Cap a la Fundació – Isaac Asimov (384 pàgines)
Si voleu recordar els altres llibres de la fundació teniu: Fundació, Fundació i Imperi, Segona fundació, Els límits de la fundació, Fundació i Terra i la preqüela Preludi a la Fundació. Si no us voleu emportar espoilers de la saga l’ordre de lectura és el que us he marcat acabant amb el llibre d’avui.
Si bé es cert que aquest llibre ens parla més sobre l’Imperi i la seva decadència que el seu predecessor, també té el problema que al principi, l’argument central insisteix en ficar-se en petites històries de espies, això passa sobretot en la primera meitat del llibre, en la segona meitat la cosa ja s’arregla. Puc assegurar que la segona preqüela està força millor que la primera, com a mínim aquesta es centra en la creació de la psicohistoria, que es el motiu real pel qual la gent es vol llegir aquestes preqüeles. Aquí coneixem com va començar el projecte, la evolució, els problemes que es va trobar, els punts importants, les persones implicades, etc. De pas també ens expliquen la situació de Trantor durant aquesta època, hagués preferit la història del Imperi sencer en comptes d’estar centrat tan en Trantor, però no es pot tenir tot. A més a més acaba lligant el final d’aquest llibre amb el principi del primer llibre original Fundació, afegint fins hi tot alguns detalls extres que aquest no explicava. De totes maneres trobo que les preqüeles són massa llargues, amb menys pàgines haurien passat millor, de fet els llibres de la trilogia original es mouen entre les 200 i 300 pàgines, però les seqüeles i preqüeles ja arriben i algunes passen de les 400. Segur que els fans més acèrrims ja els hi va bé, però sent sincers hi ha bastanta palla que es podria esporgar.
Com ja va passar amb el seu predecessor aquest cop també m’he deixat de subratllar cap frase del llibre. No ho compteu com a fallo, preneu-ho com una decisió de negoci…. Per resumir la categoria dels 7 llibres de la saga de Fundació o també coneguda com a Cicle de Trantor podríem dir:
- Trilogia original => Imprescindible només per qualsevol amant de la lectura
- Seqüeles => Imprescindibles només per qualsevol amant de la ciència ficció
- Preqüeles => Imprescindibles només per qualsevol amant de Isaac Asimov
Nota: 6/10
Pons's blog 
Sense ser tan taxatiu com tu, en termes generals coincideixo amb el teu resum final. Com ja et vaig dir, a mi em van agradar força tots els llibres però sens dubte la trilogia original destaca sobre la resta.
Ara potser vaig a per la saga dels robots, te l’has llegit?
Els contes sí però les novel·les encara no. Si les trobo, potser m’animo a llegir-les ara i així aprofito per comentar-les amb tu.
Quan acabis dissenyaràs una nova AhSe?
ara he acabat els de Abercrombie, a punt per ressenyar l’últim.
L’Asimov el tinc a la llista, tot arribarà, suposo.
Espero amb ganes la teva ressenya ^^
En paraules del propi Asimov: “Negar un fet és el més fàcil del món. Molta gent ho fa, però el fet continua sent un fet.”
En paraules del propi Asimov: “Mai permetis que el sentit de la moral t’impedeixi fer el que està bé”
Un fet negat que continua sent fet no està negat :-P
Fa uns mesos vaig saquejar la biblioteca d’algú (no entraré en detalls) i me’n vaig dur tots els Asimov’s que vaig trobar, que eren un quants. Com que en l’anterior post ja posaves l’ordre de lectura cada cop que em miro la meva biblio em criden més l’atenció. Cauran aviat, ho veig venir.
Pons’s blog, influenciant lectors des del 2006 ^^
A la próxima agafa un manual de programació en C ;-)
Així doncs, està clar que, després de llegir la trilogia original, llegiré les preqüeles, ja que sóc fan d’Asimov, però no de la ciència ficció en general. De les seqüeles passo.
Si ser fan d’Asimov no et converteix en fan de la ciència ficció ja em diràs què t’hi converteix
PD: Lamento comunicar-te que tot el cyberpunk que et vas llegir en la teva adolescència es considera ciència ficció
El teu gat farà de fan de ciència-ficció per a tu, i nosaltres l’acceptarem
Genial el resum final sobre les trilogies. Jo, de fet, aquest de què parles hui no me l’he llegit encara i no crec que ho faça.
[…] Cap a la Fundació – Isaac Asimov 6/10 […]