He rebut crítiques que el meu blog és molt repetitiu, per tal de desmentir-ho aquesta setmana la dedicaré íntegrament a un sol tema dia darrera dia: Els videojocs
Mort per videojoc: Un jove de 20 anys mor després de jugar amb el seu Xbox més de 20 hores seguides
Doug Huggem
The World is saved
Portal: No Scape. Curt de ciència ficció ambientat en el joc Portal.
Aprofitant que aquest cap de setmana s’entreguen els Oscar us porto un cas típic cinèfil
19 posters de pel·lícules que (lamentablement) no existeixen. Com per exemple Nazis en el centre de la terra
Un bon crossover que encara no s’ha fet: Saw + Marry Poppins
Pel·lícules modernes en el segle XIX
Danger 5, sense comentaris.
Una recopilació de pelis i sèries que fan un homenatge a la famosa frase de Apocalipsis now “M’encanta l’olor a napalm al matí”
Acabem amb un homenatge a Steven Spielberg. Unes quantes pel·lícules seves condensades en 5 minuts.
La novel·la d’en Heinlein (el recordareu per haver escrit Starship Troopers) es un clàssic de la ciència ficció de l’any 1966 guardonada amb els grans premis del gènere que son el premi Nebula i el premi Hugo. Tot i que els premis mai son garantia de bons llibres, especialment quan es tracta de llibres antics els quals sempre em costen més d’empassar.
El llibre ens situa en un futur no massa llunyà en el qual la Lluna serveix com a colònia penal que s’ha anat convertint al llarg dels fills de les primeres generacions de presoners en una nació pròpia i que es sent independent de la Terra. Un tècnic informàtic encarregat del manteniment del super-ordinador amb consciència pròpia que controla els principals sistemes de la Lluna es fa amic d’aquest ordinador anomenat Mike. En Mike es convertirà en la peça clau per ajudar a crear una revolució dels llunàtics (habitants de la lluna) per independitzar-se de la Terra que exerceix el seu poder a través de la figura del “alcaide” (com es diu en català? Alcaid es una altra cosa…) i el seu cos de seguretat. El llibre es divideix en tres parts, la primera, la gestació de la revolució; la segona, la diplomàcia, i la tercera… Bé, la tercera l’anomenaré desenllaç per no fer espoilers.
La vida en la Lluna té coses curioses, com per exemple que els llançaments dels paquets cap a la terra no es fan a través de coets sinó que fan servir una catapulta (no em demaneu detalls, només ser que es molt grossa). Una altra cosa curiosa es que degut a que la població presa es bàsicament masculina, la societat s’ha convertit en poliàndrica. Un altre tema curiós es la falta d’ordinadors, es a dir, tenim en Mike que es un superordinador de la hòstia, però a part d’aquest ningú més en té, es clar que el llibre es de l’any 66. La novel·la està més centrada en el tema de fer una revolució i aconseguir la independència que no pas temes de ciència ficció, que estiguin en la Lluna i no sigui simplement una nació que vol la independència no es més que una trampa per tal que la gent que li agrada la ciència ficció piqui i agafi el llibre.
Como dice la Biblia, Dios lucha del lado de la artillería más pesada.
Nota: 5/10
Pensàveu que un programa de ciència, que s’emet per la nit a tve2 no tindria continuïtat a un país com a Espanya, eh? Doncs estàveu equivocats! Orbita Laika ha tornat amb la segona temporada! (Bé, té continuïtat entre comentes perquè sembla que ja no hi haurà tercera temporada). Val, es ciència amenitzada amb bastant humor, però en el fons es ciència que acabes aprenent encara que sigui sense voler, ja ho veureu, us repto a que ho proveu un dia, us el podeu baixar del TVE a la carta o com es digui l’equivalent del Tv3 a la carta de TVE.
