Setzena i última temporada de CSI Las Vegas, l’original, el primer, i també l’últim (CSI Cyber? no se de què parleu…). De fet un explicaré un secret, la temporada 16 no existeix, es una mentida, tan sols son dos capítols, de fet, ni tan sols són dos capítols, es tracta d’un capítol doble de 86 minuts de duració total. Calia dedicar un post exclusivament a un capítol doble? “No” seria la resposta generalitzada correcta, però si aquest capítol es el final de CSI Las Vegas la resposta es “Si”. L’inici del capítol no podia ser més explosiu, literalment això vol dir que comença amb la explosió d’una bomba, en un casino òbviament, recordeu que estem a Las Vegas. Aquest capítol es tan especial que no posen l’opening fins al minut 15, quan lo habitual es posar-lo abans del minut 5, a vosaltres us semblarà un detall sense importància però realment… no en té cap.
Ara que CSI ha plegat ja podeu tornar a matar la gent sense por
En aquest capítol ens retrobem amb el capità Brass (tot i que el seu doblador ha canviat Grrrr), un dels meus personatges preferits (sinó el que més) que havia desaparegut totalment de la quinzena temporada. Però no es ell l’únic retrobament, també ens trobem amb la Catherine Willows que ara treballa pel FBI (aquesta dada no es considera espoiler perquè cap lector del meu blog segueix CSI). Un altre retrobament es amb una coneguda sospitosa Lady Heather, els que hageu seguit la etapa inicial i intermèdia de CSI us hauria de sonar. Però el retrobament més esperat es el d’en Gil Grissom que torna per tancar el cicle de CSI, ell el va començar i ell l’acaba, no em vull ni imaginar la pasta que deu haver cobrat per rodar aquest últim capítol, capítol que bàsicament es centra en ell, i quan parlem d’en Grissom es inevitable parlar de bitxos, per molt que actualment es dediqui més a les balenes i als taurons. No us explicaré el final, però no ha sigut com jo volia, ja que deixen molt de banda la gran part dels protagonistes i només es centren en una cosa; malament hauria d’haver sigut més emotiu.
Si us preguntés qui es el protagonista de CSI qui em diríeu? En Gil Grissom? Doncs no, ja que William Petersen “només” apareix en 199 capítols. Poden semblar molts capítols però per exemple el tècnic de laboratori David Hodges ha sortit bastant més que ell, en total 247 capítols. Per no avorrir-vos amb la quantitat de capítols que ha sortit cada personatge saltaré directament al pòdium dels personatges més habituals, però deixeu-me abans fer una menció d’honor al actor que ocupa la quarta posició ja que es tracta de Paul Guilfoyle (Capità Jim Brass) el meu personatge preferit, amb 317 capítols. En tercera posició amb 328 hi ha el Doctor forense Al Robbins amb 328 capítols. A la segona plaça hi ha Greg Sanders, el carismàtic tècnic que ha saltat del laboratori al treball de camp, apareixent en 333 capítols. I malgrat que incomprensiblement no apareix en aquest últim capítol doble, el personatge que a sortit en més capítols es Nick Stokes amb 335 capítols. Un fort aplaudiment per tots ells.
El final de CSI no es la fi d’una sèrie qualsevol, per mi CSI representa la primera sèrie que vaig començar a veure que puc considerar com a sèrie moderna, abans per mi les sèries eren per passar el temps, CSI va ser diferent, va ser la primera sèrie de nivell capítol a capítol, una sèrie amb trames originals i bons efectes especials, CSI en el seu temps va marcar un punt d’inflexió en la manera de com fer les sèries, a partir de CSI les sèries ja no serien la versió pobre i de baixa qualitat de les pel·lícules.
Nota “temporada 16”: 7/10
Nota global: 7/10
Pons's blog 