Cas típic 2239: noi li agrada noia, noi li agrada la segona temporada de The Shield

The Shield, temporada dos. No fa gaire vaig parlar de la primera temporada, si? El nostre grup d’assalt continua amb la tònica de la primera temporada, això vol dir igual de violent, igual de corrupte, igual de mandrós de cara a la burocràcia, però per altra banda es bastant eficient en segons quines feines, malgrat que alguns dels seus components es comportin com imbècils, sort que el seu cap, en Vic, es bastant capaç d’arreglar els desastres en el que es posen el seus policies.

Només mirar-los la cara ja saps que són agents corruptes

En la segona temporada continuen els casos que s’obren i es tanquen en el mateix capítol, però a part d’aquets casos hi ha varis casos de fons que es mantenen oberts, com el cas de l’Armadillo, si, hi ha un delinqüent que es diu Armadillo, pel no fa por, oi? Doncs es un malparit molt perillós. El cas es que els casos auto-clonclusius li donen un ritme àgil i ràpid a la sèrie, i per altra banda els casos llargs de fons donen interès i et fan enganxar a la trama, i la gràcia es que en els capítols d’aquesta segona temporada es saben combinar perfectament aquests dos tipus de casos. Per resumir la segona temporada podríem fer servir una frase que diu un protagonista de la pròpia sèrie seria “Los resultados no justifican un mal comportamiento”.

Com se sap que una sèrie està totalment consolida? Fàcil, quan es permet el luxe de fer un capítol que va sobre el passat, més concretament els inicis de la comissaria, on pocs es coneixen i les relacions són diferents, es curiós de veure, però el capítol en si mateix no aporta res i sembla fet només per omplir un capítol per arribar als 13 que componen la temporada.

———-inici espoilers———–

La segona temporada gira al voltant dels problemes que té en Vic per evitar que el relacionin amb els traficants que el subornen, però com que es el protagonista de la sèrie sempre s’acaba salvant al últim moment. Per sort, per interessos polítics el capità, el seu màxim enemic de la primera temporada, l’ajuda perquè no vol merders l’any que es presenta a les eleccions. El final de temporada té de tot! Acomiadaments, victòries polítiques, un munt de pasta, morts, pallisses, què més es pot demanar? amor? Collonades!

———-fi espoilers———–

Ja que en el post anterior no ho vaig fer deixeu-me que us presenti els personatges principals:

• Vic Mackey: Es un detectiu que farà qualsevol cosa pel bé de la seva família, això inclou deixar-se subornar per alguns narcotraficants per tenir pasta. Això sí, si donen problemes no té cap problema en tractar els delinqüents amb ma dura fent servir mètodes no del tot legals, però com ell diu lo important són els resultats. És un anti-heroi però cau bé.
• Shane Vendrell: Es el millor amic d’en Vic, i membre del seu grup d’assalt, sempre farà el que ell digui. No es massa espavilat, i no té cap remordiment en fer qualsevol cosa si amb això es guanya pasta.
• Danni Sofer: Es una policia veterana que tuteja al novell del cos policial. Bàsicament es legal, però té molt clar que per davant de la llei primer estan els companys policies. No em cau massa bé, les seves trames m’avorreixen.
• Julien Lowe: Es el jove policia novell tutejat per la Danni. Per ell es més important la llei que qualsevol altre aspecte. Es molt religiós, fins al punt que renuncia a la seva homosexualitat per seguir a Deu. Igual que amb la Danni, al anar junts, també m’avorreixen les seves trames.
• Holland Wagenbach: Un detectiu que es molt dolent amb les relacions socials. Es preocupa més per les seves estadístiques per tancar bé els casos que no pas per ajudar a les víctimes. Parla sempre dels fets com si fossin tot casos teòrics sobre el paper sense demostrar cap sentiment i no té cap problema en deixar anar els detalls escabrosos tal com ragen amanint-los amb les seves recargolades teories. Té alts i baixos, però en general es bo fent la seva feina.
• David Aceveda: El capità de la comissaria de policia. No li agraden gens els mètodes d’en Vic, i sempre està esperant que faci algun error per poder-lo agafar infraganti i fotre’l fora. Tot i que com  a bon aspirant a polític que és, en el fons s’acaba preocupant més de les estadístiques que no pas de solucionar problemes.
• Claudette Wyms: Es la detectiu companya d’en Wagenbach. Es bona en la seva feina i segueix la llei correctament, es de llarg la millor persona que hi ha en aquest departament de policia. Per això tampoc suporta els mètodes utilitzats per en Vic. Després d’en Vic es el meu personatge preferit.

La segona temporada segueix aproximadament al nivell de la primera (exceptuant el fluix capítol 9 que va sobre el passat), per això li mantinc la nota per ser coherent, això vol dir un vuit justet però a la fi i al cap un vuit perquè no es mereix menys. The Shield té 8.0 un al filmaffinity i un 8.8 al imdb.

– Haz las maletas y coge el proximo burro que salga hacia Mejico.

Nota: 8/10