Orbita Laika ho té tot, humor, ciència, noies maques ensenyant les cames…
La segona temporada de Orbita Laika continua presentada per l’humorista Angel Martin, i l’estructura del programa ha canviat poc respecte la temporada anterior, però per si de cas no la recordeu us la detallo:
Com que la gran part del programa es fa al costat del convidat, aquest condiciona bastant la qualitat del programa, no la part de ciència que sempre està a un nivell semblant, sinó pel què fa a la part d’humor, segons el convidat sàpiga interaccionar amb el presentador i amb els col·laboradors. Tot i que una cosa es que el convidat sigui divertit, però el més important es que els temes que porten els col·laboradors siguin interessants per tu o no. Durant aquesta temporada hi ha hagut de tot:
Ordenades de més a menys les millors seccions del programa són: Ciència Express (vídeo animat de minut i mig), Jose Cervera (conceptes inquietants), Luiz Alfonso Gámez (desmuntant llegendes urbanes), Antonio Martinez Ron (experiments) i Raul Ibañez (una de mates)
Segona part (aquí la primera) amb algunes de les curiositats que apareixen en el llibre “Ya está el listo que todo lo sabe” Espero que no em denunciïn per haver agafat masses frases…
¿Por qué se llaman cajas negras si no son negras? La denominación de cajas negras proviene, al igual que en otras situaciones (como día negro), del momento en el que las cajas negras se hacen necesarias (es decir, porque ha sucedido un accidente aéreo).
¿Por qué se nos duermen las extremidades? La causa de ese adormecimiento es debido a que alguno de los nervios que por allí pasan ha quedado presionado durante un largo rato, lo que hace que no llegue suficiente riego sanguíneo y las señales que envía el cerebro hacia ese punto no sean del todo nítidas.
¿Por qué al miércoles se le abrevia con una X? Fué en honor al rey Alfonso X el Sabio, que tuvo una importante influencia en todo lo relacionado con la normalización lingüística
«No hay que mezclar churras con merinas» Se refiere el dicho es a dos tipos diferentes de ovejas: las churras y las merinas. Las churras son unas ovejas que proporcionan una exquisita carne y una rica leche. Las merinas son famosas por la lana blanquecina y densa que dan.
¿Por qué los policias de Londres se llaman Bobbies? Por sir Robert (Bob) Peel, por aquel entonces ministro del Interior que fué quien formó el primer cuerpo profesional de policía
¿Por qué somos incapaces de caminar en línea recta si cerramos los ojos? La medida de nuestras piernas no es exactamente igual y, aunque la diferencia en la mayoría de nosotros es prácticamente imperceptible, es suficiente como para que nuestro andar no sea del todo recto.
¿Por qué se llama «montar el poyo»? Por las tribunas portátiles donde se hacian discursos políticos en los parques eran conocidas como poyo [del latín podium, podio]. El discurso se fundamentaba en consignas políticas que atacaban a otro partido y, al ser peroratas públicas, solía ser el origen de algún que otro altercado entre los oyentes y/o el orador.
“Mandar a hacer puñetas”. Las puñetas son los bordados y puntillas colocadas en las bocamangas de las togas que utilizan algunos miembros de la judicatura. Su nombre procede del hecho de caer la manga sobre el puño. La confección de cada puñeta requería un largo y entretenido trabajo, por lo que mandar a alguien a hacer puñetas era sinónimo de quitárselo de encima durante un largo tiempo.
¿Por qué los aficionados del Barça celebran sus triunfos en la fuente de Canaletas? En los años 30 del pasado siglo, en el que frente a la fuente se encontraba la redacción del diario deportivo La Rambla. Eran tiempos en el que los transistores de radio aún no se utilizaban y, cada vez que había un partido de fútbol en el que jugaba el Barcelona (sobre todo fuera de casa), los aficionados se acercaban hasta allí, ya que los reporteros del diario recibían por teletipo toda la información sobre los encuentros.
¿Por qué somos más altos a primera hora del dia? Durante el día nuestros cartílagos intervertebrales se van comprimiendo con el peso del cuerpo, de tal forma que, a lo largo de la jornada, perdemos aproximadamente un centímetro de altura. Ese centímetro lo recuperamos durante la noche, mientras dormimos ya que, al estar tumbados y descansando en la cama, los cartílagos de la columna vertebral se extienden al no tener que soportar ningún peso.
¿De dónde viene “gilipollas”? Durante el reinado de Felipe III, éste tenía como fiscal del Consejo de Hacienda a don Gil Imón, un peculiar personaje que asistía a todas las reuniones sociales acompañado por sus hijas. Por aquella época a las muchachas jóvenes se las conocía como pollas. Era habitual ver a don Gil Imón acompañado de sus pollas, lo que propició que la gente comenzase a decir cosas como «por ahí van Gil y sus pollas».
