Cas típic 2275: noi li agrada noia, noi li agrada La Ciencia de Mundodisco II: El globus

Posted: 2015-12-04 in Ciència, Llibres, Terry Pratchett
51wxFnLLqWL._SX329_BO1,204,203,200_La Ciencia de Mundodisco II: El globus – Terry Pratchett, Ian Stewart, Jack Cohen

Molta atenció al post d’avui que cau dintre de tres categories! Tres! (3!) Llibres, Terry Pratchett i ciencia! Sí, ciencia! Els lectors més veterans i fidels del blog segur que recorden el CT1522 quan vaig parlar de la Ciència de Mundodisco (llibre u). Aquesta segona part continua amb el mateix objectiu que el primer llibre, explicar conceptes científics de manera amena aprofitant una historia portada pels mags de la universitat invisible. La trama continua amb el punt de partida que en el primer llibre els mags van crear un planeta que es com el nostre, es a dir governat per les lleis físiques en comptes d’estar governat per les lleis màgiques com es el cas de DiscWorld. D’aquesta manera en els capítols imparells llegirem les peripècies dels mags i en els capítols parells aprendrem una mica de ciència aprofitant la historia introductora dels mags, de tal manera que els capítols enganxin dos a dos citant textualment al llibre “com un guant a un peu”, es a dir, que encaixen mitjanament bé.

Més que ciència en general el que trobem en aquest llibre es molta antropologia, evolució genètica, però sobretot la evolució cultural, la clau que va fer passar l’home d’un simple simi a un ésser intel·ligent i com diuen ells extel·ligent (intel·ligència col·lectiva de la societat). Per això em va agradar bastant més la primera part del de la ciència del mundodisco on parlava més de la creació de la terra i dels fenomens físics. Us donaré uns exemples dels temes científics que tracta el llibre. La matèria obscura i freda. Espai fase. “Construcció de cervells” mitjançant la evolució. Gràcies a la cultura, aprenentatge i ensenyament, els cervells, xarxes de cèl·lules nervioses, poden adaptar-se molt més ràpidament que els gens. Lliure voluntat, existeix realment? La ‘informació’ i el concepte de contingut. El genoma, descrit com ‘el contenidor de la informació necessària per a produir’ un organisme. L’univers real gravitacional i el termodinàmic, en alguns contexts, el model termodinàmic és més apropiat, en altres contexts, un model gravitacional és més apropiat. Els rituals. La religió. El desenvolupament de la no-ciència fins a convertir-se en veritable ciència. La investigació científica i el mètode científic. L’home com a explicador de històries que funcionen. La imaginació. La existència del caos, perquè és impossible dir en la pràctica com és, exactament, l’estat del sistema; en un sistema complex podria ser impossible dir quina és la gamma de possibles estats en què està, fins i tot aproximadament. Els viatges en el temps i com teòricament res impedeix que no siguin possibles. Els “memes”, com a informació viral que es propaga entre els individus, com la cançó de “Aniversari feliç”, o la publicitat que si funciona, la religió no seria un “meme” sinó un conjunt de “memes” un ‘memeplex’, fins hi tot els partits polítics són un “memeplex”. El concepte que “veure no es creure”, sinó tot el contrari, quan els artistes del Renaixement van començar a pintar a Déu com un home barbut en els núvols, van obrir el camí al dubte, la imatge no era prou grandiosa; les imatges a la ràdio són sempre millors que les de la TV. I molts altres temes que m’he deixat pel camí perquè em feia mandra subratllar-los tots.

Aquest llibre es una lectura recomanada si us agrada la ciència o bé us agrada Mundodisco, però es es una lectura obligatòria (començant pel primer llibre es clar) si us agraden les dos temàtiques com és el meu cas. Tot i això us sorprendrà veure que la nota no es tot lo alta que un esperaria trobar, això es culpa de dos punts, per una banda la història dels mags dels capítols imparells es nota que està massa forçada per encaixar dins dels apartats científics que es volen explicar ens els capítols parells. A més, els apunts científics dels capítols parells marxen una mica de la ciència més clàssica com seria la física i la química per caure en la antropologia i fins hi tot en la filosofia i la psicologia, per tan aquestes parts del llibre són una mica denses i no es poden llegir de la manera fluida que un llegiria una novel·la.

