Cas típic 2271: noi li agrada noia, noi li agrada la mort dels blocs

El post d’avui el trobareu al cartes al futur.

Cas típic 2070: noi li agrada noia, noi li agrada no comprar

Aprofitant que avui es el dia de no comprar res us porto uns temptadors anuncis per veure si piqueu.

Ipad el mon sense paper

Recordeu el Harlem shake?

Windows 8 multitasca

Escull bé el xampú

Renault Clio i el botó va va voom

Pols, qui guanyarà?

Arreglant amb el photoshop en temps real

Cas típic 2269: noi li agrada noia, noi li agrada l’art brossa

Post pels amants de l’art.

Visita virtual a la Capella Sixtina.

Exposició de forats del cul

Crack del dibuix

Obres d’art que sembles piles de brossa

Castells de sorra rememorant el 11-S

Pintant quadres amb el membre

Escultures amb daus

I per acabar escultures amb llaunes

Cas típic 2268: noi li agrada noia, noi li agrada infravalorar sèries

L’altre dia parlava sobre les sèries que sobrevaloro, com que no hi ha ying sense yang, avui parlaré sobre les sèries que tinc infravalorades.

Posar cara seria, això l’únic que fan els dos detectius de True Detective

• Six feet under: Quan es fan rànquings de sèries populars Six Feet Under sempre apareix, però quan es fan rànquings de sèries fets per reputats experts Six Feet Under sempre està en el pòdium compartint lloc amb les mítiques The Wire i The Sopranos. Six feet under es innegablement bona i qui digui el contrari es que no en té ni idea, però… Però té capítols lents i avorrits en els quals no passa res d’interessant, de fet, mirant la trama global de la sèrie tampoc podem dir que passi res extraordinari, però no saps com acabes agafant estima al protagonistes. També reconec que el final de sèrie es dels millors que s’han fet mai. Per tan estic d’acord que es una bona sèrie però no es la gran sèrie que els crítics i experts ens volen vendre. Per mi és un 7, i no pas el 8.8 que ens ven el imdb.
• Broadwalk Empire: Ambientació més que excel·lent, vestuari impecable fins al detall, direcció, càsting, interpretacions, tot està molt cuidat, però… Però la trama no em va enganxar en cap moment. Per cada personatge amb carisma con en Nucky n’hi havia tres que no suportava. A més no em puc queixar que no tingui un final rodó, però tot i així no la puc considerar com una de les millors obres mestres de la HBO (i per extensió de les sèries en general). Al imdb li donen un 8.7 però jo no li puc donar més d’un 6.
• Twin Peaks: Es coneguda mundialment com la primera sèrie que va sortir del rol de telenovel·la tòpica que tenien les sèries anteriors. Que el seu pare fos el conegut cineasta David Lynch també va ajudar amb la seva popularitat. Una cosa es el bon record que pugueu tenir de la sèrie en la vostra memòria, però jo la vaig veure fa no gaire temps i us haig de dir que en comparació amb les sèries actuals surt perdent en pràcticament tot, potser en el seu temps va ser una revelació sense precedents però actualment no destacaria per res. I la primera temporada encara es salva bastant, però la segona es directament dolenta. Al imdb li posem un ni de conya 8.9 quan jo li tinc posat un realista 4.
• Mad Men: En segona posició de les series sobrevalorades tenim un equip de publicistes masclistes i alcohòlics dels anys 50 on el protagonista amaga un passat que s’anirà revelant mica en mica. El primer problema de la sèrie es que l’edat en la que està enfocada mai m’ha agradat. El segon problema es que els enganys de parella tampoc em criden l’atenció, però el pitjor són els publicistes nens de papà venent fum, no els suporto gens. No em va donar la gana passar de la primera temporada. Christina Hendricks es la raó que per mi Mad Men tingui un 6 pelat i no una nota pitjor, de totes maneres molt lluny del 8.7 que li posen al imdb.
• True Detective: Sense cap dubte la sèrie més sobrevalorada dels últims temps. Crítica i públic l’han posat pels núvols. Vuit miserables capítols d’una temporada ja han servit per dir que True Detective es la cosa més guai de la terra. Que si uns fantàstics plans, que si un pla seqüència genial, que si les interpretacions dels protagonistes són una passada, que si bla bla bla bla, però es que ningú s’ha donat compte que la trama no té absolutament res de sorprenent? Ningú ha vist que es tracta d’un cas d’investigació normalet? Ningú ha vist que un cas que s’allarga durant tants anys al final acaba d’una manera molt normal i vulgar? Sóc l’únic que s’esperava un final amb més emoció? Sort que tothom diu que la segona temporada es dolenta i així m’estalvio de veure-la. Que quedi clar que True Detective no es pas dolenta, però ni en broma és el 9.2 del imdb, és un 6 i gràcies.