¿Por qué las cebras tienen rayas? Para evitar ser molestadas por los tábanos.
“Salvarse por los pelos” Era muy común que los marineros se dejasen crecer la melena, ¿el motivo? Poder ser salvados al ser agarrados por los pelos en caso de caer al agua.
¿Por qué los árbitros se les conoce por los dos apellidos? A principios los años 70. Hasta entonces a los árbitros se les conocía por su primer apellido, pero apareció en el arbitraje español un joven cuyo apellido era Franco y de inmediato las autoridades decidieron que no se le podía ofrecer a la prensa motivos para hacer titulares del tipo «Franco lo hizo muy mal».
¿Por qué el rascarse alivia un picor? Al rascar, estamos causando una nueva molestia sobre el mismo punto y las neuronas de la medula espinal reciben en un mismo instante dos respuestas desde un mismo punto, el del picor y el dolor de rascarse, lo que hace que deje de percibir el primero y por eso notemos ese alivio.
¿Por qué Los 40 Principales son cuarenta? Por qué las Jukebox estándar estaban diseñadas para contener 40 discos
“Echar el muerto a otro” Al hallarse un cadáver abandonado en medio de una población, no se lograba averiguar cuál había sido la causa por la que esa persona había sido asesinada ni quién era el responsable. Por tal motivo, las autoridades decidieron que, en aquellas localidades donde apareciese un muerto y no se pudiera determinar las causas ni culpables, el pueblo en su totalidad sería el responsable, pagando una multa económica al rey. Esto llevó a que, algunos picaros vecinos, cuando aparecía en las calles algún muerto con evidentes muestras de violencia, lo trasladasen sigilosamente a la población más cercana donde era abandonado, cargándoles el muerto y la culpa a sus vecinos y, por lo tanto, librándose de la multa real.
Ya está el listo que todo lo sabe es un blog de 20 minuts on cada post s’explica una curiositat. El que han fet es agafar els posts dels blog i fer-ne un llibre amb 366 curiositats, una per cada dia de l’any. Com sol passar amb els reculls, hi ha apunts que són interessants i d’altres que no. Es el típic llibre per regalar perquè pot agradar a tothom, fins hi tot a la gent que mai llegeix. El millor que puc fer es enganxar-vos uns quants exemples amb les curiositats.
¿Por qué se llama ir en fila india? Cuando los indígenas poblaban gran parte de los territorios aún sin colonizar y se trasladaban a pie de un lugar a otro, lo hacían avanzando uno detrás de otro debido a que en la gran mayoría de lugares aún no existían los caminos o senderos y en fila india era la manera más fácil de avanzar
La moda de poner las huellas y las manos en el paseo de la fama de Hollywood? Fué porqué Norma Talmadge tras tropezarse cayó sobre el cemento fresco.
¿De donde sale el «Més que un club»? Fué el lema de la campaña electoral de Agustí Montal
¿Por qué la Guardia Suiza es la encargada de la seguridad del Vaticano? Papa Sixto IV tenía grandes enemigos, debido a su nepotismo lo que lo llevó a alcanzar un acuerdo con la Confederación Suiza para contratar mercenarios a sueldo que trabajarían como miembros de su seguridad.
¿Por qué el superpegamento no se pega a su envase? Por qué el pegamento, para cumplir su función, necesita un componente que lo active: la humedad. Dentro del tubo no la hay.
¿Por qué los carros de combate son llamados tanques? Por qué a los trabajadores que se encargaban de su construcción se les dijo que lo que estaban fabricando eran contenedores de agua móviles
Las espinacas tienen hierro? Si, pero diez veces menos de lo que se ha creído durante muchísimos años. Eso es debido al error que cometió, a finales del siglo XIX, la secretaria del científico J. Alexander que desplazó hacia la derecha la coma en los decimales, dándole un valor multiplicado por diez del real.
