Cas típic 2315: noi li agrada noia, noi li agrada complir una dècada

Scarlett Johansson ja m’ha felicitat, a què espereu vosaltres?

No us alegreu nous lectors d’haver buscat al Google “Scarlett Johansson” i sense saber com haver arribat aquí? Si sou un d’aquests nous lectors d’aquest blog, greu error que a partir d’avui podeu solucionar, heu de saber que sou un 27% més infeliços que la meva gran multitud de fans incondicionals, això es així i està demostrat científicament (em remeto al estudi fet pel doctor Slump). Com deia, si sou nous a Pons’s Blog sereu tan ignorants de desconèixer que cada 29 de gener aquest blog compleix anys, i que això significa que hi haurà regals per tothom que em llegeixi així com barra lliure de alcohol, maria, cocaïna i fulanes i fulanos un post especialment emotiu.

Per fer aquest post encara més èpic si això es possible, l’he escrit amb un ZX Spectrum posseït per l’esperit de Christopher Lee mentre murmuro salms satànics assegut sobre un pentagrama dibuixat amb sang de mascle cabrit i il·luminat amb ciris fets amb la cera de les orelles d’ocultistes nazis. És per tan un post lúgubre escrit sota la inspiració demoníaca aconseguida gràcies a quedar-me despert fins tard mirant programes de tele-venta. Per celebrar aquests 10 anys tal com cal m’he assegurat que tothom em visités, per tan he enviat monos alats a buscar-vos a cada un de vosaltres, o més aviat això es el que hauria fet si el sindicat de monos alats no estigués en vaga. Per tan ho haurem de fer segons la vella tradició, es a dir, us encarrego a vosaltres lectors incondicionals de Pons’s Blog i també als lectors condicionals (siguin quins siguin) que em porteu ànimes fresques per tal que em felicitin per la dècada que avui compleix Pons’s Blog. Un aplaudiment per mi mateix si us plau! Pons’s Blog, rebent felicitacions des del 2006 ^^

Després d’haver arribat als 10 anys de Pons’s Blog un servidor es pregunta fins quan durarà Pons’s Blog? Fins quan em quedaran comentaristes fidels? Fins quan em quedaran lectors habituals? Fins quan tindrem ahse? Fins quan durarà el stock de becaris incompetents? Fins quan seguirà arribant gent perduda buscant a Scarlett Johansson? Son moltes preguntes sense resposta, i l’únic que se del cert de moment es que tinc les dos properes setmanes completes amb posts programats, que tinc una vintena de posts més programats per la resta de l’any, que tinc una vintena més de posts com a esborrany i que hi ha poc més de 70 posts pendents de revisió a punt de ser programats en cas de necessitat. Quants de vosaltres seran prou valents per apuntar-se a seguir Pons’s Blog al llarg d’aquest onzè any de vida que avui arranca?

BCPP: Xexu, Sergi, Clidice, Alfred, Eva

Cas típic 2314: noi li agrada noia, noi li agraden les pel·lícules vistes durant el 2015

Després de parlar dels posts del 2015, dels llibres dels 2015 i de les sèries del 2015 avui inauguro una nova llista: Les pel·lícules vistes durant el 2015. Té nassos que sent a finals de gener encara estigui fent llistes de coses sobre 2015, estic pensant en canviar el nom del blog a Pons’s list blog.

