La primera temporada de Fargo havia deixat el llistó molt alt, com podeu recordar rellegint el CT2083 i el CT2084. Estarà la segona temporada a l’alçada? Haureu de llegir el CT2323 (perill! enllaç recursiu!) per saber-ho. La temporada està ambientada en 1979, es a dir, gairebé 30 anys abans que la primera temporada, tot i que això importa poc perquè els protagonistes són diferents, tot i que hi ha una connexió, el policia protagonista d’aquesta segona temporada es el pare de la policia protagonista de la primera. Igual que en la temporada anterior, en aquesta també ens recorden al principi de cada capítol que la trama està basada en fets reals (quan es totalment mentida). L’acció d’aquesta temporada també succeeix a Minesota, però igual que la primera temporada pràcticament res passa a la ciutat de Fargo. Com passava en la primera temporada la trama succeeix durant l’hivern, per tan fa fred i tot arreu està nevat, tot i que en la primera temporada el fred se’t ficava més en el cos.
Fargo demostra que la vida d’una persona realment no val res, que per morir no cal cap gran motiu, Fargo ensenya que la mort no té glamour, i que tot i ser tristes les morts poden ser ridícules, perquè la gent es ridícula i sense glamour, i sobretot la gent actua sense cap sentit comú i a partir d’aquí tot es fa una pilota ben grossa i els cadàvers es comencen a amuntegar un sobre de l’altre, i quan arribem al capítol final comencem a fer recompte i ens donem compte que en el 1979 va morir molta gent de manera violenta a Minesota (o això es el que diria si realment la sèrie es basés en fets reals).
Ep! Si encara no us he dit pràcticament res sobre l’argument! Ara mateix m’hi poso! Resulta que en un poblet de Minesota (que no es diu Fargo) un mafiós local es queda vegetal, i deixa un buit de poder que s’haurà de repartir entre els seus fills o bé la seva dona, però una màfia de Kansas City més forta vol aprofitar el moment per absorbir els seus negocis mitjançant una “opa hostil” molt, molt hostil. A partir d’aquí només cal sumar una mica de mala sort i molta incompetència per part de tothom i ja tenim servit un bon guirigall. Quan dic incompetència em refereixo a errors tals com ara tallar les orelles a qui estàs torturant perquè després potser no escolta les teves preguntes. A partir del capítol sis es quan realment la situació es posa molt interessant i les parts implicades comencen a actuar atacant varis fronts a la vegada. Només començar el capítol 7 ja arranca de manera molt potent, i d’aquí ja fins al final de la sèrie (10 capítols en total).
En el moment que es trenca aquest parabrises tot comença a anar malament.
A l’apartat d’actors famosos (segons el meu coneixement) trobem a la atractiva Kirsten Dunst. L’altre es Ted Danson, que jo conec gràcies a portar unes quantes temporades com a cap dels CSI de Las Vegas, però que vosaltres coneixereu per altres motius. La primera fa de muller d’un home no massa espavilat del poble, i el segon fa de xèrif del poble. Sense voler desmerèixer l’actuació dels protagonistes de la segona, puc afirmar que en aquesta temporada no hi ha cap personatge al nivell del interpretat per Billy Bob Thornton en la primera temporada, però s’ha de reconèixer que el personatge d’en Mike Milligan té la seva gràcia (especialment de la manera que acaba la seva història), sempre acompanyat dels bessons poc parladors. El “indi” també es un altre dolent molt interessant i sobretot eficient. Llavors hi ha el personatge de “l’enterrador” que… bé, ja ho veureu. Es curiós com en aquesta sèrie a diferència de la majoria, els personatges més carismàtics siguin sempre els “dolents”.
Tota la crítica afirma que la segona temporada està al nivell de la gran primera temporada, si no es que la supera, però es cert? Si comparem el primer capítol de la primera i el primer de la segona no hi ha color, guanya el de la primera gràcies al final apoteòsic d’aquest. Si ens posem a comparar al nivell dels dos protagonistes, es a dir els personatges interpretats per Martin Freeman, Billy Bob Thornton i la policia interpretada per Allison Tolman, comparats amb els protagonistes de la segona, per mi guanyen els de la primera, sobretot gràcies als papers masculins. Doncs on guanya la segona temporada? Per exemple en el muntatge i els jocs amb la camera (ja sabeu, partir la pantalla, bons plans, bona fotografia, fossos a negre, plans aeris, plans amb gravats amb drons, tot això), en la primera temporada eren bons, però en aquesta són encara millors. Com a nivell de trama jo posaria un empat, son igual de bones les dues històries. Resumint, es bona la segona temporada de Fargo? Sense cap dubte, però es millor que la primera? Lamentablement no, perquè la primera es molt bona.
– Encargate de él
– Ya está muerto, solo que aún no lo sabe.
Nota segona tempoorada: 8/10
Pons's blog 