Segona part del post sobre el moniato, segur que aquesta nit no heu pogut dormir tot esperant la publicació de la segona part del post d’ahir. Pons’s blog, mantenint la tensió dramàtica gràcies a un tubercle des del 2006 ^^
Si per algun trauma infantil estrany no heu menjat mai un moniato us diré que no es menja cru. Un moniato es un tubercle semblant a una patata, per tan, oi que no us menjarieu una patata crua? Bé, tinc molts lectors, tampoc posaria la ma al foc sobre que cap ho hagi fet alguna vegada… El cas es que normalment un moniato es fregeix o s’escaliva, exacte, com si es tractés d’una patata, veig que aneu aprenent. A Catalunya els mengem al voltant de Tot Sants, motiu per el qual estic publicant el cas típic per aquestes dates i no pas per Sant Juan Joan. De fet, els catalans a vegades fins hi tot el fem servir com a part de la massa del nostre estimat panellet. A València van un pas més enllà i fan pastissos de moniato per Nadal. A Canàries, al ser gent més exòtica i tropical en solen menjar habitualment durant tot l’any, no els tingueu en compte pobrets.
Ara us explicaré com els faig jo. Els parteixo en trossos grossos de la mateixa mida per tal que tots es coguin a l’hora, els poso al forn durant uns 100 minuts perquè m’agrada més el sistema centesimal més que el sexagesimal, i cada vint minuts els hi dono la volta 180º per desconcertar-los una mica. Quan ja fa hora i poc que estan al forn agafo una forquilla i aprofitant que estan desprevinguts e indefens els punxo sense compassió mentre faig aquest riure. Després els trec del forn i els embolico amb paper de diari, no pas perquè es mantinguin calents, sinó perquè es culturitzin ja que no m’agrada menjar aliments ignorants, per això evito sempre fer servir les pàgines de política i esports. Quan crec que amb la calor la tinta del diari ja s’ha transferit al moniato, el desembolico i li poso l’ingredient secret que ha anat passant de generació Pons en generació Pons i que avui privilegiats lectors us passo a vosaltres: La canyella!
En aquesta època de l’any les parades de castanyes que volen diversificar el negoci aprofiten per oferir no solament castanyes sinó també moniatos als seus clients. Està clar que el món dels negocis és pels innovadors i aventures, us heu baixat ja l’aplicació appNiato? Per Android ja existeix, per Apple sortirà en breu, tot i que evidentment serà més cara. Ja per acabar, sabem que un aliment està en el cim de la popularitat quan a aquest se li ha dedicat una o varies frases fetes, en el cas del nostre ja estimat moniato tenim la famosa “Quedar-se de pasta de moniato”, que no vol dir canviar el color de la pell al taronja sinó que vol dir quedar-se sorprès, oi què al saber-ho us heu quedat de pasta de ídem?
Què us ha semblat aquests dos posts sobre els moniatos? Oi que ara us els mirareu amb més estima? Si veieu per les noticies que el consum de moniatos s’ha disparat no en tingueu cap dubte, no es per l’època de l’any en que ens trobem, és per aquesta parella de posts. Llarga vida al moniato!
M’ha interessat molt aquest ingredient secret que afegeixes al moniato, no ho he provat mai però d’aquest Tot Sants no passa. Moniato amb tinta de diari… sona exquisit. ;-D
Sant Joan…
Sant Joan??? Sant Pons potser?
Si l’emboliques amb la Razón el moniato t’insulta per ser català.
Pobres moniatos…
el MEV els va crear per ser menjats durant aquesta època
Però no per punxar-los amb crueltat!!
Em vas fer agafar ganes de menjar-ne i ahir em vaig fer unes chips de moniato per acompanyar el dinar. Avui potser me’n menjo un per berenar fet al forn, però a mi la canyella no em va massa.
Potser massa moniato, eh? Deixen pels altres que jo aquest any encara no n’he menjat!
Com que acabis el moniatos tot sola sense deixar-li al Pons… !!!!!
Llarga vida al moniato!
M’apunto afegir-hi canyella el pròxim cop que en mengi, que serà quan els meus pares el cuinin al forn. Perquè jo, això de fer servir el forn si no és per una pizza, no en sé.
El forn es fantàstic! Li poses menjar i l’encens i surt cuit! Sembla màgia!
Mai no trobaràs més saviesa a un lloc web que al bloc del Pons! Al forn poses menjar, l’encens i surt cuit! Prova i ho observaràs ^^
Llarga vida, també, a la canyella.
Llarga vida, també, al Pons, ja que hi som
Se m’ha fet molt curta la sèrie.
No pateixis, aquest mes hi haurà altres posts de temàtica castanyil
Ets una golafre…
Doncs sí que m’han agradat aquests posts, molt instructius. En seguiré menjant tants com fins ara, és a dir, de zero a cap, però me’ls miraré amb molta estima.
Saps, a casa alguna vegada el feien bullit i el servien amb mongeta tendra, talment com si fos patata, però taronja. Moniato i mongeta tendra, suposo que es diu el plat. Pots provar-ho si vols. En aquest cas no cal que li posis canyella.
A veure si seràs d’aquells que en posaràs una foto en el moble del rebedor.
Amb els teus gustos res no és d’estranyar.
Veig que tota aquesta introducció anava destinada a preparar el lector per a la gran notícia: el blog del Pons ara és un blog de receptes de cuina!
Bon apetit!
Saps tot el que he dit de que erets bo i tal? Ho retiro.
D’aquí poc el becari començarà a fuetejar als que diuen bejanades.
A casa meva els hem fet tota la vida com si fossin patates fregides, és a dir, moniatos fregits. I amb sal, un cop fets.
Salut, Pons.
On és casa teva?
Salut!
Com feia la cançó ? Que casa meva és casa teva, si és que hi ha casa d´algú ?
Alguna cosa així…realment jo no tinc casa.
Per què no tens casa? Vius de lloguer?
i les patates les feu com moniatos?
Si són fregides, no.
La veritat és que fa ganes de menjar moniatos, jo els compro ja fets, en el meu millor estil de cuina mandrosa, ehem!
la Sara encara no cuina?
La mandra de la gent fa que no ensenyin cuinar a fills i filles…
(ja veuràs com a la Sara li cuinarà el marit!!)
Apunto això de la canyella, gràcies per compartir aquest secret generacional.
I el diari pot ser esportiu? Que són els únics que entren a casa….
diari i esportiu no quallen en la mateixa frase :S
Si no tens diaris compra’t una revista, si pot ser no la Cosmopolitan.
[…] 2242–2243: El moniato […]
[…] de Sant Nicolau, la 2121: Setmana sense l’ahse 2079, els 2069: Premis Pons, i 2242–2243. Per tan ja se quin tipus de posts haig de fer per tenir-vos contents, això no vol dir que ho […]
[…] (CT2247 i CT2248), i els seus elements típics com són els panellets o els moniatos (CT2242 i CT2243), us encoratjo a tornar a clicar en els links anteriors per reviure aquells bons posts, i de pas […]