¿Qué ocurre si se echa azúcar en el depósito del coche? El azúcar no se disuelve en la gasolina ni en el gasóleo, así que ocurriría lo mismo que si echamos arena: que se iría al fondo y simplemente ensuciaría el depósito. Eso sí, podrían fastidiarnos a base de bien si en el depósito nos echaran agua: esta se colaría por los conductos de suministro, porque el combustible flota sobre ella, y eso sí que inutilizaría el coche.
¿Por qué se atenúan las luces de cabina en los aviones al despegar o al aterrizar? para que los pasajeros puedan acomodar su visión y en caso de situación de emergencia o evacuación, puedan ser capaces de ver y actuar con mayor celeridad sin que se produzca un contraste luminoso o destello de luz que tendría lugar al pasar de una luz mayor a la oscuridad.
¿Por qué en Cataluña al sándwich caliente de jamón y queso se le llama bikini? Por qué el primer local en hacerlos fué la Sala Bikini
Veig que m’està quedant un post massa llarg, guardo l’altre meitat de les frases per demà, no fos cas que us canséssiu de llegir.
Nota: 5/10
Us recordeu de Homeland? De la psicòtica de la Carrie que veu espies i terroristes per tot arreu? Doncs amb la broma aquesta es la cinquena temporada que compartirem les seves neurosis. Quin país islàmic ple de terroristes suïcides tocarà aquesta vegada? Doncs cap d’ells, aquesta temporada toca Europa, concretament Alemanya, guten morgen Merkel! D’acord que hi ha una petita escapada cap al Líban, però això només dura un capítol. Tal com mana la actualitat, els malvats d’aquesta temporada són els del ISIS o Estat Islàmic, fa por, eh?
Un dels molts moments en els quals la Carrie sobreactua
La Carrie se la veu amargada, bé, sempre l’hem vist amb cara de pocs amics però en aquesta temporada he estat atent i no m’ha semblat veure-la somriure en cap moment, això vol dir que ho passa malament? Doncs si, podem dir que sigui una novetat? Doncs no, si us plau que algú li doni una alegria a aquesta dona, que no es capaç de somriure ni quan està amb la seva filla. Quan parlo de somriures em refereixo als de veritat, els somriures falsos que li va posant a la gent no compten, o no son falsos i es que realment actua així de malament? A vegades em pregunto perquè miro una sèrie la qual la seva protagonista no m’agrada… Però si parlem de personatges de Homeland que no somriuen el campió indiscutible es en Quin, faci el què faci, tingui la missió que tingui no li agrada res, si treballa per la CIA malament, si no hi treballa pitjor, no hi ha qui l’entengui a aquest home, tot i això cau millor que la Carrie, cosa gens difícil, a més, a qui no li cauria bé un superespia del nivell de Jason Bourne per poc simpàtic que aquest fos? Visca en Quin, mort a la Carrie! De fet, la temporada tracta sobre que algú vol matar a la Carrie, i la veritat, no els culpo pas, es un personatge molt odiós, jo mateix me la voldria carregar si sabés on trobar-la… Però qui se la vol carregar? Sospitosos no en falten, durant les quatre temporades anteriors no ha fet més que guanyar-se enemics mentre treballava per la CIA. Per no saturar al espectador amb la Carrie (veieu com no sóc l’únic a qui li té mania la Carrie?) hi ha la trama d’en Quin que es basa en acció, terrorisme, atemptats, violència, morts i tot això, que contrasta amb la trama de la Carrie que tot són espies, i espies dobles i espies triples i filtracions i bla bla i la Carrie cridant i la Carrie plorant i la Carrie suplicant, i la Carrie posant cara de pena, i la Carrie sobre-actuant i la Carrie tornant-se boja, i en general la Carrie caient-me pitjor capítol darrera capítol. Doncs per això està en Quin perquè la gent que no tolera la Carrie pugui veure Homeland sense llençar una sabata a la tele. Aquesta es l’altre, sembla que en Quin sigui l’únic agent d’acció que té la CIA, tot ho ha de fer ell, la resta de personal de la CIA són directius i oficinistes, sembla que en Quin es l’únic de la CIA que sap matar, vergonya d’agència, sempre ha de ser el Quin el que salvi el mon mentre els altres juguen a espies.