• Big Bad Wolves (2013): 6/10
• Misery (1990): 7/10
• Memento (2000): 8/10 (vista per segona vegada)
• Star Wars: El despertar de la Fuerza (2015): 9/10
• Interstate 60 (2002): 8/10
• Boyhood (Momentos de una vida) (2014): 3/10
• Apolo 13 (Apolo XIII) (1995): 8/10
• El silencio de los corderos (1991): 8/10 (vista per segona vegada)
• Infiltrados (2006): 8/10 (vista per segona vegada)
• Cinderella Man: El hombre que no se dejó tumbar (2005): 6/10
• Hero (2002): 6/10
• El maquinista (2004) : 5/10
• Agárrame esos fantasmas (1996): 6/10
• El Perfume: Historia de un asesino (2006): 5/10
• This Is England (2006): 4/10
• Pride (Orgullo) (2014): 6/10
• Ex Machina (2015): 7/10
• Spectre (2015): 6/10
• El gigante de hierro (1999): 6/10
• Marte (The Martian) (2015): 8/10
• Una historia de violencia (2005): 6/10
• Granujas a todo ritmo (The Blues Brothers) (1980): 7/10
• Barry Lyndon (1975): 6/10
• Adiós pequeña, adiós (2007): 5/10
• Cómo entrenar a tu dragón 2 (2014): 7/10
• Si la cosa funciona (2009): 6/10
• The Imitation Game (Descifrando Enigma) (2014): 6/10
• Project Almanac (2014): 6/10
• Wallace y Gromit: Los pantalones equivocados (1993): 4/10
• Orígenes (2014): 6/10
• Más allá del tiempo (2009): 6/10
• La leyenda de la ciudad sin nombre (1969): 5/10
• Big Fish (2003): 8/10 (vista per segona vegada)
• Kingsman. Servicio secreto (2014): 8/10
• El fuego de la venganza (2004): 7/10
• The Chaser (2008) : 6/10
• Al filo del mañana (2014): 8/10
• Ghost Dog, el camino del samurái (1999): 4/10
• Birdman o (La Inesperada Virtud de la Ignorancia) (2014): 3/10
• El primer día del resto de tu vida (2008): 4/10
• Dos días, una noche (2014): 7/10
• (500) días juntos (2009): 6/10
• Venganza (Taken) (2008): 7/10
• Sillas de montar calientes (1974): 5/10
• Shaolin Soccer (2001): 7/10
• Primavera, verano, otoño, invierno… y primavera (2003): 5/10
• Rush (2013): 6/10
• A Scanner Darkly (Una mirada a la oscuridad) (2006): 5/10
• Bienvenidos al fin del mundo (2013): 7/10
• Seguridad no garantizada (2011): 6/10
• Zombis nazis 2 (2014): 6/10
• Starship Troopers (Las brigadas del espacio) (1997): 7/10 (vista per segona vegada)
• Redada asesina 2 (The Raid 2) (2014): 7/10
• Redada asesina (The Raid) (2011) : 6/10
• Predestination (2014): 7/10
• Solo ante el peligro (1952): 6/10
• La LEGO película (2014): 7/10
• Historias de Navidad (1983): 2/10
• Hotel Rwanda (2004): 6/10
• Siempre a tu lado (Hachiko) (2009): 7/10
• Dead Set: Muerte en directo (2008): 6/10
• La vida de Adèle (2013): 5/10
• Una noche en la ópera (1935): 4/10
• Pozos de ambición (2007): 4/10
• Rocky (1976): 6/10
• Testigo de cargo (1957): 7/10
• Terroríficamente muertos (Evil Dead II) (1987): 5/10
• Nausicaä del Valle del Viento (1984): 4/10
• Mad Max: Furia en la carretera (2015): 7/10
• Cómo entrenar a tu dragón (2010): 7/10
• La familia Bélier (2014): 6/10
• Las uvas de la ira (1940): 4/10
• Vengadores: La era de Ultrón (2015) : 8/10
• Incendies (2010): 6/10
• Interstellar (2014): 7/10
• Hacia rutas salvajes (Into the Wild) (2007): 3/10
• Celebración (Festen) (1998): 3/10
• El hombre elefante (1980): 3/10
• Relatos salvajes (2014) : 7/10
• Frozen: El reino del hielo (2013): 6/10
• Filth, el sucio (2013): 6/10
• Millennium: Los hombres que no amaban a las mujeres (2011): 7/10
• Tropa de élite 2 (2010): 7/10
• Coherence (2013): 8/10
• Tropa de élite (2007): 6/10
• ¡Rompe Ralph! (2012): 8/10
• Mil maneras de morder el polvo (2014): 6/10
• Los miserables (2012): 6/10
• Leyendas de pasión (1994): 5/10
• Los mercenarios 3 (2014): 7/10
• El corredor del laberinto (2014): 7/10
• La vida de Pi (2012): 6/10
• La caza (2012): 6/10
• El marido de la peluquera (1990): 4/10
• Guardianes de la galaxia (2014): 8/10
• El Narco (El infierno) (2010): 6/10
• El discurso del Rey (2010): 7/10
• El amanecer del planeta de los simios (2014): 6/10
• The Normal Heart (2014): 6/10
• Prisioneros (2013): 6/10
• Perdida (2014): 7/10
• El abuelo que saltó por la ventana y se largó (2013): 5/10
• Salir del armario (2001): 6/10
• Juegos de guerra (1983): 6/10
• Dallas Buyers Club (2013): 7/10
• [•REC]³: Génesis (2012): 6/10
• 12 años de esclavitud (2013): 7/10
• The Artist (2011): 7/10
• La novia cadáver (2005): 6/10

