La temporada 14 de Family Guy comença molt fort, comença amb un crossover de doble durada amb els Simpson, on els Griffin se’n van a Springfield (no deixen dir de quin estat), amb tots els seus edificis característics, l’ajuntament, el krusty burguer, el cine azteca, la botiga de còmics, la central nuclear, el bar de Moe, bé, són un munt i tots els coneixeu. “Sobretot no bebeu aigua, aquí tothom té hepatitis”. Es com un capítol dels Simpson però amb tòpics i amb humor més dur. Sobre els altres capítols, bé, el segon normalet, el tercer pitjor, el quart i cinquè acceptables, el sisè lleugerament millor. El seté l’he perdut i m’ha fet mandra de buscar-lo de nou i no l’he vist. El vuitè, el novè, el desè, onzè, dotze, tretzè i catorzè qualitat estàndard. Bé, m’he, tots els que queden fins al 18 podríem dir que són qualitat estàndard.
Lo del crossover amb els Simpson no era broma.
En general podem dir que comença a notar-se la fatiga de la sèrie ja que amb la broma porta 14 temporades (s’està emetent la quinzena, però als EEUU es compta com la catorze perquè al nostre país la temporada quatre amb els seus 30 capítols es va dividir en dos temporades), això són uns 300 capítols, per tan es normal que els comencem a trobar repetitius i ja no tinguin la gràcia del principi, podríem dir que es un espècie d’efecte Simpson però no tan exagerat, ja que amb els Simpson, el efecte Simpson se li ha sumat l’efecte Guions de Merda, que a Family Guy no li passa.
Nota 14: 6/10
BCPP: Ricard
Pons's blog 