Ja s’ha acabat el gener però encara em queda un últim post en format llista sobre el 2015, prometo que aquest es l’últim. Avui toquen les millors sèries del 2015, no pas les que s’han emès aquest 2015 sinó les que jo he vist durant aquest 2015, visca el egocentrisme, visca el ponscentrisme! Alguns de vosaltres us queixareu de que ja vaig publicar un post amb les temporades de les sèries vistes en el 2015, però aquest post d’avui es millor per dues raons: La primera que les sèries estan ordenades segons un rànquing, i segona que hi ha una breu però valuosa valoració de la sèrie. Les sèries estan ordenades de més bones a menys.
- Community: 1, 2, 3, 4 Sense dubte Community ha estat el meu descobriment estrella en quan a sèries còmiques. Entenc perfectament que no es un humor que agrada a tothom, però a mi m’agrada i molt i això es el que compta (en aquest blog). En especial les tres primeres temporades.
- Game of Thrones: 5 No faré cap descobriment si dic que tinc una debilitat especial per Joc de Trons, se que la cinquena no ha sigut la millor temporada, de fet, al principi li costa una mica arrancar, però no hi ha dubte que els últims capítols són de lo millor que hem vist per televisió.
- Black Mirror: 1,2 No es una sèrie normal, són capítols aïllats sense cap continuïtat, només tenen en comú la temàtica d’un futur amb un invent que posarà la societat en una situació compromesa. Capítols originals i que et fan reflexionar sobre un futur no gaire llunyà.
- Fargo: part 1, part 2 La rocambolesca trama d’un venedor d’assegurances embolicat amb un professional i eficient assassí a sou es mereix estar en el cap d’amunt de qualsevol rànquing, lamentablement sèries molt especials per mi li han robat les posicions superiors que realment es mereix aquesta sèrie plena d’humor negre que enganxa des del primer capítol.
- The Good Wife: 1, 2, 3, 4 Fer una bona temporada d’una sèrie es entre cometes senzill, lo complicat es fer una bona sèrie que aguanti temporada darrera temporada el nivell, The Good wife no solament ho fa sinó que fins al que he vist per el moment cada temporada es millor que la anterior, a més hem de sumar el fet que en el fons The Good Wife es un procedimental.
- Deadwood: 3 i última Deadwood es un tipus de sèrie que més que gaudir de la trama gaudeixes dels personatges, HBO es experta en crear personatges carismàtics, però des de The Wire no trobarem un personatges millors. Només cal dir que a mi el Far West no em motiva, i ja veieu en quina posició del rànquing està la sèrie.
- Bron / Broen: 1 Qui ha dit que només americans i anglesos saben fer bones sèries? The Bron es un thriller policial danès que t’enganxa tot i seguir el trillat esquema dels assassins en sèrie que tantes vegades hem vist. Esment especial al caràcter especial de la investigadora co-protagonista.
- Studio 60: 1 i última Des de que vaig veure The West Wing haig de reconèixer que tinc una debilitat especial per tot el que faci Aaron Sorkin, si coneixeu els guions d’aquest home entendreu el motiu de la meva debilitat, si us ha encantat L’Ala Oest la següent sèrie que heu de veure (rebaixant expectatives) es aquesta.
- The Shield: 1, 2, 3 Si us agrada l’estil de The Wire però ja l’heu vist dos vegades, The Shield es la vostra sèrie. Amb The Shield descobrireu que la policia a part de no ser un sants tampoc són super eficients, però tampoc els hi cal perquè els criminals reals tampoc són perfectes.
- Misfits: 5 i última La cinquena temporada de Misfits no es la millor, però tampoc la pitjor, el que no hi ha dubte es que es mereix estar en el top 10 de les sèries que he vist aquest any gràcies a les seves trames amb humor negre protagonitzades per gent amb poders que definirem amb un concepte totalment oposat al del superheroi.
- House of cards: 3 Una tercera temporada que manté el nivell de set gràcies al seu implacable protagonista Frank Underwood interpretat pel magnífic Kevin Spacey, només per això la sèrie ja val la pena.