Total 109 pel·lícules vistes aquest 2015. Recordeu que la meva puntuació valora si a mi m’agrada la pel·lícula no pas que sigui realment bona. Quantes pel·lícules heu vist d’aquesta llista? Esteu d’acord amb la puntuació que li he donat?

BCPP: Sergi

Cas típic 2313: noi li agrada noia, noi li agrada l’escriba

Era un home molt tradicional, sempre presumia que el seu blog era escrit seguint els mètodes originals, però realment ningú sospitava que fos tan tan clàssic.

Aquesta ha estat la meva clàssica participació als relats conjunts de gener.

Cas típic 2312: noi li agrada noia, noi li agrada el pitjor post del 2015

A Pons’s Blog hi cap tot, des dels pots més magnífics i excel·lents fins als pots més mediocres. Així doncs si l’altre dia buscava la excel·lència en el millor post del 2015, per què no celebrar la mediocritat també? En el post d’avui us demano que trieu el post més horrible del 2015. Voteu amb tres punts pel pitjor, dos pel segon pitjor i un punt pel tercer. Per alleugerir-vos feina he recopilat els posts més infames d’aquest 2015.

• 2290: Bon Nadal
• 2277: Geek & Poke
• 2252: Relats conjunts: Xiquets a la platja
• 2249: Dia del gat
• 2207: Tornar a la rutina de setembre
• 2200: Cas típic 2200
• 2180: Webcomic Eh Tio
• 2177: Llibres llegits a la primera meitat 2015
• 2171: Article: L’hidrogen com a combustible
• 2169: Big Bang 8 + Modern Family 6
• 2161: Què vaig dinar fa un any
• 2157: Dolços
• 2152: Dia del culte al Pons
• 2151: Dia de la tovallola
• 2148: Esports estranys
• 2098: Webcomic Geek & Poke
• 2096: Com m’agrada la cervesa
• 2060: Llibres llegits segona meitat 2014
• 2054: Resum de sèries 2014
• 2049: Tradicional post de Cap d’Any

Cas típic 2311: noi li agrada noia, noi li agrada petar plàstic de bombolles

Feliç dia del plàstic de bombolles! Sembla que aquests dies me’ls inventi, no? Si, fins hi tot jo mateix m’ho sembla, però no. (Sí, si, tots hem llegit la notícia que ja no es farà servir més aquest plàstic) Quina es la millor manera de perdre a el temps a part de petant bombolles de plàstic?

Pots embolicar tota la classe amb paper de bombolles d’alumini

Pots fer un laberint de sal

Pots fer la màquina de Rude-Goldberg més gran del mon. Com a mínim abans de l’abril del 2012 que es quan vaig veure la notícia…

Pots reconstruir un quadre de Van Gogh amb fitxes de domino.

Cas típic 2310: noi li agrada noia, noi li agrada el millor post del 2015

Arribem a l’època que toca fer balanç de l’any, això vol dir que us toca triar quin ha sigut el millor post d’aquest 2015 de Pons’s Blog. Per tal que no us hagueu de repassar gairebé dos centenars i mig de posts us ajudaré una mica i us refrescaré la memòria amb els meus casos típics preferits, tot i així està permès votar qualsevol cas típic del 2015. Heu de repartir tres punts pel primer, dos al segon i un al tercer.

