Cas típic 2282: noi li agrada noia, noi li agrada el Pare Noel (2/5)

Com deia ahir, aquesta setmana toca parlar de la vida i miracles de Sant Nicolàs. Arribats en aquest punt, em deixeu que us expliqui algunes de les seves obres i miracles? No se perquè pregunto…

Hi havia un home molt desgraciat que a sobre de ser pobre tenia tres filles que no hi havia manera de casar, les quals no eren precisament belles sinó més aviat tirant a besties. Així doncs l’home va optar per la opció més cristianament correcte, va vendre les filles com a esclaves a un prostíbul; com a mínim d’aquesta manera la cambra de bany de casa deixaria d’estar permanentment ocupada. El jove Nicolàs va rebre la notícia via WhattsApp de tan lamentable fet. De nit, es va acostar a la, sent generosos amb paraula “vivenda”, del home i després d’esquivar el sofisticat sistema d’alarma que consistia en un cable amb llaunes de fanta penjant, es va colar per la finestra i va deixar un sac d’or dins d’una sabata que s’estava assecant al costat del foc. Ja es podria imaginar la cara de felicitat de l’home al trobar-se la sabata plena d’or en comptes de xinxes i paparres que era lo habitual. Així doncs, amb una dot d’una bossa d’or ja seria molt més apetitós casar-se amb una filla, encara que aquesta fos la gran i ja tingués uns 15 anys i per tan ja se li començava a passar l’arròs pels canons de l’època. Així va ser com la filla gran va trobar marit, però les altres filles sense la dot de l’or no eren apetitoses, així doncs en Nicolàs va haver de repetir la tàctica la segona nit i d’aquesta manera l’home va poder casar la filla mitjana amb un fuster. A la tercera la nit en Nico estava fent el mateix procediment però va ser detectat pel sistema d’alarma de les llaunes de fanta i l’home el va agafar amb les mans en la massa. Aquest li va preguntar què volia a canvi de l’or i en Nico, com que ja es veia a venir que si escampava la notícia que anava repartint bosses d’or es quedaria pobre de seguida, li va dir “No diguis que he sigut jo, digues que ha sigut Deu que sempre escolta les pregaries”. Què voleu que us digui, sembla que la teoria d’una sabata màgica que fa or es més creïble.

Què us ha semblat la història? Us agradat? Doncs deixeu-me explicar una altra història que il·lustri el caràcter d’en Nicolàs, de totes maneres no teniu els mitjans per impedir-m’ho… Seguint el consell del seu tiet, el futur Pare Noel va agafar un vaixell cap a Terra Santa per visitar els llocs de moda entre els cristians: Jerusalem, Betlem, el mont Calvari, el Sant Sepulcre, el casino,… Durant el viatge va somiar que una horrible tempesta cauria sobre el vaixell. En aquella mateixa nit també va somiar amb un trineu carregat de regals estirat per uns cérvols molt grossos, però això no es rellevant per la història que us vull explicar. Al despertar-se va anar a explicar ràpidament el seu somni al capità, el dels cérvols no, l’altre. El capità el va ignorar com aquell qui sent ploure, es una manera de dir. Com no podia ser d’una altra manera la tempesta es va formar de cop i va ser tan violenta que va ser classificada per majors de 13 anys. Els mariners desesperats pel que se’ls venia a sobre van passar de resar al nou Déu cristià de moda i van resar al seu antic Déu amb cap de cocodril, què mirat fredament se’l veu força més adaptat al medi aquàtic. Però el Nicolàs va dir “No patiu idiotes pagans! Resaré 38 pare-nostres i 70 ave-maries i així Déu ens salvarà!” N’hauria pogut resar 37 o 39, però el número era el 38 perquè [pendent de documentació]. Al acabar de resar la tempesta va parar de cop i així va salvar la nau. El capità va intentar restar mèrits al Nicolàs preguntant-li pels mariners que s’havien ofegat, però en Nicolàs va excusar-se dient que justament eren els que no creien en l’autèntic Deu cristià, casualitats de la vida.

Amb Sant Nicolàs a bord del Costa Concordia no hagués passat res

Al cap d’uns mesos, quan en Nicolàs va tornar del seu viatge per Terra Santa després d’absorbir coneixements cristians com una esponja, va anar a veure al seu tiet al monestir. El tiet va llençar algunes indirectes al Nicolàs perquè deixés anar més pasta pel monestir, perquè ja sabeu, un camp de golf de 18 forats costa de mantenir. Llavors en Nicolàs li va comentar que tal com li havia dit havia estat absorbint l’escènica l’essència de la Cristianitat. “Idiota!” Li va dir el seu tiet “Et vaig dir que anessis a buscar ‘Essència’, de Terra Santa, una recopilació dels millors poemes dels cèlebres bards vascons!”. Quina anècdota més bona, eh? No es per partir-se de riure? No? Es que fa 1.800 anys l’humor era diferent… En fi, demà més!