Cas típic 2285: noi li agrada noia, noi li agrada el Pare Noel (5/5)

Posted: 2015-12-18 in Actualitat, Divagacions meves, Humor

Enllaçant amb la història del post anterior; tres oficials que havien vist l’acte de Nicolàs salvant els tres legionaris innocents van arribar després d’un llarg viatge de 800 quilòmetres a Constantinobla, que es on vivia l’emperador Constantino, quina casualitat, no? Es com si jo visqués a Ponslandia. Per la gelosia d’un prefecte anomenat Aflabio, aquest va convèncer a l’emperador que s’havien d’executar. Podria aprofundir en els detalls del complot del prefecte, però com que el que ens interessa a nosaltres es la història del nostre superheroi Nicolàs, ho passaré per alt.

Durant el que seria la última nit d’aquells tres oficials van recordar-se del bisbe de Myra i van resar a Déu per què enviés al Nicolàs a ajudar-los. Però Nicolàs estava a més de 800 quilòmetres, i en aquell temps no hi ha vols comercials ni trens d’alta velocitat, així doncs va recorre al truc de l’aparició nocturna. L’emperador es va sobresaltar al veure l’aparició d’en Nicolàs al costat del seu llit però tampoc massa, perquè en aquells temps les aparicions eren rares, però tampoc eren una cosa descabellada. El fantasma d’en Nicolàs va dir que aquells tres oficials eren innocents i que si no volia rebre un càstig diví ja els estava deixant anar perquè sinó les tortures més horribles que es pogués imaginar serien un passeig de primavera al costat del què realment li passaria. Com que ningú rivalitza amb l’església catòlica a l’hora de fer amenaces acollonidores l’emperador va dir que sí, que els alliberaria. Ja que la seva aparició estava per la zona va aprofitar per visitar al precepte Aflabio i dir-li que ell sabia quan algú havia estat bo i quan havia estat dolent, i ell havia estat dolent, però que molt i molt dolent i que si us plau no ho tornés a fer. Al matí següent l’emperador va cancel·lar l’execució i els oficials agraïts van anar a Myra a agrair en persona a Nicolàs la seva aparició. No hi ha cap vídeo ni fotos de la cara què va posar Nicolàs al rebre els agraïments, una llàstima.

Última història d’en Nicolàs superstar. Estem en el segle IX. Havia passat molt de temps des de que en Nicolàs havia finat, però la mort no es cap impediment perquè super Nicolàs deixi de fer miracles. A Myra hi havia un nen anomenat Basilio. Quins pares son tan cruels com per posar Basilio al seu fill? Uns mals pares, sense dubte. El poble estava celebrant la vigília de la festa de Sant Nicolàs, perquè algú que ha protagonitzat tants miracles com en Nicolàs es mereix una bona festa anual i la gent de Myra sabien honrar les festes com cal. Justament en aquest dia van arribar uns pirates de l’illa de Creta, es a dir, uns pirates cretencs (que no cretins!). Per qui vagi una mica fluix sobre la història del segle IX us informaré que a la illa de Creta estava habitada per andalusos, però no d’aquells que saludaven amb un “¿Cómo ehta’, quillo?” sinó amb un “as-salamu alaykum”.

Els pirates cretencs eren més de l'estil de l'esquerra.

Els pirates cretencs eren més de l’estil de l’esquerra.

Els pirates van saquejar la església de Sant Nicolàs que no era precisament austera, i els pirates no van fer cap lleig i s’ho van emportar tot fins hi tot el contingut dels cendrers. També van segrestar en Basilio per convertir-lo en un esclau. Sort que aquestes coses ja no passen, en el primer mon vull dir. Recordeu la segona temporada de joc de trons? La sèrie em refereixo, perquè això que explicaré a continuació no em sona que passi en el llibre. Recordeu quan Tywin agafa l’Arya com a copera personal? Doncs amb en Basilio passa el mateix convertint-se en coper de l’emir de Creta. Al cap d’un any la mare d’en Basilio continua afligida per la pèrdua del seu fillet i en comptes de celebrar Sant Nicolàs com la resta de Myresos, es a dir, buidant les reserves d’alcohol dels bars, va resar a Déu perquè el seu fill estigués bé. Tot i portar bastants segles mort, l’esperit de Sant Nicolàs estava ben alerta. Va baixar a la terra i va protagonitza una de les ja famoses aparicions, aquest cop davant d’en Basilio que portava una copa d’or cap a l’emir. En Nicolàs li va dir al nano “Donam la ma si vols viure”. El nen no s’ho va pensar dos vegades, li va donar la ma i es va materialitzar a casa dels seus pares amb la copa d’or a la ma i tot. Van vendre la copa per eBay i així la família va viure sense privacions. Un triomf més a la llarga llista d’èxits d’en Nicolàs.