• 2281–2282–2283–2284–2285: Història de Sant Nicolau.
• 2272–2273: Calendardi d’advent.
• 2247–2248: La Castanyada
• 2245: Panellets
• 2242–2243: El moniato
• 2240: Portes: Més complicades del que semblen
• 2235: Dia de la Hispanitat
• 2225: Conspiració política
• 2222: El dia del 2
• 2200: Concurs CT2200
• 2212: Cancel·lacions injustes de de sèries
• 2168: Relats conjunts: Cichén Itzá
• 2150: Eleccions municipals
• 2145: Visita de dissabte al matí
• 2133: Taula periòdica: El Rude
• 2121: Setmana sense l’ahse
• 2103: Relats conjunts: La petita obrera
• 2101: Homenatge a Terry Pratchett
• 2100: Concurs de preguntes 2100
• 2097: Les invasions del carril bici
• 2089: Relats conjunts: Burj Khalifa
• 2085: Pregunta-li a l’ahse
• 2082: Pregunta-li al Pons
• 2079: Esquivar àvies
• 2073–2074: 50 coses que m’agraden
• 2069: Premis Pons
• 2068: Comiat trobada virtual
• 2062: Comentari 25.000
• 2058: Trobada virtual segona part
• 2053: Trobada virtual primera part

Altres edicions del millor post: 2014, 2013, 2012

BCPP: Sergi

Cas típic 2309: noi li agrada noia, noi li agrada abandonar llibres

A part de la llista de llibres llegits en el 2015 tampoc pot faltar dels llibres deixats de banda. Aquest 2015 no he abandonat gaires llibres (només tres), això vol dir que sóc menys exigent, o que trio millor o que he tingut sort.

El llibre no està descansant, es una metàfora per dir que està abandonat

• La història de tu vida – Ted Chiang: 14% pàgina 46/315: El llibre està dividit en 7 parts, cada un es una història de ciència ficció. Té bona pinta, no? Jo ho vaig pensar així, però la primera història va sobre la construcció de la torre de Babel que arriba fins al cel, tot bastant místic, no em va agradar aquesta història però la vaig acabar, i vaig passar a la següent que parla d’un home que gràcies a un medicament amplia la seva intel·ligència, aquesta història feia més bona pinta però tenint encara fresc el rècord de la història anterior em va fer mandra i no em va venir de gust continuar, a més tenia ganes de començar un altre llibre.
• Los desposeidos – Ursula K. Le Guin: 25% pàgina 101/389 :Novel·la de ciència ficció utòpica que tracta sobre la vida en dos planetes. Un es un planeta comunista on tot es compartit i no existeix la propietat privada i de fet ni tan sols existeixen els diners, i el segon es un planeta capitalista on tot es privat, bé, no crec que calgui que us expliqui com funciona el capitalisme. El nostre protagonista es del planeta del comunistes i després d’explicant-se la teva seva infància i adolescència en el seu planeta natal, descobrim com el planeta del capitalistes és tot lo oposat al què coneix, però tot i així sembla funcionar tan o més bé que el seu propi planeta. Els habitants dels dos planetes són humans per igual però representa que fa 150 anys les seves societats es van separar i van deixar de tenir contacte. Acostumat a llibres on el protagonista es un actiu important, trobar-me amb aquest cas amb un protagonista que fa de simple observador resulta estrany, un esperaria que hi hagués un nus amb problemes a resoldre, i en comptes d’això ens trobem amb conceptes que el nostre protagonista troba molt sorprenents i li costa assimilar, però no hi ha cap antagonista clar, no hi ha cap enemic a vèncer, es simplement el fet d’aprendre una societat nova. És a dir, és molt descriptiu i hi ha molta comparació entre la manera de fer entre un món i l’altre però poca cosa més. La veritat m’esperava més d’un llibre que ha guanyat la trilogia de premis de ciència ficció (Nébula, Locus i Hugo).
• Cataconya – David Duran: 26% pàgina 35/127. El llibre es basa en la premissa que ja que Espanya no deixa independitzar a Catalunya, el que volen aconseguir a través d’unes accions ridícules protagonitzades per catalans, Espanya li faci vergonya que que Catalunya formi part d’Espanya i ens acabi expulsant per ridículs. La premissa pinta divertida, però la realitat es que el llibre no ho és, com a mínim des del meu punt de vista.

