Cas típic 2318: noi li agrada noia, noi li agrada el concurs “Fil de blancs”

L’altre dia el blog de la Gemma (i de la Sara) que tots coneixem com “Truquem al gegant del pi” va celebrar el seu setè aniversari, a veure, no són deu anys, però s’ha de reconèixer que set tampoc està malament. El cas es que va organitzar un concurs de preguntes i resulta que sense voler-ho realment vaig acabar guanyant, però els altres ho van fer tan malament que no em va quedar altre remei que guanyar-lo, amb sorteig de “ma innocent” inclòs per fer-ho més emocionant. Contràriament a altres blogs que com a premi regalen una “no copa” (no dic que sigui un regal ni millor ni pitjor, simplement diferent), la Gemma va optar per regalar un lot de “productes blancs” ja que el seu concurs s’anomenava “fil de blancs”. Segur que esteu ansiosos per descobrir si el lot de productes es deia així perquè estava composat de productes de marca blanca. El regal venia embolicat amb paper de regal dels Minions, ja que en aquest blog he parlat centenars de vegades d’aquests personatges, o potser no els havia esmentat mai? Ara no ho recordo.

Al desembolicar el regal em vaig trobar una flamant caixa decorada amb la temàtica de la última pel·lícula de Star Wars. Mireu, mireu.

El primer que trobo al obrir la caixa es un llibre anomenat Cómo superar las penas de amor con Newton, de Juan Carlos Ortega. Seguint la temàtica del premi el llibre es blanc i pel què sembla no es de ciència ficció, això m’obligarà a mourem del meu gènere literari de confort, ves a saber, potser finalment m’arrisco i l’acabo llegint i tot. Si ho faig ja en faré la crítica.

A continuació em trobo una tassa blanca amb lletres negres plena de referències de ciència ficció clàssica. Està molt bé, però millor estarà quan la ompli de cervesa.

El següent objecte blanc es una P feta d’una material lleuger, la meva aposta es guix, però no m’hi vull jugar res. Suposo que la P es de Pons, o potser es de (gegant del) Pi, però a mi m’agrada pensar en Pons.

Què seria d’un concurs sense copa? Aquí hi ha la postal amb la merescuda copa. Sembla ser que la Gemma ha contractat el mateix dissenyador que faig servir pels meus concursos.

Acabem el lot de blancs amb un ou (de plàstic), un goma (d’esborrar), uns post-its (en forma de núvols) i pilotes de poliestirè expandit (porexpan).

Com veieu no surt gens a compte participar en els concursos que fa la Gemma, per tan us recomano, millor dit, us coacciono a que no participeu en els concursos que ella munta, o com a mínim si participeu feu-ho tan malament que asseguri que jo guanyaré el premi.

BCPP: Joan Pijuan