BCPP: Xexu

Cas típic 2267: noi li agrada noia, noi li agrada l’art de carrer

Per dir-ho d’alguna manera, avui Art de carrer

Si trobeu que el post d’avui es justet de lletra i que té un estil diferent als posts actuals es normal (si ni tan sols té cap enllaç!), ja que el cas típic es va crear al juny del 2012

BCPP: Eva

Cas típic 2266: noi li agrada noia, noi li agrada xiuxiuejar en la foscor

El que susurra en la oscuridad – H.P. Lovecraft (116 pàgines)

Segon llibre del mestre del terror H.P. Lovecraft que cau a les meves mans, us recordo que el primer va ser En las montañas de la locura i que em va agradar. La temàtica dels llibres de Lovecraft sol ser semblant, sempre relacionada amb una antiga raça de monstres extraterrestres que viuen entre nosaltres des d’abans dels inicis de la humanitat, però com que viuen en llocs remots i amagats pràcticament ningú els ha vist, i ha sobreviscut per explicar-ho. El llibre que us presento avui no es una excepció i els monstres apareixeran en unes muntanyes remotes de New Hampshire. Un altre punt en comú són les referències a les llegendes de Cthulhu i altres èssers mitològics de l’estil que apareixen citats a llibres maleïts com el Necronomicon (pendent de llegir). La manera d’escriure de l’autor ja ens prepara perquè pensem que passarà el pitjor possible, en les frases subratllades del llibre veureu exemples d’aquesta tècnica. De igual manera que altres relats de l’autor, la historia ens és presentada a través de les experiències viscudes d’un dels protagonistes de la historia amb l’ordre cronològic dels esdeveniments des dels inicis on tot sembla normal i els fets estranys semblen més aviat supersticions fins arribar al punt on clarament es veu que passa alguna cosa, i a més no es una cosa agradable ni tranquil·litzadora. Avisats esteu ànimes càndides. La meitat del llibre són les cartes intercanviades entre qui viu els fets i el narrador protagonista i especialista en el tema paranormal que viu lluny del poble, i no es fins a la part final quan per fi té els nassos d’acostar-se al lloc dels fets i… Aquí us deixo perquè pugueu dormir tranquils.

Cuando el transcurso del tiempo ha mitigado la impresión experimentada y me ha hecho replantearme mis acciones y horribles dudas, hay cosas de aquella carta de Akeley que no me atrevería a mencionar, ni siquiera expresándolas en palabras sobre el papel.

Tuve la sensación de que era un morboso eco que se reproducía a través de insondables abismos en inimaginables infiernos exteriores.

Algo había en aquella fragmentaria conversación que me produjo un tremendo escalofrío, suscitando las más grotescas y espantosas dudas y haciéndome desear fervientemente que me despertase y comprobase que no había sido sino un sueño.

Aquella tenebrosa granja al pie de la oscura y frondosa cima de la montaña encantada ¡todo un foco de horror trans-cósmico entre las desoladas montañas verdes y los maldicientes arroyos de aquella espectral campiña!