Cas típic 2308: noi li agrada noia, noi li agrada l’element 117 de la taula periòdica

Com segurament sabreu cal posar nom al element 117 de la taula periòdica que encara no té nom malgrat que ja fa uns anys que es va descobrir. O potser no sabeu res de tot això i resulta que el meu blog no es llegit habitualment per físics de partícules tal i com em pensava…

Ha sorgit una proposta a change.org per tal d’anomenar aquest element com a “Octarine” (“Octarino” en la versió traduïda al castellà). Per si hi ha algun despistat que no sap que es l’Octarino, dir que es tracta del color que té la màgia, tothom pensa que són set els colors bàsics que té l’arc de Sant Martí però s’equivoquen, existeix l’Octarino, un color que només es visible pels mags i pels gats, si ens basem amb la descripció de la tonalitat que en fa Rincewind seria com una espècie de porpra groc verdós, fàcil d’imaginar, no? Justament aquest Octarino, conegut com “El color de la mágia”, es el que dona títol al primer llibre de Discworld (Mundodisco), univers on s’ambienta la major part de l’obra de Terry Pratchett. Si algú encara no sap qui era (és, perquè mentre els seus llibres existeixin ell seguirà viu) Terry Pratchett si us plau que recorri tots els posts sota del tag amb el descriptiu nom de “Terry Pratchett”.

Terry Pratchett sobre un fons que NO es color octarino

Tornant al tema de la proposta de change.org, només cal que firmeu a favor de tan lloable proposta. Dono per suposat que ja esteu registrats a change.org perquè se que sou persones compromeses amb les causes justes com és precisament el cas. I si encara no hi esteu registrats aquesta es la oportunitat perfecte per fer-ho, no costa gaire. Jo ja he col·laborat amb la firma 45.618 ara us toca a vosaltres posar el vostre gra de sorra per arribar al objectiu de 50.000 suports. Seria un homenatge perfecte per commemorar la mort de tan genial escriptor del passat mes de març.

Cas típic 2307: noi li agrada noia, noi li agrada el guanyador del CT2300

Anem directes al gra. The winner is… McAbeu amb només 2 errors!

Aquí la llista completa dels que han tingut el valor d’intentar-ho:.

1. McAbeu: 2 errors
2. Roselles: 4 errors
3. Sergi: 6 errors
4. Xexu: 7 errors
5. Gemma Sara: 8 errors
6. Ahse: 9 errors
7. Ciutadà K: 9 errors
8. Xavi: 10 errors
9. Eva: 10 errors
10. Ada: 11 errors
11. L&L: 14 errors

Passem a la part que tothom està desitjant arribar, el premi. Aquesta vegada en McAbeu té l’honor de NO emportar-se la copa a canvi de que tots els altres participants (també coneguts com a perdedors) s’emportin la copa que commemora la seva derrota, moltes felicitats a tots els (des/a)graciats.

BCPP: McAbeu

Cas típic 2306: noi li agrada noia, noi li agraden les respostes del CT2300

Les respostes del CT2300. Així podeu verificar si n’heu encertat alguna. Heu tingut sort? Esteu satisfets amb els vostres resultats?

1.1- Quin dels següents dies seria més complicat trobar un cas típic publicat
d) Diumenge

1.2- Amb quin idioma estan escrits la majoria de casos típics?
b) Català

1.3- La majoria de casos típics tenen mínim un/a:
a) Imatge

1.4- El meu avatar és un/a:
a) Ull

2.1- Qualsevol error que hi hagi en un cas típic sempre es culpa:
c) Del becari

2.2- Quina es la meva sèrie de drama preferida?
a) The West Wing

2.3- Completa la frase: “Pons’s Blog, fent el que sigui des de…”
a) 2006 ^^

2.4- Què vol dir BCPP?
a) Best Comment in Pons’s Post

3.1- Quina es la meva feina? A part de fer posts de qualitat excepcional.
a) Alguna cosa relacionada amb els ordinadors, informàtic o així.

