Ja que estem en època nadalenca Pons’s Blog està orgullós de presentar la setmana del Pare Noel. Cada dia laborable d’aquesta setmana us oferiré una o vàries de les aventures històriques de Santa Claus, més conegut en les nostres terres com a Pare Noel. Gràcies o per culpa de la globalització aquest ésser s’ha convertit en la imatge més representativa del Nadal per sobre d’altres com ara que se jo… Jesucrist o Hold Nickar, el famós dimoni de la mitologia escandinava, si a casa vostra no sou prou pagans com per conèixer un ésser tan guai que vola muntant en un boc infernal es el vostre problema.
Quan pensem en el Pare Noel ens ve al cap la imatge dissenyada per Clement Clarke Moore i caracteritzada per Thomas Nast a finals del segle XIX en els EEUU. Però l’origen real queda molt lluny en l’espai i en el temps. Si amics, aquesta serà una d’aquelles estranyes vegades en les que es nota que m’he documentat per fer un post i no m’ho he inventat tot com simplement sol ser habitual. Els orígens de Santa Claus es remunten a la Turquia del segle III, concretament a la ciutat costera de Patara, si no sabeu on cau vol dir que no sou un dels magnífics participants de Saber y Ganar. Per tal que us situeu està al oest de Myra, que com tots sabreu actualment es diu Demre. Doncs a Patara, no confondre amb Patata, localitat pròspera gràcies al cultiu d’un tubercle que no diré quin es per mantenir la intriga; es on va néixer Sant Nicolàs, educat per uns pares més cristians que Ned Flanders. Més endavant aquest nen es convertiria en un sacerdot que defensaria les creences religioses a qualsevol preu, incloent la destrucció de temples pagans, sense pensar que en un futur es podrien haver convertit en boniques atraccions turístiques.
Coca-cola ha envermellit dos conceptes turcs: La bandera del país i Santa Claus
Lamentablement, mentre els pares d’en Nicolàs predicaven el cristianisme per l’imperi romà van morir a causa d’una epidèmia, que era la causa de mort més normal en aquells temps després de la intoxicació per metalls pesats, el metall en qüestió era l’acer temperat i la intoxicació era produïa quan et clavaven l’acer en forma d’espasa. Siguin com sigui els pares d’en Nico (hi ha confiança) eren força adinerats i li van deixar tots els calers com a herència. En comptes de gastar-los en tapar forats tal com fan els guanyadors de la loteria actualment, va decidir gastar la pasta en ajudar als nens pobres, els famolencs i als malalts; gent rara n’hi ha hagut sempre. Llavors va traslladar-se a l’abadia del seu tiet per millorar els seus coneixements teològics i allí va llegir un munt de llibres que pel seu contingut sospito que eren escrits per gent amiga dels al·lucinogens. D’aquesta manera es va convertir en un integrista cristià, sí, sí també existeixen integristes que no són islàmics, qui ho diria, oi?
Demà continuaré amb algunes anècdotes sobre la vida de Sant Nicolàs, sobretot no falteu! Perquè si falleu a la vostra cita diaria amb Pons’s Blog ell ho sabrà i no us portarà regals
Pons's blog 