Nota: 6/10

Cas típic 2265: noi li agrada noia, noi li agrada la quarta temporada de The Good Wife

Quarta temporada de The Good Wife, una sèrie que millorada temporada a temporada. La quarta arranca amb una neteja de personal feta per un auditor una mica especial. A part de advocats, jutges i fiscals recurrents també hi ha clients o anti-clients recurrents com per exemple el que seria una espècie de director de Google si Google fos malvat, cosa que Google no es malvat en absolut, que quedi clar! (es nota que no vull que em baixin la page rank del blog…?). Durant la tercera temporada els fills Florrick havien passat bastant desapercebuts i la quarta arrenca igual, però en el capítol vuit la cosa canvia i tornen a tenir un mínim protagonisme, ja sabeu que no m’agraden els nens en les sèries, però aquests són força suportables, tot i així preferiria que no hi fossin. Com a altre client recurrent del buffet m’agrada el narcotraficant que té un buffet d’advocats pels negocis legals i un altre buffet diferent pels negocis il·legals, es molt bona idea m’encanta! Per cert, endevineu de quins negocis s’encarrega el nostre buffet protagonista? Mec! Error, és el contrari del què penseu. Però el meu client recurrent preferit es el milionari Colin Sweeney que tothom pensa que ha matat a la seva dona, espectadors inclosos. Fins al capítol 11 no surt el nostre secundari recurrent preferit, parlo d’en Michael J.Fox, coregeu amb mi si us plau, Michalel! Michael! Gran encert donar a la Carrie Preston (Elsbeth Tascioni) més protagonisme en aquesta temporada. Malgrat al principi de la temporada la Kalinda té una trama pròpia, puc assegurar que la quarta temporada, al contrari que passa amb tot els altres personatges, es la temporada més fluixa pel què fa a ella, descomptant la trama del seu marit, les seves aparicions són bastant discretes malgrat que apareix el tema de la ajudant. La sèrie també es veu influenciada per temes d’actualitat (la temporada 4 es del 2012), per exemple en el capítol 20 topem amb la gent de anonymous. No se sap ben bé perquè però des de meitat de temporada fins al final (exceptuant el capítol final) desapareix Eli Gold, es una llàstima perquè es el meu personatge masculí preferit, també desapareix la mare d’en Peter, però aquesta desaparició no em preocupa, al contrari, la aplaudeixo.

Un gust per la moda especial i un somriure permanent així es la meva secundària preferida.

I qui surt de nou en aquesta quarta temporada? Només començar la temporada apareix la petita Kristin Chenoweth que la tenim vista com a ajudant de campanya de la genial Ala Oest de la Casa Blanca i per suposat com a ajudant del pastisser a la maltractada e infravalorada Pushing Daisies. Un altre actor conegut es un que interpreta un nou jutge, Judd Hirsch, que resulta ser el mateix actor que fa de pare dels protagonistes de Numb3rs. Tornant a l’Ala Oest de la Casa Blanca, resulta que la Primera Dama (Stockard Channing) aquí fa el paper de mare de l’Alicia. Com a agent Federal tenim a Kyle MacLachlan que el recordareu de bastant més jove com el detectiu protagonista de Twin Peaks. Com a segon ajudant de campanya d’en Peter tenim al doctor George O’Malley (T.R. Knight) de Anatomia de Grey.

Casos estranys de la temporada: Quan l’acusat del cas es el fill de l’Alicia (no us diré de què). Un cas en que el jurat fa moltes preguntes, vosaltres sabíeu que el jurat podia fer preguntes directament als testimonis? Jo no, però es veu que poden, no havia passat a la sèrie fins ara. Un altre cas, sabeu que sempre us dic que apareix un judici militar quan el bufet es civil? Doncs per variar en aquesta temporada el judici es civil però els implicats son militars. En el capítol 7 una noia es acusada per haver ensenyat com detectar un possible càncer de pit per televisió, quin crim més greu, oi? En el capítol vuit hi ha un judici dintre del judici, eh? Com? Són coses rares que només passen a The Good Wife. Un cas on tot i que el matrimoni homosexual es legal hi ha punts on sembla que no es equiparable amb l’heterosexual, si voleu saber més mireu el capítol 9. Capítol 10, dos judicis paral·lels amb el mateix cas però amb diferents acusats, i el nostre buffet en un cas d’advocat i en l’altre d’ajuda al fiscal, quin malbaratament de diners podent fer un sol judici si el crim es el mateix, no? Jo penso igual. En el capítol 12 no hi ha judici sinó un tribunal olímpic, eh? Si, suïssos i les seves estúpides normes europees. En el capítol 14 no hi ha un judici sinó un simulacre de judici, per cert, un dels millors de la temporada. El 19 es el judici més ràpid de la història (segons les pròpies paraules de l’Alicia). No es fantàstica tanta varietat?!