3.2- De mitjana, quan trigo a crear un cas típic?
b) 25 minuts

3.3- Metapregunta: Qui guanyarà aquest concurs?
Per mantenir la emoció la solució no serà revelada fins demà.

3.4- Aquest bloc modera els comentaris?
c) Mai estan moderats els comentaris exceptuant les primeres èpoques de concursos de preguntes sobre el bloc.

4.1- Quin es el tercer comentarista més antic del bloc que continua en actiu?
d) Oscar AzAl

4.2- Qui ha guanyat més BCPP?
e) Xexu

4.3- Quin d’aquests bloggers comparteix localitat de residència amb mi?
a) Anna de Under the cyanide sun

4.4- Quan es el dia mundial del culte al Pons?
d) Cada 26 de maig amb excepcions.

5.1- Quin son els 4 casos típics que comparteixen una mateixa entrada del bloc?
1957, 1958, 1959 i 1960

5.2- Quin es el cas típic més autoreferenciat dins del bloc? Es a dir, el que més enllaços del propi bloc que hi porten.
CT1921

5.3- Quina es la tercera sèrie de la qual he vist més capítols?
Family Guy

5.4- Quantes sèries no americanes (programes no compten) he ressenyat en el blog?
Cinc (Sherlock, Black Mirror, Bron/Broen, Misfits i The IT Crowd)

Demà sabrem qui ha guanyat i el més important com és el premi.

Cas típic 2305: noi li agrada noia, noi li agraden els llibres llegits durant la segona meitat del 2015

Com sabeu jo no faig la llista dels llibres anualment, això ho fa tothom, jo faig la llista bianual (no confondre amb biennal).

• Ready Player One – Ernest Cline 9/10
• La llamada de Cthulhu – H.P. Lovecraft 5/10
• La Ciencia de Mundodisco II: El globus – Terry Pratchett, Ian Stewart, Jack Cohen 6/10
• El que susurra en la oscuridad – H.P. Lovecraft 6/10
• Los tres estigmas de Palmer Eldritch – Philip K. Dick 4/10
• Hawaii Meteor – Jair Dominguez 8/10
• La Nau – Terry Pratchett 6/10
• Cavadors – Terry Pratchett 5/10
• Cap a la Fundació – Isaac Asimov 6/10
• Preludi a la fundació – Isaac Asimov 5/10
• Quedem al Zurich – Projecte Bloguer
• Perillan – Terry Pratchett 5/10
• Starship Troopers – Robert A. Heinlein 5/10
• L’últim argument dels reis – Joe Abercrombie 9/10

Són 14 llibres d’aquesta segona meitat de l’any que sumats als 11 de la primera meitat sumen la bonica xifra de 25 llibres llegits durant el 2015. La pestanya de llibres ja està actualitzada.

PD: Recordeu respondre el test del CT2300

Cas típic 2304: noi li agrada noia, noi li agrada haver vist (i puntuat) 1.500 pel·lícules

Avui toca post de celebració! Sí, en aquest blog sempre estem celebrant coses, enveja que teniu que en els vostres blogs que no es celebri tan… I què toca avui? Un aniversari? Una xifra rodona de cas típic? Un comentarista ha fet algun rècord? Dia mundial de culte al pons? Què? Res d’això, avui celebrem que he arribat a les 1.500 pel·lícules puntuades al filmaffinity! Gràcies!

Mirem una mica les limitades estadístiques que ens dona la pàgina. La primera es un gràfic amb les votacions distribuïdes per valoració i veiem que pren una forma de distribució normal estàndard, també coneguda com campana de Gauss, on el centre es troba en el 6, que es lògic ja que la nota mitjana es un 6,0.

