Arxivar per 2016-01-21

A part de la llista de llibres llegits en el 2015 tampoc pot faltar dels llibres deixats de banda. Aquest 2015 no he abandonat gaires llibres (només tres), això vol dir que sóc menys exigent, o que trio millor o que he tingut sort.

El llibre no està descansant, es una metàfora per dir que està abandonat

El llibre no està descansant, es una metàfora per dir que està abandonat

  • La història de tu vida – Ted Chiang: 14% pàgina 46/315: El llibre està dividit en 7 parts, cada un es una història de ciència ficció. Té bona pinta, no? Jo ho vaig pensar així, però la primera història va sobre la construcció de la torre de Babel que arriba fins al cel, tot bastant místic, no em va agradar aquesta història però la vaig acabar, i vaig passar a la següent que parla d’un home que gràcies a un medicament amplia la seva intel·ligència, aquesta història feia més bona pinta però tenint encara fresc el rècord de la història anterior em va fer mandra i no em va venir de gust continuar, a més tenia ganes de començar un altre llibre.
  • Los desposeidos – Ursula K. Le Guin: 25% pàgina 101/389 :Novel·la de ciència ficció utòpica que tracta sobre la vida en dos planetes. Un es un planeta comunista on tot es compartit i no existeix la propietat privada i de fet ni tan sols existeixen els diners, i el segon es un planeta capitalista on tot es privat, bé, no crec que calgui que us expliqui com funciona el capitalisme. El nostre protagonista es del planeta del comunistes i després d’explicant-se la teva seva infància i adolescència en el seu planeta natal, descobrim com el planeta del capitalistes és tot lo oposat al què coneix, però tot i així sembla funcionar tan o més bé que el seu propi planeta. Els habitants dels dos planetes són humans per igual però representa que fa 150 anys les seves societats es van separar i van deixar de tenir contacte. Acostumat a llibres on el protagonista es un actiu important, trobar-me amb aquest cas amb un protagonista que fa de simple observador resulta estrany, un esperaria que hi hagués un nus amb problemes a resoldre, i en comptes d’això ens trobem amb conceptes que el nostre protagonista troba molt sorprenents i li costa assimilar, però no hi ha cap antagonista clar, no hi ha cap enemic a vèncer, es simplement el fet d’aprendre una societat nova. És a dir, és molt descriptiu i hi ha molta comparació entre la manera de fer entre un món i l’altre però poca cosa més. La veritat m’esperava més d’un llibre que ha guanyat la trilogia de premis de ciència ficció (Nébula, Locus i Hugo).
  • Cataconya – David Duran: 26% pàgina 35/127. El llibre es basa en la premissa que ja que Espanya no deixa independitzar a Catalunya, el que volen aconseguir a través d’unes accions ridícules protagonitzades per catalans, Espanya li faci vergonya que que Catalunya formi part d’Espanya i ens acabi expulsant per ridículs. La premissa pinta divertida, però la realitat es que el llibre no ho és, com a mínim des del meu punt de vista.