Parlem del final de temporada. En el capítol 21 toquen temes laborals, i volen aconseguir que els hi paguin les hores extres a partir de les 60 hores setmanals, sí, heu llegit bé, seixanta. Ho volen aconseguir! no es queixen d’això, volen que sigui això! Lo desitjable per ells! Ves a saber quantes hores deuen estar fent ara sense cobrar-les! L’últim capítol com no podria ser d’una altra manera va sobre eleccions, qui guanyarà? Tot depen del resultat d’una urna que ha estat compromesa, quina emoció, eh? Bah, si la majoria de vosaltres ni tan sols sabeu qui es presenten o a què es presenten. Però l’important del final de temporada no es això, lo important del final de temporada es la tria que fa l’Alicia, no cal que us digui sobre què fa la tria, es un tema que ha estat rondant durant tota la temporada. Per cert, les fluctuacions en els resultats de les enquestes d’en Peter són absurdes.

Realment la gent que ha vist la quarta temporada tenia tota la raó quan em deien que aquesta es la millor, no es que aquesta tingui moments excepcionals, simplement que no hi ha cap capítol dels 22 que té la temporada que es pugui considerar fluix, tots et mantenen atent al cas, no es pas poc mèrit tenint en compte la cultura de la distracció i el dèficit d’atenció en el qual vivim. Resumint la temporada u està bé, però la segona millor, però aquesta es pitjor que la tercera, però la quarta les supera a totes.

[Eli i un empleat seu parlant de la mare Florrick ]
– Detenla!
– ¿Como?
– Con una estaca si es preciso!

[Peter i la seva competència]
– Eso es un “no”?
– Eso és más que un “no”. Es un jamás!

[Michale J. Fox i Alícia]
– Como va la quiebra?
– Lo que no nos mata nos hace más fuertes
– Ah, pues seran muy muy fuertes.

Nota 4rta: 8/10

BCPP: Roselles

Cas típic 2264: noi li agrada noia, noi li agrada la tassa del water

Feliç dia de la tassa del water! I que hi ha a la tassa del water? Correcte, aigua.

Parlem de desaigües, desaigües realment grossos

Llacs de colors, trieu el vostre color preferit

Esprai per fer una superfície impermeable a l’aigua.

Quant cables submarí de telecomunicacions tenim sota els oceans? Doncs més de 900.000 Km!

Aigua a 24 fotogrames per segon i amb una ona a 24 Hz

BCPP: Xexu

Cas típic 2263: noi li agrada noia, noi li agrada el Calendari d’Advent.

Hi ha un blog a la catosfera que es molt mandrós ja que només treballa un mes a l’any, això sí, quan arriba aquest mes el blog publica dia si i dia també sense descans fins arribar Nadal, la majoria de vosaltres ja el coneixeu, estic parlant del blog del Calendari d’Advent. Però aquest blog té un problema (o potser més), no funciona sol, funciona exclusivament amb la col·laboració de persones, que bàsicament són altres bloggers que ja tenen els seu propi blog, però que durant aquesta època fan un esforç extra i col·laboren amb un post i a canvi reben una panera de Nadal que… Perdoneu, m’he confós, a canvi reben les gràcies de la Mireia que es la noia (senyora?) que porta aquest projecte. Hi ha alguns de vosaltres que no sabeu qui es la Mireia? Doncs es la propietària del blog Un altre invent, però sobretot no la visiteu perquè ella no compleix gaire i rarament em visita a Pons’s Blog, per tan no es mereix que li passi lectors; llavors per què faig propaganda del seu altre blog? Doncs perquè al calendari d’advent també hi participo jo! Entre molta altra gent, però vosaltres direu: I què, no? Exacte, si heu vingut a “Pons’s Blog” vol dir que qui us importa a vosaltres es el Pons sinó hauríeu entrat a “Altra Gent Blog” o què se jo. Si voleu participar però encara no teniu idea de què dir no patiu, teniu uns dies pensar-ho, però primer apunteu-vos i reserveu dia abans no s’acabin. Sobre què escriure la pròpia Mireia ens dona uns suggeriments:

