Avui un d’aquells posts sobre el mon de l’art que se que tan us agraden, pillastres.
Retrat auto-referent com per exemple fer el retrat de l’Eminem amb M&M’s
Andrew Myers l’home capaç de fer art a partir de cargols
I que us sembla fer dibuixos amb la crema del cafè?
Us sobre pols per casa? cap problema convideu a Allison Cortson i la convertirà en quadres!
I per acabar, laberints fets de sal. Es una feina de xinos, però el senyor Yamamoto es japonès.
Anuncis
Anava a preguntar quina pols, però veig que més aviat serien claus i d’altres coses boges…
Si, els artistes estan una mica sonats
Els quadre fet amb “lacasitos” i els fets amb cargols, m’han recordat que de petit tenia un joguet que constava d’una pissarra blanca amb foradets on havies de clavar unes xinxetes de plàstic de diferents colors per fer dibuixos… si no l’hagués perdut fa anys i hagués continuat jugant-hi, potser ara seria un artista famós. :-D
A la meva època infantil hi havia una cosa semblant a lo teu però més evolucionat, feia llum!
Que xulo, segur que t’hi passaves hores jugant-hi…. ets un artista famós?
Jo també el tenia! Sense llum, clar. Sóc d’una època.
Jo el tenia molt més senzill, de l’estil de la foto d’en Mc, però a les meves filles també els hi vaig comprar un d’aquests il·luminats.
Jo això no ho he arribat a veure…
Ara que ho dius, jo també recordo les xinxetes de plastic – les nostres eren transparent – amb les quals mai no he sabut què dimonis se suposava que havia de fer! Gràcies per aclarir-m’ho tants anys després :-D
Aquests quadres amb pols guanyarien si s’hi afegissin escarbats i altres insectes domèstics que l’artista trobi per la casa, ja que hi afegirien volum i dinamisme.
M’hauria d’haver dedicat a ser artista…
No se si es guanyen bé la vida la majoria d’artistes
Ho haguessis dit abans, acabo de llençar una llagosta per la finestra…
Una vegada vaig veure un quadre que representava un gos fet amb… pèls de gos (xinesos).
Suposo que estaràs buscant l’enllaç
Això va ser en l’era preInternet. Però em va traumatitzar tant que encara me’n recordo. I de la cara de l’artista xinesa.
Suposo que segueixes buscant l’enllaç – el món sencer està a l’Internet, no dubtem que el trobaràs!!
Hi ha qui fa art clavant claus.
Hi ha qui el fa preparant cafès.
Sé d’una persona que de bon matí servia un tallat a la parella amb un cor dibuixat a la crema.
Aleshores tornava al principi, l’art del clau.
Quan dius “una persona” parles de tu, oi? ;-)
Quan dius clau parles del teu, oi?
M’agrada l’art efímer però el de la tassa de cafè potser sap greu i tot. La noia de la pols, no sé, tinc una mica d’al·lèrgia a la pols.
Per això estan les fotos, perquè l’art efímer no sigui tan efímer :D
Potser sap xungo i tot!
Tens raó ens agraden força aquesta mena de posts.
El Pons sempre té la raó.
l’ahse sempre té la raó quan diu que en Pons sempre té la raó
El Pons sempre té la raó quan diu que l’AhSe sempre té la raó quan diu que en Pons sempre té la raó :-D
això és art si senyor i fins i tot alguns són comestibles
Parles dels claus o de pols?
Tenim lectors que estudien l’art de ficar-los, no se si et deixaran menjar…
Sense anar més lluny jo generalment admiro més tot lo comestible que l’art tradicional.
En Pons sempre donant idees. Demà que és festa m’entretindré a treure la pols del pis -n’hi ha força-, a veure quina obra d’art se’m acut.
Els claus els deixo per un altre dia, em sembla que són de cargolar i això dóna més feina.
Pons’s blog, donant idees des de 2006 ^^
Et farà falta molta pols per fer una bona obra d’art, ja en tens tanta?
començaré amb una miniatura.
Tot anirà bé mentre no tinguis fantasies amb bonsais :-P
Uau! M’ha meravellat aquest home que ha redefinit l’expressió fotre un clau. Quina traça!
De fet n’ha fotut més d’un, i de dos, i de tres,
La pregunta és de on pot treure tanta pols.