[Dins d’una nota d’autor que està dins d’una nota d’autor]
¿Qué es un ergio? Consulte, si necesita saberlo realmente. (Nota de los autores)

Fue un despertar muy gentil, ya que nadie despierta bruscamente a un orangután de 300 libras (dos veces, al menos)

Aquí, caballeros, el bien no triunfa en última instancia a expensas de algunos moretones y una herida sin importancia en el hombro. Aquí, el mal es generalmente derrotado por un mal más organizado.

Dejaré los libros en una pila y saldré de la habitación y nadie debe mirarlos mientras me haya ido, porque si lo hacen no lo sabré, y si toso fuerte antes de volver será solamente porque tengo tos y no por ninguna otra razón, ¿de acuerdo?

Si usted es religioso, y quiere sentirse cómodo con lo que estamos diciendo, siempre puede suponer que estamos hablando de todas las otras religiones, no de la suya.

Hoy, podemos predecir el movimiento del sistema solar con una antelación de miles de millones de años, e incluso podemos pronosticar el clima (con bastante exactitud) con una antelación de tres días enteros, lo cual es asombroso. De veras. El clima es mucho menos predecible que el sistema solar.

Hemos evolucionado hasta contarnos pequeñas mentiras interesantes y útiles sobre monstruos, dioses y hadas diente, como una especie de preludio a la creación de mentiras realmente grandes, como ‘Verdad’ y ‘Justicia’. No hay justicia. Como Muerte señala en Padre Puerco, uno podría hacer polvo el universo y no encontrar un átomo de justicia.

Nota: 6/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Podria ser… Però qualsevol llibre sobre el funcionament del cervell em resultaria més interessant ;-)

  2. McAbeu ha dit:

    M’agrada la ciència i m’agrada Mundodisco, potser l’hauria de tenir en compte per a una futura lectura. Un (de fet, dos) més a la llista de Pratchett’s pendents (que cada vegada es més llarga) ;-)

  3. Sergi ha dit:

    La penúltima cita patina una mica, no? Que una cosa és que un indocumentat digui que té un cosí que li ha explicat que el canvi climàtic és una tonteria perquè no podem preveure el temps que farà la setmana que ve. I una altra és que ho faci algú que, se suposa, està divulgant ciència.

    Cito de la Viqui:

    “Cal no confondre el temps atmosfèric amb el clima, el terme temps es refereix, en general, a la temperatura i a les precipitacions del dia a dia, a l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinat o en un període curt. En canvi, el clima és el temps que es pot esperar habitualment en una regió determinada; per tant, el clima és el terme que fa referència a la mitjana les condicions atmosfèriques durant llargs períodes de temps, es consideren sèries de dades de 50 anys o més. Aquest aspecte del temps l’estudia la climatologia. Actualment hi ha molt d’interès per la variació del clima a causa de l’anomenat canvi climàtic.”

    • Pons ha dit:

      Crec que es cosa de la traducció que han confós clima amb el temps. Però segons el context ja es nota que parla del temps i no pas del clima.

  4. Xavier Pujol ha dit:

    Ho dic per endavant. No he llegit mai un llibre sencer de Terry Pratchett.
    Gràcies als teus posts és com si el conegués de sempre.
    Si fos viu (em refereixo a mi, ell és immortal) i ens trobéssim a l’ascensor, el saludaria com a un vell conegut.

  5. Roselles ha dit:

    Aquest i l’altre els posaré a la llista de “Libres de Pratchett per esquivar”. No sóc gaire de ciència, no… Gens ni mica. De fet no he entès gairebé res del segon paràgraf, però no dubto de que deu ser molt interessant, eh.

  6. XeXu ha dit:

    Quan hagi llegit el primer, llegiré aquest. Ho agafes? Matemàticament la frase és viable. Un cop hagi llegit el primer, i només en aquest cas, llegiré aquest.

    No penso llegir el primer.

  7. Elfreelang ha dit:

    veig que no coincidim gaire o gens en lectures …..que hi farem!

  8. August ha dit:

    Llibres i ciencia ja m’interessa. I Terry Pratchett em passa com al Xavier que gairebé el conec de sentir-te’n parlar… Pel que veig, hauria de començar pel primer llibre. Però… està traduït al català o castellà? Perquè el meu anglès és… bé, deixem-ho, ja m’enteneu. I quina editorial? Segur que ja ho has explicat milers de cops, Pons, però em fa mandra anar-ho a buscar al teu blog…

  9. […] La Ciencia de Mundodisco II: El globus – Terry Pratchett, Ian Stewart, Jack Cohen 6/10 […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s