Ens agradaria durant d’aquest dies anar recopilant tot allò relacionat amb el Nadal: fotos de la vostre decoració nadalenca, idees o manualitats per fer, cançons del tió, un història que hageu escrit per explicar als nebots o als nets, aquella idea genial que heu tingut per fer les felicitacions o el menú perfecte per la nit de Nadal. Qualsevol cosa que us faci gràcia compartir en relació al Nadal.

Jo sóc especial (en el bon sentit de la paraula, no pas en aquest sentit) i he optat per no fer res del que ens recomana la Mireia, en concret, aquest any us portaré la autèntica i verificada història de la invenció del calendari d’advent, teniu ganes de llegir-ho, oi? Doncs haureu d’esperar fins al dia 1 de desembre com tothom! Ah si! Tal com si es tractés d’un calendari d’advent real, al final del post heu de deixar una xocolatina o un dolç, es tradició de la casa fer pujar l’índex de glucèmia dels lectors del blog. Si voleu col·laborar en el blog del calendari d’advent ho podeu fer manera totalment gratuita (promoció vàlida fins a fi d’existències de dies lliures), només cal que entreu en aquest post i escolliu un dels dies que queden lliures i us el demaneu, després haureu d’escriure un post que estigui mínimament relacionat amb aquestes (boniques?) dates nadalenques, ja sigui constructiu o destructiu, la gent els sol escriure constructius, però com que no he vist les normes del blog escrites per enlloc jo no vull tallar les ales a la vostra imaginació. Si ja heu participat altres anys ja tindreu accés per escriure en el blog, en cas contrari, si aquest any us animeu a perdre la virginitat amb el calendari d’advent (curiós concepte) us adreço a la direcció de contacte de la administradora (unaltreinvent@gmail.com) que us podrà donar permís al vostre usuari de blogger. Si amics, he dit blogger, això vol dir que el blog s’allotja en la plataforma de blogspot, per tan, mal que us pesi haureu de fer-ho servir si voleu penjar un post.

Si entreu al blog veureu que la imatge de capçalera del blog queda tallada pel lateral, però com que sóc un hacker us la puc mostrar sencera

BCPP: Joan Colom, Roselles, Sergi.

Cas típic 2262: noi li agrada noia, noi li agrada batejar el seu segon peix

Des de que el dimarts dia 10 que vaig penjar la gran noticia de la meva nova mascota del meu company de pis segur que estàveu molt encuriosits per saber com es diria finalment el peix. Després d’analtizar les vostres interessants propostes he decidit una vegada més ignorar-les totes, sembla mentida com sempre us faig el mateix i sempre continueu responent a les meves peticions amb la mateixa il·lusió que el primer dia, ara mateix em venen al cap paraules com “crèduls” o “innocents” però escullo una paraula més elegant com “fidels”, sí, sou uns lectors molt fidels. Anava a afegir que no us mereixo, però no es cert, un blog tan bo es mereix un comentaristes bons, també em mereixeria tenir més comentaristes però la catosfera està en decadència, per tan no hi ha gent on rascar.

