Hi ha un blog a la catosfera que es molt mandrós ja que només treballa un mes a l’any, això sí, quan arriba aquest mes el blog publica dia si i dia també sense descans fins arribar Nadal, la majoria de vosaltres ja el coneixeu, estic parlant del blog del Calendari d’Advent. Però aquest blog té un problema (o potser més), no funciona sol, funciona exclusivament amb la col·laboració de persones, que bàsicament són altres bloggers que ja tenen els seu propi blog, però que durant aquesta època fan un esforç extra i col·laboren amb un post i a canvi reben una panera de Nadal que… Perdoneu, m’he confós, a canvi reben les gràcies de la Mireia que es la noia (senyora?) que porta aquest projecte. Hi ha alguns de vosaltres que no sabeu qui es la Mireia? Doncs es la propietària del blog Un altre invent, però sobretot no la visiteu perquè ella no compleix gaire i rarament em visita a Pons’s Blog, per tan no es mereix que li passi lectors; llavors per què faig propaganda del seu altre blog? Doncs perquè al calendari d’advent també hi participo jo! Entre molta altra gent, però vosaltres direu: I què, no? Exacte, si heu vingut a “Pons’s Blog” vol dir que qui us importa a vosaltres es el Pons sinó hauríeu entrat a “Altra Gent Blog” o què se jo. Si voleu participar però encara no teniu idea de què dir no patiu, teniu uns dies pensar-ho, però primer apunteu-vos i reserveu dia abans no s’acabin. Sobre què escriure la pròpia Mireia ens dona uns suggeriments:
Ens agradaria durant d’aquest dies anar recopilant tot allò relacionat amb el Nadal: fotos de la vostre decoració nadalenca, idees o manualitats per fer, cançons del tió, un història que hageu escrit per explicar als nebots o als nets, aquella idea genial que heu tingut per fer les felicitacions o el menú perfecte per la nit de Nadal. Qualsevol cosa que us faci gràcia compartir en relació al Nadal.
Jo sóc especial (en el bon sentit de la paraula, no pas en aquest sentit) i he optat per no fer res del que ens recomana la Mireia, en concret, aquest any us portaré la autèntica i verificada història de la invenció del calendari d’advent, teniu ganes de llegir-ho, oi? Doncs haureu d’esperar fins al dia 1 de desembre com tothom! Ah si! Tal com si es tractés d’un calendari d’advent real, al final del post heu de deixar una xocolatina o un dolç, es tradició de la casa fer pujar l’índex de glucèmia dels lectors del blog. Si voleu col·laborar en el blog del calendari d’advent ho podeu fer manera totalment gratuita (promoció vàlida fins a fi d’existències de dies lliures), només cal que entreu en aquest post i escolliu un dels dies que queden lliures i us el demaneu, després haureu d’escriure un post que estigui mínimament relacionat amb aquestes (boniques?) dates nadalenques, ja sigui constructiu o destructiu, la gent els sol escriure constructius, però com que no he vist les normes del blog escrites per enlloc jo no vull tallar les ales a la vostra imaginació. Si ja heu participat altres anys ja tindreu accés per escriure en el blog, en cas contrari, si aquest any us animeu a perdre la virginitat amb el calendari d’advent (curiós concepte) us adreço a la direcció de contacte de la administradora (unaltreinvent@gmail.com) que us podrà donar permís al vostre usuari de blogger. Si amics, he dit blogger, això vol dir que el blog s’allotja en la plataforma de blogspot, per tan, mal que us pesi haureu de fer-ho servir si voleu penjar un post.
Si entreu al blog veureu que la imatge de capçalera del blog queda tallada pel lateral, però com que sóc un hacker us la puc mostrar sencera
BCPP: Joan Colom, Roselles, Sergi.
Pons's blog 
I pensar que aquest serà el sisè any consecutiu que hi participo i fins avui no havia vist mai sencera la imatge de capçalera d’aquell blog. Li diré a la Mireia que, aquest any sí, t’enviï la panera.
Amb la broma aquest ja serà el meu quart any
Jo no penso participar-hi. Podria fer un història d’explicar als nebots sobre el Pons, però com que el meu nebot és encara massa petit es podria considerar que l’història no aplica. Tampoc sap català, és clar, però això és un assumpte que queda fora del scope d’aquest comentari.
El Nadal vinent doncs?
D’aquí 2 anys potser…
Per cert, m’he oblidat remarcar lo malparit que ha de ser aquest blog que demana la col-laboració de gent prou enfeinada amb blocs propis.
Ja me n’havia adonat que som a l’advent. De bon matí hi ha unes grues sorolloses al carrer on treballo, penjant llums de Nadal i no deixen dormir el veïnat… ni als oficinistes!!.
No se perquè els treuen els llums, si cada any els posen abans arribarà un moment que mentre posin els de l’any actual estaran traient els de l’anterior
Surt amb una escopeta i comença a disparar als llums :-D
Uf, ja no hi pensava! a veure si podem fer alguna coseta.
tampoc es obligatori
Millor no, eh? Com que diguis que sí aquest any, l’any que ve tornarà a demanar-te que contribueixis…
Sempre aprenc coses noves per aquí, volia deixar-te un comentari sobre el teu nou company de pis, però després de veure les ulleres a dintre la peixera quasi prefereixo fer-ho un altre dia.
Bona troballa aquest calendari d’advent, em quedaré al marge que em sento 100% amateur seguint els vostres blogs i entrades però us llegiré. Ja sé que això no dona medalles, però estic en una edat que els hi donaria massa importància i tornar a la realitat després ja em costa.