- Homeland: 4 Tot i que la quarta temporada de Homeland es millor que la tercera, la sèrie comença a cansar una mica, seria una bona decisió que la cinquena fos la última temporada. En cap cas vull deixar entendre que la sèrie no val la pena, però val més acabar les sèries abans no comencin a decaure.
- The newsroom: 2, 3 i última Una altra sèrie sortida de la meravellosa ment de Aaron Sorkin, aquest es motiu suficient per veure una sèrie, però si voleu més motius teniu una parella grans actors: Jeff Daniels i Emily Mortimer.
- Modern Family: 6 Modern Family es una molt bona comèdia, però porten ja sis llargues temporades de 24 capítols cada una, a qualsevol sèrie li passaria factura, no es que ja no faci gràcia, però ja tenim els personatges molt vist i pocs capítols ens sorprenen, en cap cas la deixaré de veure, però ja no es la frescor de les primeres temporades.
- Futurama: 7 i última Quan va començar la decadència dels Simpson va aparèixer Futurama, casualitat? En absolut, els millors guionistes van passar a l’equip de Futurama, una sèrie gairebé tan bona com les temporades bones dels Simpson, però Futurama també s’ha vist afectada per una decadència, no tan agosarada com la dels Simpson, però em sembla bé que ho hagin deixat en la setena abans no es converteixi en una sèrie per veure per obligació com em passa amb els Simpson.
- Louie: 2, 3, 4 La sinceritat, la mala llet i l’humor cínic de Louie de la primera temporada pronosticava una gran sèrie per seguir fidelment, però cada vegada la sèrie s’ha anat tornant més cínica i fosca i amb menys humor. Es una bona sèrie, però no ja no te la pots prendre com una comèdia.
- CSI Las Vegas: 13, 14 Es complicat fer una bona sèrie durant molt de temps sense esgotar l’espectador, estaríem parlant de sèries llargues amb 7 o 8 temporades, però es que CSI en porta 14 (quinzena en emissió) i la audiència continua responent bé. En 15 anys les sèries han canviat molt, però CSI aguanta gràcies a que encara es capaç d’oferir nous casos originals en cada capítol.
- Family Guy: 14. Continua sent distreta, però queda lluny de la frescor dels seus inicis, es nota que les idees s’acaben, o potser som nosaltres que ja ens hem cansat del seu estil.
- Orange is the new black: 3. La més fluixa de les tres temporades, es una sèrie enfocada al públic femení que es deixa veure però que no cal recomanar. Depèn de la crítica em pensaré veure la quarta temporada quan la facin.
- Mentalista: 7 i última La setena temporada no es ni una temporada, es una mitja temporada (13 capítols). El Mentalista es d’aquelles sèries fàcils de veure que poses quan no saps què posar. La setena temporada la vaig veure només per posar-li un final a la sèrie. Sèrie que només recomano als fans incondicionals de Simon Baker.
- Boardwalk Empire: 2, 3, 4, 5 i última. Què fa un sèrie tan alabada per tothom tan avall del meu rànquing? Igual que hi ha sèries que em cauen especialment en gràcia també tinc les meves manies, i per desgràcia seva Broadwalk Empire no m’ha enganxat, ara bé, també es cert que no he sigut capaç de deixar-la fins a acabar-la.
- Big Bang: 8 Es la comèdia que continua en emissió que a més gent li agrada. Per què? No es pas tan bona. No es que no m’agradi, perquè sinó no la miraria, però no puc dir que sigui bona. Se que les comèdies no es poden valorar en funció de si son bones o no, simplement si et fa gràcia mira-la, sinó no.
- The Simpsons: 24. Els Simpson continuen amb la seva tònica dels últims anys, es a dir, sent dolents, tot i que hi ha algun gag que fa gràcia, però superant el nivell de les temporades 15 a 21 les quals realment feia remoure l’estómac.
- Parks & Recreation: 1 i 2 Segueix un estil molt semblant a The Office, a mi aquest estil no va massa, i per això ni li acabo de trobar la gràcia a Parks & Recreation. No cal dir que es una sèrie que he abandonat.