També reparteixen castanyes però no només per Tots Sants
Entre d’altres objectius, com ara la dominació mundial, Pons’s Blog té l’objectiu de culturitzar els seus lectors, de moment de manera gratuïta. Acostant-se una data senyalada en el calendari tradicional català he decidit aprofundir en la cultura popular d’aquesta festa anomenada “Castanyada”.
Tradicionalment la Castanyada és una festa popular catalana que es celebra el dia de Tots Sants, pels més ignorants del santoral això vol dir el dia 1 de novembre, pels més despistats això vol dir d’aquí quatre dies. Però en els darrers anys la celebració s’ha desplaçat a la vigília (el dia abans, pels que vinguin de l’ESO) d’aquesta data, això no és el zero de novembre (¬¬), sinó el trenta-u d’octubre. Però la Castanyada no és celebra només a Catalunya, també la fan a Occitània (per no embolicar als de l’ESO simplificarem dient que és la part sud de França, a saber què es França suposo que hi arriben). Però a Occitània no li diuen Castanyada, perquè sinó els catalans els acusaríem de reproducció il·legal tal com si fóssim de la SGAE, per tan ells li diuen Castanhada, exacte, tan sols canvien una lletra per una altra, tal com si és tractés d’una falsificació xinesa que canvia Rolex per Trolex. Però la seva Castanhada és més aviat una festa de celebració de la tardor en comptes de ser associada al dia de Tots Sants.
La Castanyada prové d’una festa ritual funerària, igual que l’anglesa Halloween, el Magosto dels asturians o els Samhain dels celtes, no cal dir que la nostra Castanyada es millor que qualsevol d’aquestes tres, per què? Fàcil, perquè com qualsevol festa catalana lo important es el menjar, què havia de ser sinó? La família? Collonades… Lo tradicional es menjar castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, bé, això últim ningú s’ho menja perquè una cosa es que sigui tradició i l’altra es que a algú li agradi. La beguda típica de la Castanyada es la cherry coke, ai! M’he confós! Volia dir el moscatell.
Però el més típic de la festa i de fet és l’element que li dona nom són les castanyes, que són venudes per les entranyables figures de les castanyeres, unes velletes arrugades que durant la resta de l’any ningú sap on són, el més probable es que no existeixin i només es materialitzin per aquestes dates, segurament la resta de l’any deuen anar saltant d’un univers paral·lel a un altre seguint les castanyades dels altres univers, es una teoria que he fet jo mateix conjuntament amb Stephen Hawking. La tradició mana que les castanyeres vagin ben abrigades amb farcell al cap inclòs, i estiguin al costat d’un foc ben calent torrant castanyes, encara que gràcies al canvi climàtic a finals d’octubre encara faci calor. Perquè les castanyes no són com la pizza que et pots menjar les sobres fredes a l’endemà següent, les castanyes s’han de menjar calentes sí o sí. També es indispensable que les castanyes siguin venudes en un recipient únic i exclusiu que els matemàtics anomenen “paperina” invariablement feta amb un full de diari (no, La Razón no compta com a diari). Això em porta a preguntar-me què farem en un futur proper quan ja no existeixin els diaris en paper, ens posaran les castanyes sobre l’iPad?
Demà continuaré parlant sobre la història de la Castanyada, no falteu o us llençaré una castanya al cap!
BCPP: McAbeu
Pons's blog 
Mon pare m’explicava la utilitat de les paperines de castanyes calentes com a element calefactor en els seus temps d’estudiant a Bcn. Ara mateix, amb la calda que carda per Tots Sants, a veure qui és el guapo que es fica una paperina -de castanyes calentes- a la butxaca de la gavardina. Bé, primer caldria dur gavardina. Ah! i veus, a mi m’agrada la fruita confitada ^^
Oh! La Clidice sortint de la norma habitual que marca el sistema! Quina sorpresa! qui ho havia de dir!
Primer mira l’hora del comentari…
Arribat el cas, s’editaran diaris només durant la setmana de Tots sants amb l’única finalitat de servir d’embolcall als moniatos i de fer de paperina per les castanyes. Com que no estaran destinats a ser llegits, aquests diaris tindran les notícies inventades (actualment ja hi ha més d’un rotatiu que està fent proves en aquest sentit).
Molt interessant aquesta sèrie de posts dedicats a la festa de la Castanyada, m’agrada aquest intent de culturitzar (fins i tot als de l’ESO) ;-D
M’agrada la teoria dels diaris només per Tot Sants, veig que penses en el futur (si es que hi ha futur tenint en compte que la generació que vindrà a controlar el futur serà la del ESO)
Cony!! Noto que m’estic culturitzant tot i no venir de l’ESO :-D
Al futur segurament en treuran un gadget anomenat iEmbolcallCastanya, que es vendrà a aquestes dates i recordarà vagament a la gent els papers utilitzats a la prehistoria d’aquesta festa.