—————– inici espoilers —————–
En serio que el pla de la Carrie es deixar de medicar-se per tornar-se boja i així pensar millor? Aquest pla la pensat estan sana? Deixem que ho dubti, segurament els guionistes de la sèrie també deuen haver deixat la seva medicació si això els hi ha semblant coherent. I una altra vegada la Carrie té un altre brot psicòtic, cal que passi el mateix cada temporada? Que no tenen imaginació? Jo porto unes quantes temporades que odio les interpretacions exagerades de la Carrie sonada. Un apunt més, 38 llocs per buscar el cau dels islàmics i justament la Carrie va al què toca? vinga va!
——————- fi espoilers ——————
A Homeland sempre s’han mogut amb tòpics i estereotips, són americans es clar, en el mon només hi ha ells i els que estan en contra d’ells, es a dir els dolents, a Homeland sempre havien sigut els islàmics, ja sabeu, el 11S els hi va fer molt de mal, però ara que ja han passat uns quants anys, a part de mantenir els islàmics com a dolents hi podem afegir els clàssics entre els clàssics, i no estic parlant de nazis (Homeland amb nazis? No es mala idea), parlo dels russos. Igual que passa en la temporada anterior el pitjor capítol de la temporada es l’últim i de llarg, tot i que reconec que el de la cinquena no arriba a fer tanta vergonya aliena com el de la quarta. En l’últim capítol no hi ha pràcticament acció, tan sols es per deixar clar com acaben les coses, calia? Sí, però calia fer-ho tan malament? Tampoc vull ser exageradament crític quan la temporada no s’ho mereix, de fet, tot i que hi ha punts bastant surrealistes haig de reconèixer que la trama dels capítols finals de la temporada enganxa. Dubtava entre posar un 6 o 7 a la temporada, però al final li he posat un 6 perquè l’odi que tinc contra la Carrie ho ha determinat.
Nota cinquena: 6/10
Altres temporades: u (1/2), u (2/2), dos, tres, quatre.
Jesucrist rodejat amb els seus deixebles s’atura al costat d’un home cec i anuncia:
– Deixebles! Observeu bé com obraré un miracle gràcies a Deu i faré tornar la vista a quest pobre home cec!
– Ohhh mestre! – Van dir admirats els deixebles.
Jesuscrist li posa una ma a sobre els ulls del cec i exclama:
– Ja hi veus!
– Miràcle! – Van cridar eufòrics tots els deixebles!
– No voldria ser tiquis-miquis – va dir el cec amb un fil de veu – Ni tampoc semblar desagraït, però continuo sense veure-hi un borrall – Però ningú l’escoltava perquè Jecrusist i la seva comitiva anaven cridant exaltats mentre s’acostaven cap a un coix.
Aquest ha estat la meva participació als relats conjunts del més de febrer.
BCPP: Sergi
Tothom em respecta, ho se, no en tinc cap dubte, però aquest any el respecte ha pujat de categoria, he afegit un nou càrrec al meu currículum, estic parlant de la presidència. Per tan, a partir d’ara us permeto que us dirigiu a mi com “a senyor president” o “president Pons”.
El meu model a seguir
Però president de què? President de la Catosfera? Eehmmm no, això ja ho era, de fet el títol de president de la Catosfera no existeix, de fet és “Senyor de les tenebres de la Catosfera”. Llavors president de què? President de la comunitat de veïns! Esteu impressionats, eh? No? Com que no? No sabeu que un gran poder comporta una gran responsabilitat? En aquest cas haig de tenir cura de la meva comunitat de veïns, haig de protegir i vetllar per cada individu d’aquest delicat ecosistema. Si un pobre veí queda atrapat a l’ascensor soc jo qui s’haurà d’encarregar de silenciar-lo per tal que no denunciï el mal funcionament d’un sistema del qual ara en soc responsable. Si un desgraciat veí cau per les escales ara soc jo el responsable d’encarregar-me del problema i solucionar-lo, es a dir, soc qui li ha de fotre el tret per evitar que pateixi. Però no tot son responsabilitats, també hi ha els avantatges, tinc el poder legislatiu, executiu i judicial per poder condemnar qualsevol oposició al meu càrrec. També soc l’encarregat de l’economia, això vol dir que puc esprémer a imposts els vassalls de la comunitat, inclús instaurant el dret de cuixa si aquest m’és convenient. Puc obligar els meus súbdits a obeir les meves tiràniques ordres, des de obligar-los a llegir Terry Pratchett i veure The West Wing fins a convertir-los en becaris del blog! No es fantàstic el poder? Diuen que el poder corromp, però no hi ha cap problema perquè ja vinc corromput de sèrie per tan no m’afecta.
