Arxivar per 2015-10-27

També reparteixen castanyes però no només per Tots Sants

També reparteixen castanyes però no només per Tots Sants

Entre d’altres objectius, com ara la dominació mundial, Pons’s Blog té l’objectiu de culturitzar els seus lectors, de moment de manera gratuïta. Acostant-se una data senyalada en el calendari tradicional català he decidit aprofundir en la cultura popular d’aquesta festa anomenada “Castanyada”.

Tradicionalment la Castanyada és una festa popular catalana que es celebra el dia de Tots Sants, pels més ignorants del santoral això vol dir el dia 1 de novembre, pels més despistats això vol dir d’aquí quatre dies. Però en els darrers anys la celebració s’ha desplaçat a la vigília (el dia abans, pels que vinguin de l’ESO) d’aquesta data, això no és el zero de novembre (¬¬), sinó el trenta-u d’octubre. Però la Castanyada no és celebra només a Catalunya, també la fan a Occitània (per no embolicar als de l’ESO simplificarem dient que és la part sud de França, a saber què es França suposo que hi arriben). Però a Occitània no li diuen Castanyada, perquè sinó els catalans els acusaríem de reproducció il·legal tal com si fóssim de la SGAE, per tan ells li diuen Castanhada, exacte, tan sols canvien una lletra per una altra, tal com si és tractés d’una falsificació xinesa que canvia Rolex per Trolex. Però la seva Castanhada és més aviat una festa de celebració de la tardor en comptes de ser associada al dia de Tots Sants.

La Castanyada prové d’una festa ritual funerària, igual que l’anglesa Halloween, el Magosto dels asturians o els Samhain dels celtes, no cal dir que la nostra Castanyada es millor que qualsevol d’aquestes tres, per què? Fàcil, perquè com qualsevol festa catalana lo important es el menjar, què havia de ser sinó? La família? Collonades… Lo tradicional es menjar castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, bé, això últim ningú s’ho menja perquè una cosa es que sigui tradició i l’altra es que a algú li agradi. La beguda típica de la Castanyada es la cherry coke, ai! M’he confós! Volia dir el moscatell.

Però el més típic de la festa i de fet és l’element que li dona nom són les castanyes, que són venudes per les entranyables figures de les castanyeres, unes velletes arrugades que durant la resta de l’any ningú sap on són, el més probable es que no existeixin i només es materialitzin per aquestes dates, segurament la resta de l’any deuen anar saltant d’un univers paral·lel a un altre seguint les castanyades dels altres univers, es una teoria que he fet jo mateix conjuntament amb Stephen Hawking. La tradició mana que les castanyeres vagin ben abrigades amb farcell al cap inclòs, i estiguin al costat d’un foc ben calent torrant castanyes, encara que gràcies al canvi climàtic a finals d’octubre encara faci calor. Perquè les castanyes no són com la pizza que et pots menjar les sobres fredes a l’endemà següent, les castanyes s’han de menjar calentes sí o sí. També es indispensable que les castanyes siguin venudes en un recipient únic i exclusiu que els matemàtics anomenen “paperina” invariablement feta amb un full de diari (no, La Razón no compta com a diari). Això em porta a preguntar-me què farem en un futur proper quan ja no existeixin els diaris en paper, ens posaran les castanyes sobre l’iPad?

Demà continuaré parlant sobre la història de la Castanyada, no falteu o us llençaré una castanya al cap!

BCPP: McAbeu