Post artístic. Evidentment res d’aquest art es meu…
Kunst Aufräumen ens presenta el seu art d’ordenar els coses.
Quadres pintats amb una màquina d’escriure cromàtica. Si us interessa el podeu seguir en el seu bloc. O veure les seves obres completes a la web.
Si pintar amb pinzell i pintures ha de ser complicat, imagineu-vos pintar amb foc. Doncs Steven Spazuk domina aquesta tècnica.
Convertir les marques de la tassa de cafè en art. Pregunteu-li a la senyoreta Hong Yi (alias Red) com fer-ho.
I per acabar la noticia absurda relacionada amb “el mon de l’art”: Una galeria ha d’indemnitzar amb 22.000 € a un autor per destruir dues patates fregides artístiques. M’abstindré de fer comentaris al respecte…
BCPP: McAbeu
Pons's blog 
Quan era petit i menjava sopa de lletres, m’agradava buscar les que formen el meu nom i guardar-les al costat del plat per menjar-me-les amb l’última cullerada. Se’m pot considerar un artista precoç?
Interessant la màquina d’escriure cromàtica. T’anava a dir que arreglessis l’enllaç al blog de l’autor però, vist el que hi ha, potser ni cal que ho facis.
Hauríem de fer una col·lecta per comprar pinzells i pintures al senyor Spazuk (pot ser que l’enllaç tampoc funcioni perquè és .com i no .net?) i a la senyoreta Hong Yi, però segurament no ho voldrien. Gràcies a les espelmes i al cafè han sortit aquí…
I pel que fa a les patates fregides artístiques, a mi em sembla que 22.000 € són pocs.
Veig que de petit ja apuntaves maneres.
Sobre els enllaços no em preocupa, crec que ningú els hi fa clic a part de tu. A més es un posts fet a l’agost del 2012, ves a saber on seran realment les webs.´
Doncs al final “només” li van pagar 1.000 euros
Avui dia has de menjar sopa de lletres xineses, i només si acabes ordenant-los totes segons el diccionari xinès se’t podrà considerar artista! (ho sento si t’he trencat les esperances)
La pròxima sopa de lletres que en mengi la vull presentada per ordre alfabètic. Si no demanaré el llibre de reclamacions.
Dubtes de que les patates fregides son tot un art?
Primer has d’especificar de quin alfabet la vols i amb quin estil de font :-P
Les sopes de lletres ordenades perden tota la gràcia, tenen un gust massa previsible
Tens el telèfon del Kunst? Perquè vingui a ordenar a casa.
Fica un email al becari.
Apunta 555 123 456
La màquina cromàtica és un invent interessant. Encara que no funcionés, la pròpia màquina ja és un objecte d’art.
Les patates fregides. No sé qui les va inventar, però després dels ous ferrats és un dels millors descobriments culinaris de la humanitat.
Et menjaries les coses grogues que surten a la última foto d’aquest CT?? Em fan vomitar només veient-les…
Pràcticament qualsevol cosa es millor fregida :D
Tens el telèfon del tal Kunst Aufräumen? Li vull dir que passi per casa un dia d’aquests. Li demanaria a en Mac, que veig que és un alumne avantatjat de la seva escola, però ja li demano massa coses habitualment.
Demana’l per escrit – vull dir correu electrònic – al becari.
Dono testimoni que quan he començat a posar el comentari encara no hi era el de la rits. Tampoc el de la Bruixeta ni el del Xavier. Ara m’hauré d’inventar un altre comentari per ser original, que no m’agrada repetir-me. Ja hi pensaré.
Vas tan malament d’idees que estàs copiant els comentaris dels altres, i tots ho sabem!
Ara em diràs que us truqueu tots abans per tal de comentar a l’hora al meu blog.
I espera’t. Això era una prova pilot. Hem aconseguit comentar uns quants alhora. Quan aconseguim coordinar-nos tots, el que farem serà NO comentar tots junts.
Abans d’aconseguir-ho et caurà la mà dreta :-P
m’ha molat la màquina d’escriure cromàtica! Lo de endreçar no tant… jeje
Per què?
Perquè l’Alba es una persona caotica
Molt original tot. Està bé la del cafè, com no en deu tastar gens no es posa nerviosa, i al pintar a sobre es deu relaxar.
Vols dir que amb tanta tassa de cafè es resistirà a fer un glopet?
Després de tastar i posar-te nervios, res millor que pintar a sobre per relaxar-te :-P
Tinc un deja-vu o tot això ja ho havies posat. El que més m’agrada és aquest d’endreçar, té obres molt curioses. Ja el coneixia, pensava que l’havia vist aquí.
Sí, ja havia sortit. Ha vegades us poso a prova als lectors per veure si esteu al cas.
Noi no li agrada ordenar els lletres de les paraules?
Esperava que l’home de l’ordre em vingués a ordenar el títol del CT