Cas típic 2311: noi li agrada noia, noi li agrada petar plàstic de bombolles

Posted: 2016-01-25 in Actualitat, Monogràfic

Feliç dia del plàstic de bombolles! Sembla que aquests dies me’ls inventi, no? Si, fins hi tot jo mateix m’ho sembla, però no. (Sí, si, tots hem llegit la notícia que ja no es farà servir més aquest plàstic) Quina es la millor manera de perdre a el temps a part de petant bombolles de plàstic?

Pots embolicar tota la classe amb paper de bombolles d’alumini
broma-aluminio-escuela

Pots fer un laberint de sal
CR_723824_laberinto_de_sal

Pots fer la màquina de Rude-Goldberg més gran del mon. Com a mínim abans de l’abril del 2012 que es quan vaig veure la notícia…

Pots reconstruir un quadre de Van Gogh amb fitxes de domino.

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Gran Pons!! Poca gent serà capaç de copsar la magnificència d’aquest post! Perles davant porcs, així anem… Segles després en tindrem seguidors fidels analitzant els detalls més minúsculs del Pons’s blog!!

  2. McAbeu ha dit:

    Posats a triar una d’aquestes maneres de perdre el temps, em quedo amb la màquina de Rude-Goldberg. Aquestes màquines tenen un no-sé-què que em fascina, em recorden (em sembla que ja t’ho havia dit) els invents del TBO.

  3. Clidice ha dit:

    pos de petar bombolletes mestoy quitando, n’hi ha que s’enganxen al mòbil i jo …

  4. Xavier Pujol ha dit:

    Tant divertit que era petar bombolles. La meva neboda és campiona. Què farà ara per matar el temps?
    Li diré que es passi pel Blog pons. Un bon succedani de petar bombolletes.

  5. Eva ha dit:

    Van Gogh en fitxes de dominó té el seu mèrit. T’agafes un quadre de Rothko, acabes en un tres i no res, i després vas com un boig buscant plàstic de bombolletes per pasar el temps.

  6. XeXu ha dit:

    M’he imaginat uns éssers diminuts perduts en aquest laberint de sal, el quadrangular o l’arrodonit, tant és, i patint per les seves vides perquè no hi ha manera de sortir del laberint. Després m’he imaginat un laberint d’aquestes magnituds a proporcionalitat humana, amb unes parets altíssimes, tan altes que veus com s’estreteixen a la vista de tan amunt com arriben, i m’he figurat com seria d’angoixant, com seria d’exasperant. Una manera de parar boig segur.

  7. Roselles ha dit:

    Vaja, en Xavier Pujol se m’ha avançat en l’acudit de perdre temps en aquest blog. Haig de matinar més!
    El d’embolicar la classe amb paper d’alumini mola, però es treu molt fàcilment. Jo estic esperant a que hi hagi una despedida de soltera per tenir una excusa per poder embolicar-li a algú el cotxe de post-its. Una feinada, però t’has de fer un fart de riure al veure la cara de la víctima/núvia.

  8. Sergi ha dit:

    El més entretingut de la màquina aquesta deu ser tornar-ho a posar tot a lloc per engegar-la de nou.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s