Enllaçant amb la història del post anterior; tres oficials que havien vist l’acte de Nicolàs salvant els tres legionaris innocents van arribar després d’un llarg viatge de 800 quilòmetres a Constantinobla, que es on vivia l’emperador Constantino, quina casualitat, no? Es com si jo visqués a Ponslandia. Per la gelosia d’un prefecte anomenat Aflabio, aquest va convèncer a l’emperador que s’havien d’executar. Podria aprofundir en els detalls del complot del prefecte, però com que el que ens interessa a nosaltres es la història del nostre superheroi Nicolàs, ho passaré per alt.
Durant el que seria la última nit d’aquells tres oficials van recordar-se del bisbe de Myra i van resar a Déu per què enviés al Nicolàs a ajudar-los. Però Nicolàs estava a més de 800 quilòmetres, i en aquell temps no hi ha vols comercials ni trens d’alta velocitat, així doncs va recorre al truc de l’aparició nocturna. L’emperador es va sobresaltar al veure l’aparició d’en Nicolàs al costat del seu llit però tampoc massa, perquè en aquells temps les aparicions eren rares, però tampoc eren una cosa descabellada. El fantasma d’en Nicolàs va dir que aquells tres oficials eren innocents i que si no volia rebre un càstig diví ja els estava deixant anar perquè sinó les tortures més horribles que es pogués imaginar serien un passeig de primavera al costat del què realment li passaria. Com que ningú rivalitza amb l’església catòlica a l’hora de fer amenaces acollonidores l’emperador va dir que sí, que els alliberaria. Ja que la seva aparició estava per la zona va aprofitar per visitar al precepte Aflabio i dir-li que ell sabia quan algú havia estat bo i quan havia estat dolent, i ell havia estat dolent, però que molt i molt dolent i que si us plau no ho tornés a fer. Al matí següent l’emperador va cancel·lar l’execució i els oficials agraïts van anar a Myra a agrair en persona a Nicolàs la seva aparició. No hi ha cap vídeo ni fotos de la cara què va posar Nicolàs al rebre els agraïments, una llàstima.
Última història d’en Nicolàs superstar. Estem en el segle IX. Havia passat molt de temps des de que en Nicolàs havia finat, però la mort no es cap impediment perquè super Nicolàs deixi de fer miracles. A Myra hi havia un nen anomenat Basilio. Quins pares son tan cruels com per posar Basilio al seu fill? Uns mals pares, sense dubte. El poble estava celebrant la vigília de la festa de Sant Nicolàs, perquè algú que ha protagonitzat tants miracles com en Nicolàs es mereix una bona festa anual i la gent de Myra sabien honrar les festes com cal. Justament en aquest dia van arribar uns pirates de l’illa de Creta, es a dir, uns pirates cretencs (que no cretins!). Per qui vagi una mica fluix sobre la història del segle IX us informaré que a la illa de Creta estava habitada per andalusos, però no d’aquells que saludaven amb un “¿Cómo ehta’, quillo?” sinó amb un “as-salamu alaykum”.
Els pirates cretencs eren més de l’estil de l’esquerra.
Els pirates van saquejar la església de Sant Nicolàs que no era precisament austera, i els pirates no van fer cap lleig i s’ho van emportar tot fins hi tot el contingut dels cendrers. També van segrestar en Basilio per convertir-lo en un esclau. Sort que aquestes coses ja no passen, en el primer mon vull dir. Recordeu la segona temporada de joc de trons? La sèrie em refereixo, perquè això que explicaré a continuació no em sona que passi en el llibre. Recordeu quan Tywin agafa l’Arya com a copera personal? Doncs amb en Basilio passa el mateix convertint-se en coper de l’emir de Creta. Al cap d’un any la mare d’en Basilio continua afligida per la pèrdua del seu fillet i en comptes de celebrar Sant Nicolàs com la resta de Myresos, es a dir, buidant les reserves d’alcohol dels bars, va resar a Déu perquè el seu fill estigués bé. Tot i portar bastants segles mort, l’esperit de Sant Nicolàs estava ben alerta. Va baixar a la terra i va protagonitza una de les ja famoses aparicions, aquest cop davant d’en Basilio que portava una copa d’or cap a l’emir. En Nicolàs li va dir al nano “Donam la ma si vols viure”. El nen no s’ho va pensar dos vegades, li va donar la ma i es va materialitzar a casa dels seus pares amb la copa d’or a la ma i tot. Van vendre la copa per eBay i així la família va viure sense privacions. Un triomf més a la llarga llista d’èxits d’en Nicolàs.
Ja està! Dono per acabada aquesta saga de posts sobre la història de Sant Nicolàs. Us han agradat les històries o han sigut un rotllo? Podeu ser sincers, prometo que no hi haurà represàlies per part meva. De l’ahse ja sabeu que no en responc.
BCPP: Roselles
Pons's blog 