Ser president de la comunitat m’ajudarà a guanyar experiència per quan sigui president mundial, cosa que tots sabeu que passarà tard o d’hora. Entre això i havent vist l’Ala Oest de la Casa Blanca (us heu fixat que periòdicament vaig citant aquesta sèrie en el post i fent comentaris on en teoria no té res a veure? En el mon publicitari això es diu “publicitat”) la presidència del mon serà bufar i fer ampolles [inserir riure malvat]!
BCPP: Xexu
La quarta temporada de The Shield té nom propi: Glenn Close, i amb aquest nom la sèrie perd una mica de versemblança, ja que Glenn Close encarna el paper de la policia perfecte, i més envoltada de la resta de personatges no vegis com destaca la dona. De fet, es tan eficient que fins hi tot s’encarrega d’arreglar el bany d’homes que portava des del primer capítol de la primera temporada espatllat; però el lavabo no es la única cosa que arregla, sinó que arregla el funcionament de la comissaria sencera, vist així Acebeda queda com un total incompetent, i sabeu què? A mi m’és igual perquè no em cau bé, de fet, hi ha pocs personatges que em caiguin bé en aquesta sèrie ara que ho penso, tots tenen la seva part despreciable, menys Glenn Close es clar, ella es perfecta, bé, es una mica dura, però ja va bé ma dura contra segons qui, sinó no n’aprenen. Però si ens hi fixem bé veurem que a part de Glenn Close hi ha un altre personatge nou personatge en aquesta quarta temporada, es un detectiu mig calb que fa… bé, no tinc clar què fa però està allà al mig, fins hi tot té diverses línies de diàleg, però no acabo de veure quina es la funcionalitat d’aquest nou personatge, entre posar-lo a ell i una planta a la comissaria poca diferència hi hauria hagut.
Mireu com no (sempre) us enganyo, Glenn Close fent de capitana envoltada de polis
Contràriament a les altres temporades aquesta està centrada més en un únic “dolent”, tot i que hi hagi casos secundaris oberts pel mig, però es que molts d’aquests casos secundaris estan relacionats amb aquest “dolent”. Però The shield no es d’aquelles sèries que centren el seu objectiu en carregar-se el malvat de la temporada, a de The shield lo important son els policies i com de emmerdats estan, tan es així que el dolent se’l carreguen a tres quarts de temporada i encara fa falta una quarta part per arreglar (o més aviat espatllar) tot el desastre en el que hi ha posada la gent de la comissaria.
En aquesta sèrie els personatges evolucionen, per exemple, mentre en Vic cada vegada es més bo i legal, en Shane cada vegada es més corrupte, està clar que al final acabaran pillant en Shane i la merda esquitxarà a tot els membres de la brigada d’assalt, un altre final de la sèrie seria força estrany. En el fons aquesta temporada es com totes, per culpa de la avarícia es posen en problemes i es en Vic, que es l’únic que pensa una mica, es qui els ha de salvar a tots, una vegada més es la avarícia (i la estupidesa, es clar) d’en Shane qui provocarà tot el merder, sort que a en Vic sempre li surt tot bé, tot el que no sigui la seva vida familiar es clar, però encara no entenc com té la paciència d’ajudar al idiota d’en Shane, perquè és el seu amic, val, d’acord, i què? Si jo tingués un amic tan imbècil deixaria de ser amic seu, fàcil.
Trobareu el resum de les altres temporades: Primera, segona i tercera.
– Cojonudo, os asignan en un caso de un robo y conseguis crear una oleada de robos, recordadme que nunca os asigne un caso de asesinato.
– ¿Tenemos una orden?
– No nos hace falta, ¿no oyes los gritos de auxilio? [aguditzant la veu] Socorro, socorro
[el pitjor insult que li pots dir a un policia]
– No eres un poli, nunca lo has sido.
