Arxivar per 2016-01-11

Per coses com aquesta es el meu personatge preferit

Per coses com aquesta es el meu personatge preferit

Esteu davant de la crítica del què ha sigut la quinzena temporada del CSI original, no hi ha dubte que parlo del mític i antològic CSI Las Vegas, un gloriós aplaudiment si us plau. El pitjor d’aquesta temporada es que es la primera en tota la sèrie que no apareix el meu personatge preferit (dels que queden vull dir), el capità Brass (Paul Guilfoyle), en substitució seu hi ha el poli afroamericà que sortia a numb3rs (Alimi Ballard), com es lògic no es el mateix ni molt menys. Aquesta vegada no s’han molestat ni a canviar l’opening respecte de la temporada 14, com que els personatges són els mateixos (menys en Brass) deuen haver pensat que no valia la pena.

Els CSIs sempre tenen una pila de casos pendents, per això mai agafen vacances, però es que fins hi tot quan tenen un moment lliure saps què fan? Reobren casos de fa 10 anys! Estic parlant del capítol 12 el pitjor de la temporada, ja que es un capítol on sembla que es basen més en els testimonis que en les proves, cosa que sempre diuen que no fan. Una altra cosa estranya, en el capítol 8 una noia diu que havia anat a Las Vegas per desintoxicar-se, a Las Vegas? El lloc amb més bici vici del mon? Doncs si. Els CSIs continuen sent tan bons que són capaços de trobar proves en llocs tan contaminants com contenidors d’escombraries, i en llocs tan concorreguts i públics com un taxi o un autobús, increïble, oi? En aquesta temporada, igual que en la catorze tenim un cameo de la Patricia Arquete que serveix per fer propaganda del seu CSI Cyber, un CSI molt maltractat per la crítica que jo no miraré. Que sigui una sèrie “científica” no la salva d’una pila de incoherències. Per exemple, per què quan van a la casa d’un sospitós a vegades porten una dotzena de Swats i quan van a la casa del què segur que es l’assassí només hi va un CSI i un altre poli?

Com a casos curiosos podríem dir que en tenim un per capítol, que per això es CSI però puc destacar els fets més insòlits de la temporada com ara un cadàver amb les empremtes dactilars llimades, un contagi biològic xungo, un professor de química que es un bruixot, un assassí que processa els seus propis escenaris, una víctima disfressada de nina de plàstic, un assassinat a la presó (i així ja tens la feina per avançat i ja tens el sospitós detingut). En el capítol 10 tenim una víctima que mor dos vegades, en el 14 un assassinat en un congrés sobre assassins en sèrie (vull dir de fans), en un altre cas la víctima es Batman… A part dels casos auto-conclusius hi ha varis capítols que tracten sobre el mateix assassí en sèrie. El cas en si mateix es tracta en el capítol u, en el capítol sis que es quan torna a matar (Espoiler? Per favor, això es CSI, la mort es el pa de cada dia). En el capítol 13 torna a tractar del cas. De fet, com que normalment a CSI l’ordre dels capítols importa poc, crec que fins hi tot seria més convenient mirar aquests capítols sobre el mateix assassí seguits, per suposat el capítol on finalment tanca el cas és l’últim de la temporada, el 18.

Els CSI continuen tan addictes a la feina com sempre, en teoria treballen en el torn de nit, però els veus investigant tan de dia com de nit. Fins hi tot, quan una s’agafa vacances (va-can-què?!) ho fa per poder investigar pel seu compte un cas que el xèrif ha dit que no perdin el temps investigant. Una altra cosa que no canvia són els zooms detalladament impossibles de vídeos que càmeres de seguretat, si us plau que algú doni aquest programa d’edició de vídeo als de la NASA a veure si així observem tot l’univers en alta definició. Una altra cosa invariable són les explicites escenes d’autòpsia, ideals per gent com jo que aprofita per veure CSI mentre sopa.

Nota temporada 15: 6/10

PD: Recordeu respondre el test del CT2300

BCPP: Xavier Pujol