Ah! Perdoneu, que encara no us he dit com es diu el peix! Si l’anterior es deia Rincewind (pels més despistats, es tracta d’un personatge de Discworld expert en sobreviure malgrat les múltiples adversitats), aquest es diu Carrot, també és un personatge de Discword que es caracteritza per ser innocent i per actuar sempre de manera ètica, i es pel-roig, podríem dir que un color bastant semblant al peix. El nom complet es Capità Carrot Ironfoundersson (perdó per l’espoiler del rang per aquells que no heu llegit tota la saga de la Guàrdia Nocturna), però per abreujar em quedaré amb el nom de pila “Carrot”, nom més que suficient per tractar-se d’un ésser que mesura 8 o 9 centímetres de llarg.

La cerimònia de bateig ja ha sigut realitzada, això vol dir que li he tirat aigua per sobre. Si, se el que esteu pensant, que tirar aigua per sobre d’un animal que viu en una peixera no es un efecte gaire espectacular. Però era això o practicar la cerimònia pastafarista i posar-li un escorredor de pasta pel cap, però l’escorredor no hi cabia a la peixera. Per omplir el post acabo amb una foto del recentment batejat Carrot.

Ara que té nom no trobeu que se’l veu més… més… peix?

BCPP: McAbeu, ahse

Cas típic 2261: noi li agrada noia, noi li agrada empentar

Quan l’assassí veu que s’acosta la seva víctima es posa ràpidament els guants per evitar deixar empremtes dactilars sobre l’abric de la víctima. Ho té tot calculat, una petita i dissimulada empenta i caurà a la via on si la caiguda no fa la feina el pas del tren l’acabarà de rematar.

Aquesta ha estat la meva assassina participació als relats conjunts de novembre.

BCPP: Roselles

Cas típic 2260: noi li agrada noia, noi li agrada el dia de la amabilitat

Feliç dia de la amabilitat! I com que soc molt amable avui us ensenyaré molt amablement 5 webs que canviaran la vostra vida, no es mereixen.

Generador de pseudociencies: Crea un nom de pseudociència al atzar i crea una mica de descripció per donar-li contingut

Yo he visto cosas que vosotros no creeriais: Simplement fotos curioses sense fi.

Un heart it: T’ajuda a treure’t del cap aquella cançó tan enganxosa que tens al camp. Com ho fa? Doncs amb una altra cançó enganxosa xD Si no es prou enganxosa li pots donar a “New Song”

Hacker typer: No has volgut mai escriure com hacker? Ja saps, codi font en verd sobre pantalla negra. Simplement colpeja el teclat.

Simulador d’escales mecàniques: No heu tingut mai la fantasia de simular com funcionen unes escales mecàniques? No? En serio? No potser!

BCPP: McAbeu, Roselles

Cas típic 2259: noi li agrada noia, noi li agrada Palmer Eldritch

Los tres estigmas de Palmer Eldritch – Philip K. Dick (240 pàgines)

Ens trobem en un futur no massa llunyà on l’escalfament global ha obligat a molta gent de la terra a viure a altres planetes i satèl·lits del sistema solar, els pocs que encara hi viuen necessiten tenir les vivendes adaptades amb sofisticats sistemes de aire condicionat, i dels pocs llocs del planeta on s’està una mica bé es l’Antàrtida i al Pol Nord. Però els que pitjor ho passen són els planetes colonitzats on la vida del colon no es gaire feliç, per això hi ha una droga que permet evadir-se de la realitat que pràcticament tothom consumeix. Per si això fos poc sembla que hi ha alguns humans que tenen la capacitat de veure flaixos de possibles futurs.

