Quan l’assassí veu que s’acosta la seva víctima es posa ràpidament els guants per evitar deixar empremtes dactilars sobre l’abric de la víctima. Ho té tot calculat, una petita i dissimulada empenta i caurà a la via on si la caiguda no fa la feina el pas del tren l’acabarà de rematar.
Aquesta ha estat la meva assassina participació als relats conjunts de novembre.
BCPP: Roselles
Pons's blog 
T’estàs passant cada dia més al costat fosc…
The force awakens ^^
Llastima que els comentaris no tenen el botó de “M’agrada”…
Pons’s blog, donant empentes des de 2006 ^^
Ni jo ho hagués dit millor
És impossible veure una bona persona en el paio del retrat, ni que ho fos en realitat. Jo crec que molts ens imaginarem que en Pons és alguna cosa així, i més ara que sabem que és un expert en política…
En els meus relats conjunts (gairebé) mai hi ha bones persones.
Ostres, PONS, és boníssim… sembla que hagis captat el moment exacte en l’esgarrifosa escena que descrius.
Per què surt aquí el meu comentari? Jo he anat a buscar el final…
Bé, és igual, es veu igualment :-D
Sóc un expert en escenes esgarrifoses ^^
La genialitat del Pons…
Jo no m’imagino que en Pons fos alguna cosa així, no sé d’on t’ho has tret…
una micona de mala llet si que té…
Potser la víctima s’ho mereix, no ho sabem
Que el coneixes?
Amb la cara que fa res bo pot sortir-ne. I l’home del retrat tres quarts del mateix :P
Jo et faig president, i tu ajornes The Good Wife una vegada més. Pons blog, maltractant als seus votants des del 2006.
Divendres sense falta es publica!
Es que els relats conjunts si no els publiques aviat la gent ja s’oblida d’ells. Demà toca llibre perquè ara fa dies que no en parlava de cap. Dimecres haig de reprendre el tema del peix, no saps la pressió que tinc per posar-li nom! La gent m’atura pel carrer i tot! Dijous es un dia mundial, per tan no es pot canviar, per tan divendres, divendres si que si.
Sona estressant.
Qui? Què?
Ja, és clar, entre cupaires us enteneu, us repartiu els elogis, les presidències, els BCPP… Ja està bé, això és tongo, hombre ya! The good wife segur que és masclista i no ens representa. El poble vol que parli de Galactica!
Què va! The good wife es la sèrie més paritària en qüestió de sexes que he vist mai (descomptant Friends), dels vuit que més capítols surten quatre són dones i quatre són homes.
Ja t’has posat gelos que el BCPP d’avui no és teu o què? :-D
Que et vaig votar per vice! Si en Pons és president algú l’haurà de controlar, que si no ens farà celebrar obligatòriament tots aquest dies mundials que ell celebra.
The Good Wife és tan paritària que hi ha igual nombre d’homes i dones atractius que de no tant atractius. No es pot dir el mateix de Galàctica, eh! Humm!
Visca el Pons!!
No voldria contradir a sa majestad de la saviesa… però, una coseta… a un abric es poden deixar empremptes dactilars? si? jo pensava que nomès es queden a una superfície llisa… però no sé eh, potser m’equivoque, i jo què sé! Segur que vosté, que ha vist més capítols de CSI que jo, (segur), tindrà la raó… Les meves disculpes per incordiar! :-PPPPPPPPPP
T’equivoques tant que no cal ni preguntar-ho! Si és més obvi… Ets dels que ha de tenir-ho tot explicat amb dibuixos i diagrames, oi?
Es clar que si! Entre d’altres mètodes per treure empremtes dactilars de la roba es pot fer servir el mètode VMD
uaaah teniu tota la raó! Quantes coses aprendré d’aquest blog…
(Una coseta, acabe d’esborrar un comentari que Pons m’havia deixat, ha segut sense voler, i ara ha desaparegut… disculpeu-me altre cop!) (careta plorant rius de llàgrimes)
tampoc deia res que fos tan greu, no?
Al noi que li agrada empentar, algú li podria donar a ell també l’empenta, a veure si també li agrada rebre-la?
De ben segur que sí.
És versemblant, encaixa amb el dibuix.
Nota?
No et tallis, pots dir que es una obra mestra de relat :P
Fred i calculador. Segur que no és la primera víctima que tira pont avall!
Fred i calculador no, Fred i l’abric, Fred i el bastó, Fred amb els guants… :-P
ni la última
El CSI ho descobrirà tot , no?
No, aquest es salva, no ha deixat proves
Amb el cobriment de vies a les grans ciutats, se li ha acabat el modus vivendi