Prefereixo la teoria d’en McAbeu, tot i estar equivocat, es clar.
És ben obvi que al futur no hi haurà la tecnologia necessaria per fer papers de diaris ni molt menys imprimir-lo ni molt menys inventar notícies a ser impreses! Però bé, McAbeu sempre ha estat un somniador, des de Pons’s blog no li trencarem les il-lusions que seria lleig.
Per cert, avui al super gairebé agafo una caixa de panellets convençuda que havia de provar-los!! Sort que he mirat el preu a bon temps i he tornat a posar-la d’on l’havia agafat…
M’estàs dient que el vellet arrugat a qui sempre il he comprat les castanyes… és una dona?!?
i tant! segur al 99%
A la pròxima que en compres pregunta-li ;-)
Entranyables castanyeres, velletes arrugades… En el fons ets un sentimental nostàlgic, i es nota que fa anys que no saps cuantes castanyes (full de diari inclòs) et donen per tres euros.
Parlant de castanyes, ¿algú sap el perquè de l’expressió donar una castanya (en el sentit de donar una hòstia -en el sentit de donar un mastegot-)? Mai no he sentit dir, en aquesta accepció, donar una ametlla, una nou o un cacauet, això sense sortir-nos de la fruita seca.
Les castanyes són més dures que els cacauets i les ametlles, que les nous potser ja no, però les nous són de importació, no es una cosa tan nostra com la castanya
Les castanyes són més grans, eh? La mida importa :-P
Per cert … Algú sap quantes castanyes et donen per tres euros? A l altre post ens ho explicaràs?
poques
A més de la castanyera també teníem un element entranyable que torrava castanyes. El gran Xesco Boix la cantava:
“Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc
ja n’hi peta una als morros,
ja en tenim marrameu mort.
Pica ben fort
pica ben fort…”
Estàs cantant la mort d’un gat? Per què després diguin que els nens d’avui en dia surten més violents pels videojocs i tal…
Una mica exagerada la cançó, no trobes?
(val més que no sigui de gats)
Com al poble no tenim castanyera em faig un fart de coure’n i fer malbé la paella perquè les meves filles són unes devoradores de castanyes.
:D
L’altra dia devoràveu panellets a casa teva, avui castanyes, ho devoreu tot!
i quan estem ben tips devorem llibres :DD
Vigila que no et devorin les parets de la casa i més ;-)
Quina dèria t’ha donat en fomentar la cultura popular! Veig que fas mèrits per rebre alguna subvenció per quan s’estableixi la república catalana.
Has descobert el meu pla! Vull que Pons’s Blog es converteixi en una espècie de sagrada escriptura que tot bon català hagi de llegir per conèixer el status quo català
Està rebent comissions de les pastisseries, els supers i els castanyer per fer-los promoció.
Acabes de guanyar molts seguidors entre els que han fet la ESO…
No passa res, els que han fet la ESO no són prou pacients com per seguir blogs. O potser que passi per aquí algú jove? No em diguis la Laia de les Nereides perquè fa segles que no la veig pel meu blog.
És una amenaça?
Molt interessant i pedagògic, espero la segona part a l´alçada d´aquesta primera.
Fot-li castanya !
Salut, Pons.
El Pons es mereix una medalla ^^
sobretot no et perdis la segona part perquè parlaré de tu!
….
….
No
[…] Pons on Cas típic 2247: noi li agrada noia, noi li agrada la castanyada 1/2 […]
M’agrada molt aquesta divulgació que fas de les festes populars… Aquest pons’s blog i jo, a vegades connectem, veus que bé? Les castanyes són boníssimes i jo també recordo, com diu la Clídice del seu pare, quan les paperines de castanyes enscescalfaben les mans i el cos. Això era abans del canvi climàtic, clar!
Bona castanyada a tots!!! Llegirè l’altre post, no ho dubtis pas.
Parles de la pre-història amb els dinosaures i tal, no? :P
Que passes gana últimament, Pons?
No, només intento culturitzar la gent, us sap greu?
[…] 2247–2248: La Castanyada […]
[…] que no està de més parlar de Haloween, ja que l’any anterior ja vaig parlar de la Castanyada (CT2247 i CT2248), i els seus elements típics com són els panellets o els moniatos (CT2242 i CT2243), us […]