Ja està! Dono per acabada aquesta saga de posts sobre la història de Sant Nicolàs. Us han agradat les històries o han sigut un rotllo? Podeu ser sincers, prometo que no hi haurà represàlies per part meva. De l’ahse ja sabeu que no en responc.

BCPP: Roselles

Comentaris
  1. McAbeu escrigué:

    Per a mi no han estat gens un rotllo aquests posts, ben al contrari. M’han interessat i divertit, no es pot demanar gaire més d’un post. Et dedico un aplaudiment com aquell que van dedicar els tres oficials a sant Nicolau. ^_^

    • ahse escrigué:

      Digues la veritat, van ser Genials!! La ment brillant del Pons et va deixar boca-badada i en voldries convertir aquesta saga de posts en una serie de 5 temporades!

    • Pons escrigué:

      Recorda-ho quan us doni la gana tornar a activar els c@ts i m’hagi d’emportar tots els premis.

  2. JOMATEIXA escrigué:

    Sempre està bé aprendre coses noves, l’altre dia vaig sentir la història del caganer, vés per on.
    Diuen que representa al pagès que anava fent les necessitats d’evacuació cada dia en un lloc diferent per abonar el camp…

    • ahse escrigué:

      Podries haver-te reservat aquest comentari per a un dia com el de Nadal, no? Aquí estem parlant del Pare Noel, la seva vida i les meravelles.

    • Pons escrigué:

      No t’avansis! Ja vaig avisar que la historia del caganer l’explicava l’any vinent per no saturar amb tanta tradició nadalenca

  3. ahse escrigué:

    Jo crec que el Pons viuria més aviat a Ponsania, Ponsalunya, Ponsorra, Ponsorca o Ponsencia. :-D

    He d’entendre que si vull tenir aparicions hauria de viatjar en el temps quan encara no eren una cosa descabellada??

  4. Xavier Pujol escrigué:

    Un gran tipus en Nicolau. Molt amable el reverend Pare Noël. Molt rialler el Santa Claus…
    però a casa som escatològics i seguirem picant el tió per a que cagui mandarines i joguines, avellanes i torró.

    • Pons escrigué:

      Jo tenia entès que les mandarines se les menjava el Tió, no pas que les cagava

      • Xavier Pujol escrigué:

        Al segle XXI se les menja el Tió.
        A principis del segle XX, a la meva àvia, el Tió gairebé mai els cagava joguines i cagava mandarines.
        Eren masovers a una casa de pagès i les mandarines eren un luxe en aquella casa, i la canalla feia festa major.

    • ahse escrigué:

      No fotis! Quina meravella hauria de fer el Sant Nicolau perquè te la creguis?

  5. Sergi escrigué:

    No em quadra que el nen cupero no fes una assemblea per decidir si havia de confiar en Sant Nicolàs o no. Marxar de l’esclavitud amb el primer que passa? Sense valorar la possibilitat de ser rescatat per algun altre membre de la llista del Bisbat? Això no té ni solta ni volta!

  6. Roselles escrigué:

    I la versió infantil, què? Si li explico totes aquestes històries a la meva filla me la traumatitzaràs!

    Tot plegat ha estat molt bé, com que hi has posat molt de tu ha estat divertit. Divertit tot i la prostitució infantil, infanticidi, destrucció d’edificis, execucions, falsos testimonis…

  7. XeXu escrigué:

    Per dir-ho d’una manera fina, no votaré aquesta sèrie entre els millors CTs del 2015.

    I al final ens has relatat només la vida d’un sant, ni tan sols ens has explicat com la Coca-Cola el va convertir en la imatge del nadal (o whatever). Per ser cupaire, ens has sortit molt de missa, no?

  8. Elfreelang escrigué:

    no seria el petit Nicolàs que també el va suplantar ….mai se sap molt interessant sí

  9. glòria escrigué:

    Aquestes són les histories edificants i documentades que m’agrada llegir. Gràcies a en Pons la meva devoció pel Sant ha augmentat de manera espectacular. Ara ja sé qui em solucionarà qualsevol problema que se’m presenti.
    Gràcies, Pons, repeteixo.

  10. […] 2281–2282–2283–2284–2285: Història de Sant Nicolau. […]

  11. […] plaça. Després amb un quíntuple empat trobem el 2281–2282–2283–2284–2285: Història de Sant Nicolau, la 2121: Setmana sense l’ahse 2079,  els 2069: Premis Pons, i […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s