Nota quarta: 6/10
Aprofitant ahir va ser Sant Valentí, avui us porto un post sobre boniques propostes de casaments. Oooooohhhh
Al mig de Disneylandia
Tot un espectacle
En el Madison Square Park
Feliç dia de Darwin! Inevitablement avui toca post sobre animalets
Arbre de la vida, un esquema amb 3.000 espècies classificades.
Sabíeu que en el zoo de Pekin no solament pots veure els animals sinó que també te’ls pots menjar?
Sabeu quan costen els animals (vius)? Una gallina 6€, un elefant 10.000€, una vaca 800€, etc.
Animals modificats, com per exemple aquest llop-esquirol
Acabo un post d’animals tal com estàveu esperant, amb un vídeo d’animals graciosos
Aquest bloc ha arribat a les 200.000 visites! Ho heu llegir bé, no sobra cap zero en la xifra anterior, es un dos seguit de cinc zeros. Moment per fer festa i xerinola! Per cert, heu vist mai la paraula xerinola sense estar acompanyada del “festa i”?
Aquest bitllet de 200.000 Dongs vietnamites servirà per il·lustrar la celebració de les 200.000 visites al blog. Si teniu curiositat, al canvi actual serien tan sols 8,10€ euros.
Entre aquestes 200.000 visites no es conten les meves pròpies visites, sinó a hores d’ara ja estaria celebrant pel cap baix les 300.000. Tampoc compten com a visites les visites per indexar les entrades del bloc que fan els robots dels buscadors, cosa que altres plataformes si que les compten per les estadístiques, però WordPress ja té cura de no fer-ho. WordPress es prou llest per saber qui es un robot i qui no (exceptuant l’ahse que es un model massa avançat de robot). 200.000 visites equivalen aproximadament a una població de la mida de Sabadell (vint-i-sisena població més poblada de Espanya) per dir una ciutat al atzar. Per tan, es com si cada sabadellenc hagués visitat el meu bloc. Ara només falta que la resta d’habitants de la resta de poblacions de Catalunya facin el mateix, i de fet, qualsevol que entengui el català ho hauria de fer com a mínim una vegada a la vida. 200.000 no es una xifra qualsevol, es una xifra amb molt significat, per exemple trobem notícies tan interessants amb aquest número com la que diu que 200.000 pots de xampú haurien pogut ser falsificats. 200.000 també son el nombre d’enciams que produeixen les illes canàries setmanalment durant la temporada d’enciams. Aproximadament 200.000 també són els Porche que s’han venut durant el 2015, algun lector del blog ha comprat un Porche? Podia seguir donant exemples de la importància cabdal que té el 200.000 però crec que ja us feu una idea. Qui ho havia de dir que aquest modest bloc que quan va començar era conegut per ningú, s’ha acabat convertint en el bloc més popular de la catosfera [ejem], i qui digui el contrari ja pot discutir-ho amb l’ahse ^^
La primera temporada de Fargo havia deixat el llistó molt alt, com podeu recordar rellegint el CT2083 i el CT2084. Estarà la segona temporada a l’alçada? Haureu de llegir el CT2323 (perill! enllaç recursiu!) per saber-ho. La temporada està ambientada en 1979, es a dir, gairebé 30 anys abans que la primera temporada, tot i que això importa poc perquè els protagonistes són diferents, tot i que hi ha una connexió, el policia protagonista d’aquesta segona temporada es el pare de la policia protagonista de la primera. Igual que en la temporada anterior, en aquesta també ens recorden al principi de cada capítol que la trama està basada en fets reals (quan es totalment mentida). L’acció d’aquesta temporada també succeeix a Minesota, però igual que la primera temporada pràcticament res passa a la ciutat de Fargo. Com passava en la primera temporada la trama succeeix durant l’hivern, per tan fa fred i tot arreu està nevat, tot i que en la primera temporada el fred se’t ficava més en el cos.
