Ready Player One – Ernest Cline (512 pàgines)
Ready Player One es una novel·la situada a quaranta anys en el futur on les energies fòssils s’han acabat i amb l’encariment de l’energia la societat benestant s’ha enfonsat. Les grans ciutats són els únics llocs on es pot viure més o menys, la gent viu apilada en petits apartaments o directament piles de caravanes, fora del radi d’acció de les ciutats encara es pitjor, impera la llei del més fort i els atracaments i assalts són habituals. Per escapar-se d’aquesta societat hi ha “Oasis” un entorn virtual multi-jugador massiu on la gent fa la seva vida paral·lela i més feliç que en la realitat, vindria a ser com un Second life però amb èxit de veritat. La cosa es posa emocionant quan el creador d’aquest entorn virtual es mor però deixa en el seu testament el missatge que ha amagat un premi en aquest univers virtual i qui el trobi es farà amb el control del mon virtual i de la empresa i serà més que multimilionari. Immediatament milers de persones es converteixen en seguidors d’aquest joc de pistes amagat, però durant cinc anys ningú ha passat del primer pas, però ara les coses han canviat, el protagonista d’aquest llibre acaba de trobar la solució al primer enigma.
La novel·la aprofita la nostàlgia dels anys 80 per omplir-se de referències a aquesta dècada basant-se en que el joc de pistes es basa en les aficions del seu creador, un geek amant de tot aquest mon retro, especialment dels 80 i 90 però també obres més modernes que també són considerades geeks. Per exemple, apareixen referenciades un munt de pel·lícules: Excalibur de John Boorman, el Gegant de Ferro, pelis de John Woo protagonitzades per Chow Yun Fat, Blade Runner, Rain Man, 2001 Odissea del espai, Monty Python i els cavallers de la taula quadrada, Conan el Barbar, E.T., Willy Wonka i la Fàbrica de Xocolata, Els Goonies, Els immortals, El silenci dels anyells, Superman, Batman, Mad Max, Back to the Future, Jocs de guerra, Indiana Jones, Spiderman, Rocky Horror Picture Show, El senyor de las besties, Possessió infernal, Footloose, Star Wars, Lady Halcon, Terminator, Risky Business, Tron, pelis del monstre Gamera, Caçafantasmes. Directors com Kurosawa, Cameron, Gilliam, Jackson, Fincher, Kubrick, Lucas, Spielberg, Tarantino i Kevin Smith. Música de Bryan Adams, Van Halen, Bon Jovi, Def Leppard, Pink Floyd, Wham, R.E.M., The Clash, Duran Duran, The Police. Per suposat també sèries com Go speed racer go, He-Man, Transformers, El Equipo-A, Els Simpson, Cowboy Bebop, Firefly, Ultraman, El cotxe fantàstic, Família Adams, Doctor Who, Barri Sèsam. Escriptors com Douglas Adams, Kurt Vonnegut, Neal Stephenson, Richard K. Morgan, Stephen King, Orson Scott Card, Terry Pratchett (qui? xD), Terry Brooks, Bester, Bradbury, Haldeman, Heinlein, Tolkien, Vance, Gibson, Gaiman, Scalzi, Zelazny. També hi ha referències als escenaris repetits en base dos, 256 tal, 512 pasqual o 1024 d’allonsis. Mons imaginaris recreats com Arrakis, Discworld, La Terra mitja, els mons de World of Warcraft, o directament els univers de Star Treck, Star Wars, Firelfy i Battlestar Galactica. Però per sobre de tot apareixen videojocs clàssics com Donkey Kong, Tennis for Two (primer videojoc), Space Invaders, Asteroids, Pac-Man, Street Fighter II. I molts altres aspectes varis de la generació 80 tan clàssics com la nina Barbie, els lluitadors Hulk Hogan i Andre el Gigante, Atari 2600, el cub de Rubik, el walkman, G. I. Joe, Monty Python, floppy de 51/4, BASIC, Jobs y Wozniak, Dracs i masmorres, vídeo Betamax, mòdem de 300 bauds, i un molt llarg etcètera que no reprodueixo per no fer interminable el paràgraf. Moltes d’aquestes només són citacions, no us penseu ara que el llibre es una diatriba de tot lo retro, el llibre es centra en una trama d’acció, la majoria de tots aquests noms són només noms que fa gràcia veure aparèixer, però que no molesten per la trama.
Al estar ambientat en una realitat virtual el tema del deus ex machina està a l’ordre del dia, que la trama necessita un objecte o artefacte màgic què faci tal cosa però amb tals limitacions doncs es fa que aparegui gratuïtament i el troba tal personatge i ja està, no cal cap justificació, es un entorn virtual, qualsevol cosa s’hi val. Es clar, això es molt potent per fer cops d’efecte dramàtics i gairebé tramposos, però ho acabes acceptant perquè la trama enganxa de tal manera que sempre vols saber què passarà a continuació. Per sort no tot passa en el mon virtual i part de la novel·la avança en el mon real on les acció estan limitades per les lleis de la física que coneixem. El final està bé, potser pel meu gust hi ha una mica massa de purpurina de colors però ho accepto perquè no s’hi recrea excessivament i tanca la trama ràpidament. La novel·la està escrita sense cap pretensió, sense dobles sentits, ni metàfores de la vida, ni lliçons morals, ni critiques al sistema ni res complicat, tampoc presenta cap personatge que realment “moli” i sigui carismàtic, ni està ple de frases memorables per recordar , tan sols es una història entretinguda sense més que es llegeix ràpid. El llibre ha tingut bastanta bona crítica, de fet a varis actors autors famosos els hi ha agradat, per exemple en Patrick Rothfuss ha dit “Em costa molt ser objectiu amb un llibre que sembla haver estat escrit per a mi”. La Warner Bros ja té comprat els drets de la pel·lícula i sembla que la dirigirà Spielberg.
—Eres mala. Supongo que ya lo sabes —le dije. Ella sonrió y negó con la cabeza.
—Caótica Neutral, cielo.
Nota: 9/10
Pons's blog 