Hola, sóc Pons McClure i em recordareu d’altres anècdotes com el “Ramat d’àvies” i “Visites inesperades de dissabte al matí”, l’anècdota d’avui es titula “Portes: Més complicades del que semblen”.
En aquestes alçades de la meva vida un es pensa que ja sap que la gent pot arribar a ser molt inútil, però situacions com aquesta em fan veure que el nivell d’inutilitat d’alguna gent pot arribar a nivells que no sospitava possibles. Primer de tot deixem posar-te en situació. Jo visc en un pis, em sap greu decebre’t si pensaves que algú de la meva categoria hauria de viure en una mansió rodejada d’uns jardins victorians de 50 acres. Com la majoria de pisos, el meu té una entrada comunitària pels habitants del bloc de pisos, així doncs a vegades em veig coincidint amb algun veí, com és el cas del vespre passat . Potser no caldria però per si de cas t’explicaré com funciona una porta, fins fa poc pensava que realment no calia explicar a ningú una aparell tan comú però sembla ser que m’equivocava. Una porta té a grans trets dos estats possibles, oberta i tancada, quan està oberta es pot passar, quan està tancada no es pot passar, a la meva edat i explicant com funciona una porta, el que té la vida, en fi… També existeix un estat intermedi entre oberta i tancada que es podria anomenar com “entreoberta”, però això ja són tecnicismes que deixaria per un curs avançat. En el cas de l’entrada del meu pis el que trobes al obrir la porta són quatre graons, fins fa temps només hi havia això quatre graons, però fa un parell d’anys també hi ha una plataforma elevadora que ajuda a salvar els graons per la gent amb mobilitat reduïda, mai he vist a ningú que l’hagi fet servir però això ja es un altre tema. El cas es que la plataforma elevadora ocupa dos terceres parts de l’escala original, com que la porta s’obra cap endins, per tal d’accedir a l’escala no es suficient en entreobrir la porta sinó que cal obrir-la del tot, però es una cosa que qualsevol persona amb les capacitats visuals funcionals pot apreciar sense problemes, a part que un té la experiència dels dos anys que fa que existeix aquest petit impediment sobre l’escala. Hi ha una altra opció que es entrar obrint molt poc la porta, tancar la porta i després pots accedir a l’escala. Per acabar un detall, la porta en qüestió té la particularitat que es manté oberta si la deixes oberta del tot, però que es tanca sola si la deixes entreoberta. Bé, crec que amb això ja et pots formar una imatge mental de com està organitzada l’escenari.
Arribava jo amb la bici i vaig veure que hi havia una dona d’uns 50 i escaig anys amb el que segurament seria el seu fill d’uns 15 anys, la veritat es que sóc molt dolent determinant la edat dels nens, no m’hi fixo massa amb ells perquè no solen servir per res i per això els intento ignorar, per tan, el nen en qüestió podia tenir tan 10 anys com 20, i he fet la mitjana i per això he dit 15. El cas es que per aprofitar que estaven entrenat aquests dos individus vaig dir:
-Deixa la porta oberta si us plau
-¿Qué?
-Puerta abierta, el contrario de cerrada…
-Ah! Sí, claro.
Si hagués sabut el que m’esperava no hagués dit res i m’hauria estalviat molt de temps, però per contra no hauria tingut aquesta entretinguda anècdota per explicar. Primer la dona entra obrint poc la porta i passa ella però abans que el nano pugui entrar la tanca, però veu que això no funciona i torna a entreobrir la porta perquè passi el nano i torna a tancar la porta, i veu que allò no funciona, així doncs surten els dos a fora perquè… no se ben bé perquè, torna a entrar la dona només entreobrint la porta i un cop a dins tanca la porta, llavors es posa a dalt del primer graó i com pot obre del tot la porta, perquè suposo que obrir la porta del tot des de bon principi hagués sigut massa fàcil i està clar que aquí no em vingut a fer les coses fàcils. Mentrestant jo ja havia superat l’etapa de plorar i simplement estava gaudint de l’espectacle amb un somriure perquè un show així no es veu cada dia, a més, el meu subconscient ja havia afegit a la situació la musiqueta de Benny Hill. Finalment la dona obra del tot la porta i pot entrar el seu fill i ràpidament jo al darrera no fos cas que decidís tornar a tancar la porta. Per evitar més mal de caps i així evitar crear un embús en una zona tan poc transitada com l’entrada del portal del bloc, vaig dir “No se preocupe, ya cierro yo”.
Pons's blog 