La Luna es una cruel amante – Robert A. Heinlein (346 pàgines)
La novel·la d’en Heinlein (el recordareu per haver escrit Starship Troopers) es un clàssic de la ciència ficció de l’any 1966 guardonada amb els grans premis del gènere que son el premi Nebula i el premi Hugo. Tot i que els premis mai son garantia de bons llibres, especialment quan es tracta de llibres antics els quals sempre em costen més d’empassar.
El llibre ens situa en un futur no massa llunyà en el qual la Lluna serveix com a colònia penal que s’ha anat convertint al llarg dels fills de les primeres generacions de presoners en una nació pròpia i que es sent independent de la Terra. Un tècnic informàtic encarregat del manteniment del super-ordinador amb consciència pròpia que controla els principals sistemes de la Lluna es fa amic d’aquest ordinador anomenat Mike. En Mike es convertirà en la peça clau per ajudar a crear una revolució dels llunàtics (habitants de la lluna) per independitzar-se de la Terra que exerceix el seu poder a través de la figura del “alcaide” (com es diu en català? Alcaid es una altra cosa…) i el seu cos de seguretat. El llibre es divideix en tres parts, la primera, la gestació de la revolució; la segona, la diplomàcia, i la tercera… Bé, la tercera l’anomenaré desenllaç per no fer espoilers.
La vida en la Lluna té coses curioses, com per exemple que els llançaments dels paquets cap a la terra no es fan a través de coets sinó que fan servir una catapulta (no em demaneu detalls, només ser que es molt grossa). Una altra cosa curiosa es que degut a que la població presa es bàsicament masculina, la societat s’ha convertit en poliàndrica. Un altre tema curiós es la falta d’ordinadors, es a dir, tenim en Mike que es un superordinador de la hòstia, però a part d’aquest ningú més en té, es clar que el llibre es de l’any 66. La novel·la està més centrada en el tema de fer una revolució i aconseguir la independència que no pas temes de ciència ficció, que estiguin en la Lluna i no sigui simplement una nació que vol la independència no es més que una trampa per tal que la gent que li agrada la ciència ficció piqui i agafi el llibre.
Como dice la Biblia, Dios lucha del lado de la artillería más pesada.
Nota: 5/10