La Luna es una cruel amante – Robert A. Heinlein (346 pàgines)
La novel·la d’en Heinlein (el recordareu per haver escrit Starship Troopers) es un clàssic de la ciència ficció de l’any 1966 guardonada amb els grans premis del gènere que son el premi Nebula i el premi Hugo. Tot i que els premis mai son garantia de bons llibres, especialment quan es tracta de llibres antics els quals sempre em costen més d’empassar.
El llibre ens situa en un futur no massa llunyà en el qual la Lluna serveix com a colònia penal que s’ha anat convertint al llarg dels fills de les primeres generacions de presoners en una nació pròpia i que es sent independent de la Terra. Un tècnic informàtic encarregat del manteniment del super-ordinador amb consciència pròpia que controla els principals sistemes de la Lluna es fa amic d’aquest ordinador anomenat Mike. En Mike es convertirà en la peça clau per ajudar a crear una revolució dels llunàtics (habitants de la lluna) per independitzar-se de la Terra que exerceix el seu poder a través de la figura del “alcaide” (com es diu en català? Alcaid es una altra cosa…) i el seu cos de seguretat. El llibre es divideix en tres parts, la primera, la gestació de la revolució; la segona, la diplomàcia, i la tercera… Bé, la tercera l’anomenaré desenllaç per no fer espoilers.
La vida en la Lluna té coses curioses, com per exemple que els llançaments dels paquets cap a la terra no es fan a través de coets sinó que fan servir una catapulta (no em demaneu detalls, només ser que es molt grossa). Una altra cosa curiosa es que degut a que la població presa es bàsicament masculina, la societat s’ha convertit en poliàndrica. Un altre tema curiós es la falta d’ordinadors, es a dir, tenim en Mike que es un superordinador de la hòstia, però a part d’aquest ningú més en té, es clar que el llibre es de l’any 66. La novel·la està més centrada en el tema de fer una revolució i aconseguir la independència que no pas temes de ciència ficció, que estiguin en la Lluna i no sigui simplement una nació que vol la independència no es més que una trampa per tal que la gent que li agrada la ciència ficció piqui i agafi el llibre.
Como dice la Biblia, Dios lucha del lado de la artillería más pesada.
Nota: 5/10
Si he de dir què penso… quina merda de llibre! Com li han pogut donar un premi!!
Un no, dos!
Com li han pogut donar 2 premis!
D’aquest autor només he llegit “Tropes de l’espai” i em va agradar força. Potser algun dia em posaré amb un altre llibre seu (tinc a la llista d’espera un de relats titulat “L’home que va vendre la lluna”) però serà més endavant. En aquests moments la quota de ciència-ficció la tinc coberta amb la saga completa de la Fundació d’Asimov. Me’n falta un per acabar la sèrie dels robots, l’has començada tu ja?
Dels robots només he llegit Jo, robot. El següent, bòvedes (voltes¿?) d’acer caurà algun dia d’aquest any, no puc concretar més.
Què et sembla la serie dels robots? Et recorda a l’AhSe?
He de dir que no gaire. Els robots de l’Asimov són tots bones persones. ;-D
Han d’estar mal programats :-P
Oh que estrany, un llibre de ciència ficció! Si no en llegeixes mai! :P
El títol m’ha recordat a aquest estil de llibres: http://bit.ly/1TGBIbG
“Alcaide” en català és director.
I abans de saber la nota ja no m’ha cridat pas l’atenció el llibre.
Per variar el proper llibre que ressenyaré no serà Ciencia ficció, serà una cosa totalment nova e innovadora que no s’ha vist mai en aquest blog, gènere fantàstic :D
No… En aquest llibre no surt cap home amb faldilles i el tors nu.
Gràcies per compartir el teu coneixement lingüístic!
Quins enllaços poses, dona! Què n’opines, els escocesos porten calçotets sota les faldilles?
“Como dice la Biblia, Dios lucha del lado de la artillería más pesada.”
Una frase que té una lògica aplastant. Per això algú va dir aquesta variació, no sé si abans o després: Déu està del costat dels bons quan els bons són més quantitat que els dolents”
Els bons sempre són més quantitat, i si no es així, es que els bons són els altres
No seria més adient dir “Dios se ducha al lado de la artillería más pesada”? I cadascú s’imagini tal artillería com més de gust li ve ;-P
You try to make me read a Heinlein book and I say No, No, No…
Doncs no.
Doncs no, you’re wrong – for the very first time!? like a virgin -, el Pons t’està dient que no en llegeixis que és un llibre brossa.
De moment no l’anoto. En tinc massa pendents, alguns recomanacions teves que no he començat encara…
Necessito més temps!!! hi ha algun llibre de ciència ficció on hi hagi hores per fer-ho tot, tot i tot??
Amb algun invent del Doraemon segurament
Clar que sí, però el Pons encara no l’ha ressenyat.
De veres al llibre els habitants de la lluna es diuen *llunàtics*?
Com a mínim ho han traduït així.
Check it out! ‘Lunatic’ is a very nice English word.
un 5????
tens el criteri ben espatllat
Des de fa molts anys i no s’arregla :(
Que siguis ric no vol dir que tens permís faltar el respecte!! El criteri del Pons va per damunt de 凡人理解!
Al principi semblava interessant… sobre tot el títol… però has dit que a la colònia de la Lluna només hi han homes?? pfff quin rotllo! i no hi han escocesos?? passe! I no, jo crec que no porten res baix el kilt… això diuen els estudis antropològics…
Has vist la sèrie “Outlander”?? és mooolt bonica (coret coret coret)
He dit que hi ha més homes que dones, no pas que no hi hagi dones.
M’equivoco o només has vingut a fer promoció de Outlander?
Nooo però també d’En Ponset )
[…] La Luna es una cruel amante – Robert A. Heinlein 5/10 […]