La segona gràfica fa referència al gènere de les pel·lícules (cada una pot pertànyer a més d’un gènere), en general sembla que m’agraden les comèdies, els drames, l’acció, el thriller i la ciència ficció per aquest ordre. Destacar que entre les pel·lícules puntuades hi ha 115 que no són tal sinó que realment són sèries, les quals tenen una mitjana lleugerament superior que les altres pel·lícules.

Analitzant per països em dono compte que aproximadament el 75% de les pel·lícules que he vist són nord americanes, el 18% es divideixen en britàniques, franceses, japoneses i espanyoles (sí, he vist més pelis japoneses que espanyoles), i el 7% restant són pels altres països. Com a curiositat, les pel·lícules que més bé valoro es veu que són les del Regne Unit.

Finalment les votacions per anys (fixeu-vos que per anys anteriors al 2000 les agrupacions són de dècada en dècada). Podríem dir que a partir del any 2000 miro unes 50 pel·lícules de cada any. En general sembla que tendeixo a puntuar millor les pel·lícules més noves.

Vosaltres què? Sabeu quantes pel·lícules heu vist al llarg de la vostra vida? En feu recompte? Les puntueu? Feu servir alguna pàgina estil filmaffinity?

PD: Recordeu respondre el test del CT2300

Cas típic 2303: noi li agrada noia, noi li agrada l’informe del blog 2015

WordPress m’ha enviat l’informe del blog d’aquest 2015. Si us fa mandra clicar en l’enllaç anterior no patiu, us resumiré les dades més interessants.

• Aproximadament 32.000 visites durant aquest 2015
• Els 244 posts del 2015 tenen en total 322 fotos (Aproximadament 6 fotos a la setmana)
• El CT més visitat es el 2082: Pregunta-li al Pons amb 336 visites. Si es que sou uns xafarders…
• El CT més comentat es el 2069: Creació dels premis Pons, amb 95 comentaris.
• La majoria de visites han sigut des de l’estat espanyol, però 2.000 han vingut des de EEUU, senyal dels bloggers catalans que han emigrat.  A destacar les 1.200 visites que ha fet l’Eva des del Marroc o potser tinc algun seguidor més que desconec?
• Els comentaristes top de l’any són l’ahse amb 2.510, en Xexu amb 446, Eva amb 319, Roselles amb 243 i Jomateixa amb 222.

No trobeu fantàstic aquest patró de distribució dels CT de manera tan homogènia?

PD: Recordeu respondre el test del CT2300

BCPP: Xexu, McAbeu, Roselles, Sergi

Cas típic 2302: noi li agrada noia, noi li agraden les sèries vistes en el 2015

Si faig un resum amb els llibres llegits durant en el 2015 per què no puc fer el mateix amb les sèries vistes? Per què els posts recopilatoris no aporten nova informació? Per què els posts recopilatoris són una excusa per omplir? Per què realment a ningú li importa la gent les sèries que he vist en el 2015? Com veieu hi ha més motius raonables per no fer aquest cas típic que no pas per fer-lo però des de quan els motius raonables han importat alguna cosa? Us recordo que Pons’s blog es un autocràcia.

Ja que no li he dedicat un post a Joc de Trons com a mínim li dono la foto del post

• Big Bang: 8
• Black Mirror: 1,2
• Boardwalk Empire: 2, 3, 4, 5 i última.
• Bron / Broen: 1
• Community: 1, 2, 3, 4
• CSI Las Vegas: 13, 14
• Deadwood: 3 i última
• Fargo: part 1, part 2
• Family guy: 14
• Futurama: 7 i última
• Game of Thrones: 5
• Homeland: 4
• House of cards: 3
• Louie: 2, 3, 4
• Mentalista: 7 i última
• Misfits: 5 i última
• Modern Family: 6
• Orange is the new black: 3
• Orbita Laika: 1
• Parks & Recreation: 1 i 2
• Studio 60: 1 i última
• The Good Wife: 1, 2, 3, 4
• The newsroom: 2, 3 i última
• The Shield: 1, 2, 3
• The Simpsons: 24

Recompte de temporades: 39
Recompte de capítols: Ehm… bastants.