Salut
Què passa amb les ulleres, trobes que no són a la teva alçada o què?!
Quin poc esperit nadalenc!
No voldria donar-vos la impressió que sóc d’aquells que llancen la pedra i amaguen la mà. Si em limito a exposar idees de regals originals per a qui vulgui participar en el blog Calendari d’Advent, en comptes de fer-ho jo directament, és perquè la simple menció del Nadal provoca en mi allò que se suposa que li deu passar a un vampir que entra en una habitació fosca, sobtadament algú descorre la cortina d’un finestral i queda encegat per la llum, però no tant com per no veure abans que les parets són plenes de crucifixos i del sostre pengen tot de rests d’alls (nota: mai no he vist cap pel•li de les d’ara, de vampirs adolescents; parlo dels clàssics de la Hammer, per entendre’ns).
Mireu, com que ja m’estan venint picors per tot el cos, seré breu i només us en suggeriré dos, situats en pols oposats: un d’edulcorat i un altre d’aspre i real com la vida mateixa; a més, com que les lletres de les dues cançons (que de cançó va el regal) són en castellà, abans de deixar-les en el blog de la Mireia les haureu de traduir, i així practicareu.
El primer és una cançoneta que haurà provocat més d’un suicidi per Nadal, però que reciclada al català i cantada per Núria Feliu encara podria servir-li a algun fabricant de torrons d’Agramunt (http://publi-k-mos.blogspot.com.es/2007/12/vuelve-casa-vuelve.html).
El segon són els deu primers versos de la versió IV de la nadala ROMANCE DEL NIÑO PERDIDO (http://www.lacasadelarbol.es/4Perdido.htm), que subratllen l’últim pla (http://rubencaravaca.blogspot.com.es/2013/12/el-villancico-final-de-la-pelicula.html) de PLÁCIDO, rodada a Manresa en 1961 per Luis Garcia Berlanga, i que hauria de ser d’emissió obligada per Nadal en totes les televisions públiques, en lloc de les habituals carrincloneries (si són de Frank Capra, encara).
Joan Colom
Spam!!
Buff! Massa retro i massa clàssic per mi, però ves a saber, potser algú s’anima i en munta un post, però jo no seré.
Hi pensaré a veure si em ve alguna idea per fer-ne un post, però no prometo res. I segur que no serà tan impactant com la verdadera història del calendari d’advent que friso per llegir.
Insereixo una divagació a partir del teu dubte sobre el tracte de la Mireia: a partir de quina edat es passa de noia a senyora? Quan la meva companya de feina queda amb clients i proveïdors que no coneix de res es descriu sempre com “una noia rossa amb cua”. No sé si els sobta veure que qui apareix és una senyora de 63 anys.
O sigui que de fet les senyores no existeixen, les femelles humanes sempre són noies, prenc nota.
Amb aquesta afirmació les femelles de la tercera edat se’t menjaran a petons.
A partir de la qual ja no t’anomenen “jove” quan entres a una botiga a mirar.
Ja s’ha dit, que cada any el Nadal arriba abans?
Sí. Només cal mirar als del Corte Ingles ;-)
Sí, en Xavier havia fer un comentari on indirectament venia a dir això mateix.
Sort que m’hi has fet pensar. Ja m’hi he inscrit. Ens veurem a Advent.
Bé, bé, així m’emporto punts per reclutar a la gent :D
Has de dir que vens de Pons’s blog, i que t’has inscrit gràcies a una recomanació feta pel Pons.
Conec a la Mireia des de fa força més temps que a tu. Si a ella no li he fet mai cas, no començaré a fer-te’n a tu ara. Bé, segurament tu ho veuries lògic que et faci cas a tu i a ella no, ni que sigui per portar-li la contrària per no ser fidel seguidora del Pons’s Blog (apuntant-se a iniciatives blogaires des de 2006^^). Però no no, us deixo fer a vosaltres amb l’advent de cada any. Valoro molt que se segueixi fent després de tant temps, però no m’hi veureu. Ara, pot ser interessant veure com l’Assumpta i tu us tireu floretes allà… si algú té ganes de conèixer l’inici d’aquest idil·li, pot llegir un post del Bona Nit que es diu ‘Baños’, bé, el post no cal llegir-lo…
Enhorabona :-P
De l’Assumpta no n’estic segur, però per part meva se parlar de política on toca, i el blog del calendari d’advent no es lloc.
Veig que aquest post està sent aprofitat per tothom per fer publicitat de blogs propis i aliens. I em sembla [VENDO OPEL CORSA] molt bé però potser caldria moderar-se.
Em penso que he tingut una idea per aquest blog. Saps si aquesta Mireia gasta gaire sentit de l’humor?
Tens raó, és una vergonya! Moderar [NO COMPRO PERO PUC VENDRE’T RODES NOVES] a Pons’s blog no es fa que és un bloc lliure…
Diria que no gasta gens ni mica.
Ja he participat tres vegades en el blog del calendari d’advent, per tan aquesta serà la quarta i de moment no m’ha esborrat cap post, per tan crec que té bastanta tolerància al sentit de l’humor.
Més aviat és que no s’atreveix ficar-se amb el Gran Pons ^^
[…] CT2263 Roselles […]
[…] voleu més informació sobre el blog del calendari d’advent podeu entrar al CT2263 que vaig escriure l’any passat explicant com funciona el blog. Aprofito per fer encara més […]