Feliç dia del plàstic de bombolles! Sembla que aquests dies me’ls inventi, no? Si, fins hi tot jo mateix m’ho sembla, però no. (Sí, si, tots hem llegit la notícia que ja no es farà servir més aquest plàstic) Quina es la millor manera de perdre a el temps a part de petant bombolles de plàstic?
Pots embolicar tota la classe amb paper de bombolles d’alumini
Pots fer un laberint de sal
Pots fer la màquina de Rude-Goldberg més gran del mon. Com a mínim abans de l’abril del 2012 que es quan vaig veure la notícia…
Pots reconstruir un quadre de Van Gogh amb fitxes de domino.
Advertisements
Gran Pons!! Poca gent serà capaç de copsar la magnificència d’aquest post! Perles davant porcs, així anem… Segles després en tindrem seguidors fidels analitzant els detalls més minúsculs del Pons’s blog!!
Per cert, saps d’on prové la frase feta “donar perles als porcs”? Llegeix
Posats a triar una d’aquestes maneres de perdre el temps, em quedo amb la màquina de Rude-Goldberg. Aquestes màquines tenen un no-sé-què que em fascina, em recorden (em sembla que ja t’ho havia dit) els invents del TBO.
Prenc nota per si mai t’haig de fer regal (un regal millor que una no-copa)
“facilis descensus Averno”…
pos de petar bombolletes mestoy quitando, n’hi ha que s’enganxen al mòbil i jo …
Et recomano aquest article d’en Dani
Tu també pots fer-ho, no et desestimis!!
Tant divertit que era petar bombolles. La meva neboda és campiona. Què farà ara per matar el temps?
Li diré que es passi pel Blog pons. Un bon succedani de petar bombolletes.
Pons’s blog, fent la competència al plàstic de bombolles des del 2006 ^^
Vols dir un bloc de geni! El bloc d’un geni!!
Van Gogh en fitxes de dominó té el seu mèrit. T’agafes un quadre de Rothko, acabes en un tres i no res, i després vas com un boig buscant plàstic de bombolletes per pasar el temps.
Heu vist quins comentaristes més cultes que tinc que fins hi tot parlen de pintors letonis! Enveja!
No te’ns mereixes…
(Nota per a l’ahse: A veure, és una frase feta. És clar que el gran Pons s`ho mereix tot i més)
T’estic envejant, eh?
M’he imaginat uns éssers diminuts perduts en aquest laberint de sal, el quadrangular o l’arrodonit, tant és, i patint per les seves vides perquè no hi ha manera de sortir del laberint. Després m’he imaginat un laberint d’aquestes magnituds a proporcionalitat humana, amb unes parets altíssimes, tan altes que veus com s’estreteixen a la vista de tan amunt com arriben, i m’he figurat com seria d’angoixant, com seria d’exasperant. Una manera de parar boig segur.
Omple aquest laberint de marionetes i posa al mig un castell amb David Bowie amb malles i tindràs “Dintre del laberint”
Trobaria de molt mal gust posar en David Bowie en malles en el seu estat actual…
Si el tinguessis a la mida per a un humà oi que no seria el mateix si fos quadrangular o arrodonit?
Vaja, en Xavier Pujol se m’ha avançat en l’acudit de perdre temps en aquest blog. Haig de matinar més!
El d’embolicar la classe amb paper d’alumini mola, però es treu molt fàcilment. Jo estic esperant a que hi hagi una despedida de soltera per tenir una excusa per poder embolicar-li a algú el cotxe de post-its. Una feinada, però t’has de fer un fart de riure al veure la cara de la víctima/núvia.
No cal matinar, sempre pots anar copiant els comentaris de l’AhSe. No t’equivocaràs mai!
O sigui que tu vius en pecat, però demanes a les altres que es casin?
El més entretingut de la màquina aquesta deu ser tornar-ho a posar tot a lloc per engegar-la de nou.
Si no t’atreu sempre tindràs l’alternativa del plastic de bombolles.
Tenint el vídeo ja no cal tornar-la engegar