PD: Recordeu respondre el test del CT2300

BCPP: Xexu

Cas típic 2301: noi li agrada noia, noi li agrada la temporada 15 de CSI

Per coses com aquesta es el meu personatge preferit

Esteu davant de la crítica del què ha sigut la quinzena temporada del CSI original, no hi ha dubte que parlo del mític i antològic CSI Las Vegas, un gloriós aplaudiment si us plau. El pitjor d’aquesta temporada es que es la primera en tota la sèrie que no apareix el meu personatge preferit (dels que queden vull dir), el capità Brass (Paul Guilfoyle), en substitució seu hi ha el poli afroamericà que sortia a numb3rs (Alimi Ballard), com es lògic no es el mateix ni molt menys. Aquesta vegada no s’han molestat ni a canviar l’opening respecte de la temporada 14, com que els personatges són els mateixos (menys en Brass) deuen haver pensat que no valia la pena.

Els CSIs sempre tenen una pila de casos pendents, per això mai agafen vacances, però es que fins hi tot quan tenen un moment lliure saps què fan? Reobren casos de fa 10 anys! Estic parlant del capítol 12 el pitjor de la temporada, ja que es un capítol on sembla que es basen més en els testimonis que en les proves, cosa que sempre diuen que no fan. Una altra cosa estranya, en el capítol 8 una noia diu que havia anat a Las Vegas per desintoxicar-se, a Las Vegas? El lloc amb més bici vici del mon? Doncs si. Els CSIs continuen sent tan bons que són capaços de trobar proves en llocs tan contaminants com contenidors d’escombraries, i en llocs tan concorreguts i públics com un taxi o un autobús, increïble, oi? En aquesta temporada, igual que en la catorze tenim un cameo de la Patricia Arquete que serveix per fer propaganda del seu CSI Cyber, un CSI molt maltractat per la crítica que jo no miraré. Que sigui una sèrie “científica” no la salva d’una pila de incoherències. Per exemple, per què quan van a la casa d’un sospitós a vegades porten una dotzena de Swats i quan van a la casa del què segur que es l’assassí només hi va un CSI i un altre poli?

Com a casos curiosos podríem dir que en tenim un per capítol, que per això es CSI però puc destacar els fets més insòlits de la temporada com ara un cadàver amb les empremtes dactilars llimades, un contagi biològic xungo, un professor de química que es un bruixot, un assassí que processa els seus propis escenaris, una víctima disfressada de nina de plàstic, un assassinat a la presó (i així ja tens la feina per avançat i ja tens el sospitós detingut). En el capítol 10 tenim una víctima que mor dos vegades, en el 14 un assassinat en un congrés sobre assassins en sèrie (vull dir de fans), en un altre cas la víctima es Batman… A part dels casos auto-conclusius hi ha varis capítols que tracten sobre el mateix assassí en sèrie. El cas en si mateix es tracta en el capítol u, en el capítol sis que es quan torna a matar (Espoiler? Per favor, això es CSI, la mort es el pa de cada dia). En el capítol 13 torna a tractar del cas. De fet, com que normalment a CSI l’ordre dels capítols importa poc, crec que fins hi tot seria més convenient mirar aquests capítols sobre el mateix assassí seguits, per suposat el capítol on finalment tanca el cas és l’últim de la temporada, el 18.

Els CSI continuen tan addictes a la feina com sempre, en teoria treballen en el torn de nit, però els veus investigant tan de dia com de nit. Fins hi tot, quan una s’agafa vacances (va-can-què?!) ho fa per poder investigar pel seu compte un cas que el xèrif ha dit que no perdin el temps investigant. Una altra cosa que no canvia són els zooms detalladament impossibles de vídeos que càmeres de seguretat, si us plau que algú doni aquest programa d’edició de vídeo als de la NASA a veure si així observem tot l’univers en alta definició. Una altra cosa invariable són les explicites escenes d’autòpsia, ideals per gent com jo que aprofita per veure CSI mentre sopa.

Nota temporada 15: 6/10

PD: Recordeu respondre el test del CT2300

BCPP: Xavier Pujol