Arxivar per 2015-10-23

Si tens la ment inquieta i de tan en tan li fas un cop d’ull al calendari en comptes de ser com un rumiant que simplement deixa passar els dies al seu voltant, t’hauràs adonat que falten pocs dies per la castanyada, per això li vull dedicar un post a un element emblemàtic d’aquesta festa, segur que penses en la castanya, però no, és el panellet! És cert que el nom de la festivitat ve donada per la castanya, però no li veig gaire misteri a preparar una castanya, tota la dificultat consisteix en collir de l’arbre la castanya, pelar-la i menjar-la, i si ets molt exigent fins hi tot la pots torrar abans, però la cosa no té més problema, fins hi tot el votant mig de Ciutadans ho podria fer amb l’entrenament adient. El moniato encara és més senzill, ja que ni tan sols has de pujar a un arbre per agafar-lo. Per contra dels anteriors elements típics de Tot Sants, el panellet té més complexitat, primer de tot els panellets no creixen als arbres, mostra que la natura no és tan sàvia com diuen ja que l’evolució no ha creat el panelleter. I segon i més important quan vas a comprar-los pel mateix pes els panellets valen unes trenta vegades més que les castanyes o els moniatos. Queda clar qui es l’autèntic guanyador de la castanyada, efectivament, els pastissers.

Per comprar aquesta pila de panellets has de demanar una hipoteca

Per comprar aquesta pila de panellets has de demanar una hipoteca

Per si hi ha algun lector que ha viscut tota la vida com un ermità i justament està llegint el meu blog avui (podria passar) explicaré que un panellet es com pastisset petit, generalment rodó (o com a mínim s’intenta), fet amb una massa de sucre, rovell d’ou i ametlla, i moltes vegades porta patata o moniato perquè la massa d’ametlla es caríssima i s’ha d’abaratir el cost, igual que fem quan tallem la cocaïna, eh? que com ho sé això? Per les sèries, es clar, per les sèries… Els panellets solen estar arrebossats d’elements com ara pinyons, ametlla esbocinada, coco, xocolata i un llarg etcètera només frenat per la imaginació del cuiner, però els més típics són els de pinyons i ametlla, motiu per el qual per aquestes dates el preu de l’ametlla es posa al nivell del caviar de Beluga i el preu del pinyó puja fins gairebé atrapar el de la tinta d’impressora.

A Catalunya ens els solem menjar pels voltants de tot Sants, perquè si en els mengéssim durant tot l’any els acabaríem avorrint. A part de Catalunya també en mengen a Eivissa i al País Valencia, i cada vegada més a altres llocs perquè són bons i contràriament al que donen a entendre els resultats de les eleccions, la gent no es pas tonta. La llegenda diu que l’origen tracta d’un antic culte funerari que consistia a portar uns panets com a ofrena als morts, i havia ser alguna cosa que durés bastant, perquè si una cosa tenen els morts es que no son ràpids menjant. Per acabar el post, ara tocaria posar la recepta de com fer-los, però no vull que algú confongui Pons’s Blog amb un blog de cuina perquè jo odio els blogs de cuina (adéu a la meitat dels meus lectors). Així doncs si voleu saber com es fan busqueu-ho!.

BCPP: Sergi