de Mayo
David Aceveda: ¿No te molesta? ¿Las cosas que hace?
Claudette Wyms: No juzgo a otros polis.
David Aceveda: Mackey no es un poli. ¡Es Al Capone con placa!
Vic Mackey: El padre se inyecta y el hijo és un asesino de polis, no creo que la madre sea Hillary Clinton.
Nota:8/10
Pons's blog 