Aquesta es una novel·la del 1965 i com totes les novel·les de Philip K. Dick que he llegit em dona la impressió que la societat està en un futur però es la societat dels anys 50, rotllo Mad Men, on l’home sortia a treballar i la dona era poc més que un objecte que feia de mestressa de casa on la seva única preocupació era caçar un marit. Es una societat on se li dona molta importància al status que un té a la feina. Es a dir, es un futur, però ficat en una societat antiga, es una cosa que no m’acaba d’encaixar, m’imagino les dones amb faldilles prisades i els homes amb gavardina i barret, i la veritat es que no m’acaba de convèncer. També, com altres llibres de Philip K. Dick, aquí no hi ha introducció dels personatges, aquí has d’aprendre qui es qui a mesura que veus actuar els nous personatges, això de fer prestacions està sobrevalorat, per tan un ha d’estar sempre al cas perquè en qualsevol moment apareix un personatge nou que ningú ha anomenat abans. Tampoc es un llibre de ciència ficció on posen el focus als nous invents tecnològics o als nous descobriments especials, simplement l’acció transcorre en aquest futur però el llibre es bàsicament un thriller, ara bé, si no us agrada la ciència ficció no us el recomano. Però el llibre millora quan coneixes als personatges i comences a entendre com funciona aquest mon futurista, llavors es centra més en seguir la trama i la cosa rutlla. Tot i això la trama no es fàcil de seguir ja que si la primera droga que ens presenten et permet entrar en un mon de fantasia, la segona droga encara es més complicada ja que genera il·lusions tan vívides i clares que un ja no pot diferenciar entre la realitat i les al·lucinacions, tot un problema tan pels personatges com pel lector que acaba bastant perdut sobre què es real i què no, tan perdut que quan arriba al final un no està del tot segur de si es un final real o imaginari, algú es vol llegir el llibre i explicar-m’ho? Sabeu què? Tan és, es un d’aquells llibres per amants de l’estil especial de Philip K. Dick, un geni incomprès en el seu temps, i actualment també incomprès per molta gent.

Nota: 4/10

Cas típic 2258: noi li agrada noia, noi li agrada el Legacy of the Void

Legacy of the void. Algú sap de què coi li parlo? No, oi? Parlo de la segona i última expansió del Starcraft 2, un vídeo-joc de estratègia en temps real (RTS) que m’agrada, i per celebrar que justament ahir va sortir a la venta la expansió avui ho celebro amb un post sobre videojocs que no tenen res a veure amb el Starcraft, visca la coherència!

Un informatiu danès necessitava una foto de Damasc per posar de fons i van posar la d’un videojocs.

Partida perfecte del mític snake

Pels fans del Street Fighter, el tema d’en Guile a capella

Pixel Press: Pots crear els nivells d’un videojoc simplement dibuixant-los en paper

La vida sexual dels diferents protagonistes de videojocs

Cas típic 2257: noi li agrada noia, noi li agrada el nou peix

Potser aquest post un semblarà com dirien els francesos, una mica déjà vu, o com diuen els fans de la ciència ficció, un fallo en Matrix, però el cas es que torno a tenir una nova mascota, i novament es tracta d’un peix, i una vegada més demano la opinió dels meus fidels lectors per posar-li nom al meu nou company de pis, bé, encara que no sigueu fidels lectors també sereu benvinguts a l’hora de proposar noms pel peix. No puc prometre que faré cas a les vostres propostes, però el que si que faré serà llegir-les, algo es algo, no?

Quan en Rincewind (pels despistats aquest era el nom del meu anterior peix) va palmar vaig dir que era irreemplaçable i que ningú podria ocupar el seu lloc, parlava metafòricament es clar, perquè en la mateixa peixera on va viure en Rincewind ara està vivint aquest nou peix. Vaig deixar ben clar que no volia cap nou animal, per això suposo que me’l van regalar… Però què havia de fer? Llençar-lo per vàter? De fet no es mala idea, però una minúscula part del meu malvat cor negre em diu que l’haig de cuidar amb tota la estima i atenció que es mereix un peix, es a dir, pràcticament nul·la. Abans que algú ho digui ja ho aviso que es tracta d’una espècie de peix de tipus agressiu que atacarà a qualsevol altre peix que estigués amb ell, per tan es un ésser solitari, com un servidor.

Ja m’han suggerit alguns possibles noms, com ara Fiasco, que ha derivat a Fishasco o bé Dexter per lo d’assassí, Altres possibilitats es seguir en el mon de de Discworld de Terry Pratchett i continuar amb un Vimes o un Zanahoria. Us deixo un imatge seva a veure si us inspira algun nom a vosaltres. Agraeixo per avançat la vostra col·laboració. No us vull pressionar però el destí de la humanitat peixisitat (?) està en les vostres mans!