Arxivar per 2016-01-05

ensayosobrelacegueraAssaig sobre la ceguera – José Saramago (384 pàgines)

Si coneixeu els meus gusts lectors us estareu preguntant què faig jo llegint un llibre així, però no només de ciència ficció i fantasia pot viure un, a vegades se’m gira la castanya i agafo un bestseller com es el cas d’avui, però es que avui he anat més enllà i he agafat un llibre d’un autor portuguès! Llancem-nos per la finestra!

La trama es la següent. Sense cap raó una persona que tenia una vista perfecte es torna totalment cega de cop, i mica en mica anirà contagiant a altres persones que han estat en contacte amb ell desencadenant així una epidèmia de ceguesa. Ceguesa contagiosa? Ens hem tornat bojos? Doncs això es el què passa. La primera part quan el primer personatge es torna cec i comencen els primers contagis la trama avança a bon ritme i està bé, el problema ve a continuació amb la quarantena quan el ritme comença a baixar i es perd el temps explicant cada acció com ara una excursió al bany. Llavors la quarantena s’anima, però després de l’acció torna a avorrir una mica. Ja ho veieu, el llibre va alternant entre l’acció i la acció avorrida. Però el principal problema del llibre es la manera de narrar la història, l’autor fa servir una retòrica molt carregada, plena de metàfores i comparacions, a més moltes vegades acaba divagant cap a temes filosòfics aprofitant la mínima excusa que li dona la trama per fer-ho. L’últim punt a criticar es el final, que no es que sigui dolent, però et deixa amb un “Ah, val, ja està?”

Nota: 5/10