Recordeu Orange is the new black? Doncs n’he parlat una i dues vegades. Per seguir amb la seqüència lògica em toca parlar sobre la tercera temporada de la sèrie coneguda popularment com “lesbianes a la presó”, dit així sembla una peli porno, però no us feu il·lusions.
En aquesta simpàtica imatge no sembla que siguin les egoistes i traïdores que realment totes són.
El primer capítol de la temporada té una estructura diferent a lo estàndard, en comptes de centrar-se en el passat d’una de les preses como solia passar en els capítols de les anteriors temporades el que veiem es un sol moment de relació mare-filla de cada presa. Però els capítols següents ja tornen a lo normal de explicant-se el passat d’una de les preses, el problema es que les preses protagonistes ja han estat explicades en les temporades anteriors i aquesta temporada ens expliquen la vida de les secundaries, les quals a ningú li importa. L’únic flashback que ens interessa dels 12 que té la temporada es el d’en Caputo, tots els altres per mi sobren. Per cert, que coi li han fet a l’Alex en aquesta temporada? Està més lletja que mai, per què han enlletgit la noia més guapa de la sèrie? Volen perdre audiència? Aquest fet ja li fa perdre mig punt a la temporada, penseu que exagero? Amb l’atractiu d’una noia guapa no s’hi juga!
En aquesta temporada hi ha la idea de privatitzar la pressió. Sí, als EEUU passen aquestes coses, volen privatitzar un centre penitenciari, una organització que per definició es deficitària, ja em direu com es possible una cosa així, doncs amb subvencions del estat, o sigui subvencionar a una empresa privada perquè es faci càrrec d’una cosa que es deficitària, hi veieu algun sentit? El cas es que la adaptació de la empresa privada sobre la presó serà de llarg el més interessant d’aquesta temporada, ja que de paraula respecten molt al director de la presó però a l’hora de la veritat fan el què volen, són un cracks. El capítol 5 es el primer capítol de la temporada que té una mica d’intriga amb el tema d’una feina nova, exacte, això vol dir que els quatre primers capítols no tenen cap intriga. Llavors, fins al capítol 10 la temporada s’aguanta mig mig, i no es fins al capítol 11 quan es posa una mica interessant. Si una cosa ensenya aquesta sèrie es que el sistema penitenciari femení dels EEUU està ple de criminals relacionades amb les drogues, pràcticament totes han estat condemnades per tràfic de drogues, per tan si es legalitzessin, de cop tindrien les presons pràcticament buides… Que consti que jo no estic insinuant res, només informo…
A mesura que la sèrie avança el protagonisme de la Piper retrocedeix, fins al punt que en la tercera temporada té pràcticament el mateix protagonisme que qualsevol de les preses principals. A part d’aquest fet, quan ha sigut que la Piper ha passat de ser una persona intel·ligent però acollonida d’estar a la presó a convertir-se en una mafiosa inconscient del perill?. A part, en altres temporades veies com en la vida de les protagonistes es tancava un tema i passaven a l’altre, en canvi, en aquesta temporada al multiplicar-se la quantitat de protagonistes principals també es multipliquen els temes, i els anem portant tots a alhora i no es fins al capítol doble final que es resolen. En altres temporades si un tema no t’interessava sabies que aviat passarien a una altra cosa, en canvia en aquesta te l’has d’empassar una mica en cada capítol. Aquests canvis en la tercera temporada son els que m’han fet avorrir una mica la sèrie. Parlant en termes generals, aquesta tercera temporada l’he trobat més fluixa que les anteriors, serà que ja m’estic avorrint de veure lesbianes? Un realment es pot avorrir de les lesbianes? Costa de creure però si, Orange is the new black s’ha tornat tan monòtona que m’ha fet cansar de les lesbianes. A qui vull enganyar les lesbianes només es l’excusa que fa servir la sèrie per atreure el públic masculí, tothom sap que Orange is the new black es una sèrie enfocada al públic femení al 89%, us explicaria com he fet els càlculs però no us vull avorrir amb els detalls. Per concloure, dir que si no hagués sigut per l’interessant doble capítol final fins hi tot m’hagués plantejat de posar-li un cinc a la temporada, sort que la temporada es guarda un parell de cops amagats i un moment entranyable i no us puc dir més.
– Podrás arreglarlo, cielo?
– Claro, podré si me concentro mucho con mi cerebro de chica,
– Tu I.M.C. es normal i tienes la cara muy simètrica
– Oh! no me digas esas cosas tan bonitas que me sonrojo.
– Hay muchas judias en la carcel? sabes cuales son?
– Antes les obligavamos a llevar la estrella de David en el unjforme, pero después de la segunda guerra mundial ya no lo hizimos más, pero no recuerdo porqué.
Nota temporada 3: 6/10
Pons's blog 