Fargo demostra que la vida d’una persona realment no val res, que per morir no cal cap gran motiu, Fargo ensenya que la mort no té glamour, i que tot i ser tristes les morts poden ser ridícules, perquè la gent es ridícula i sense glamour, i sobretot la gent actua sense cap sentit comú i a partir d’aquí tot es fa una pilota ben grossa i els cadàvers es comencen a amuntegar un sobre de l’altre, i quan arribem al capítol final comencem a fer recompte i ens donem compte que en el 1979 va morir molta gent de manera violenta a Minesota (o això es el que diria si realment la sèrie es basés en fets reals).
Ep! Si encara no us he dit pràcticament res sobre l’argument! Ara mateix m’hi poso! Resulta que en un poblet de Minesota (que no es diu Fargo) un mafiós local es queda vegetal, i deixa un buit de poder que s’haurà de repartir entre els seus fills o bé la seva dona, però una màfia de Kansas City més forta vol aprofitar el moment per absorbir els seus negocis mitjançant una “opa hostil” molt, molt hostil. A partir d’aquí només cal sumar una mica de mala sort i molta incompetència per part de tothom i ja tenim servit un bon guirigall. Quan dic incompetència em refereixo a errors tals com ara tallar les orelles a qui estàs torturant perquè després potser no escolta les teves preguntes. A partir del capítol sis es quan realment la situació es posa molt interessant i les parts implicades comencen a actuar atacant varis fronts a la vegada. Només començar el capítol 7 ja arranca de manera molt potent, i d’aquí ja fins al final de la sèrie (10 capítols en total).
En el moment que es trenca aquest parabrises tot comença a anar malament.
A l’apartat d’actors famosos (segons el meu coneixement) trobem a la atractiva Kirsten Dunst. L’altre es Ted Danson, que jo conec gràcies a portar unes quantes temporades com a cap dels CSI de Las Vegas, però que vosaltres coneixereu per altres motius. La primera fa de muller d’un home no massa espavilat del poble, i el segon fa de xèrif del poble. Sense voler desmerèixer l’actuació dels protagonistes de la segona, puc afirmar que en aquesta temporada no hi ha cap personatge al nivell del interpretat per Billy Bob Thornton en la primera temporada, però s’ha de reconèixer que el personatge d’en Mike Milligan té la seva gràcia (especialment de la manera que acaba la seva història), sempre acompanyat dels bessons poc parladors. El “indi” també es un altre dolent molt interessant i sobretot eficient. Llavors hi ha el personatge de “l’enterrador” que… bé, ja ho veureu. Es curiós com en aquesta sèrie a diferència de la majoria, els personatges més carismàtics siguin sempre els “dolents”.
Tota la crítica afirma que la segona temporada està al nivell de la gran primera temporada, si no es que la supera, però es cert? Si comparem el primer capítol de la primera i el primer de la segona no hi ha color, guanya el de la primera gràcies al final apoteòsic d’aquest. Si ens posem a comparar al nivell dels dos protagonistes, es a dir els personatges interpretats per Martin Freeman, Billy Bob Thornton i la policia interpretada per Allison Tolman, comparats amb els protagonistes de la segona, per mi guanyen els de la primera, sobretot gràcies als papers masculins. Doncs on guanya la segona temporada? Per exemple en el muntatge i els jocs amb la camera (ja sabeu, partir la pantalla, bons plans, bona fotografia, fossos a negre, plans aeris, plans amb gravats amb drons, tot això), en la primera temporada eren bons, però en aquesta són encara millors. Com a nivell de trama jo posaria un empat, son igual de bones les dues històries. Resumint, es bona la segona temporada de Fargo? Sense cap dubte, però es millor que la primera? Lamentablement no, perquè la primera es molt bona.
– Encargate de él
– Ya está muerto, solo que aún no lo sabe.
Nota segona tempoorada: 8/10
Feliç dia de llegir a la banyera! Celebrem-ho amb un bonic post aquàtic! glu, glu, glu…
Per cert, això m’ha recordat a un acudit dolent que…
¿Donde estar jefe indio?
– Jefe indio estar en gran cascada
– ¿Y donde estar eso?
– No lo se cada dia cascarsela en un sitio.
Una gota d’aigua flotant en un camp d’ultrasons
Sabeu per què els rius tendeixen a no estar rectes? (subtítols en castellà)
No pot haver un post sobre l’aigua sense un material super hidròfob que la repel·leix
BCPP: Roselles
Pons's blog 