Cas típic 2348: noi li agrada noia, noi li agrada la temporada 16 de CSI

Posted: 2016-03-16 in TV

Setzena i última temporada de CSI Las Vegas, l’original, el primer, i també l’últim (CSI Cyber? no se de què parleu…). De fet un explicaré un secret, la temporada 16 no existeix, es una mentida, tan sols son dos capítols, de fet, ni tan sols són dos capítols, es tracta d’un capítol doble de 86 minuts de duració total. Calia dedicar un post exclusivament a un capítol doble? “No” seria la resposta generalitzada correcta, però si aquest capítol es el final de CSI Las Vegas la resposta es “Si”. L’inici del capítol no podia ser més explosiu, literalment això vol dir que comença amb la explosió d’una bomba, en un casino òbviament, recordeu que estem a Las Vegas. Aquest capítol es tan especial que no posen l’opening fins al minut 15, quan lo habitual es posar-lo abans del minut 5, a vosaltres us semblarà un detall sense importància però realment… no en té cap.

Ara que CSI ha plegat ja podeu tornar a matar la gent sense por

Ara que CSI ha plegat ja podeu tornar a matar la gent sense por

En aquest capítol ens retrobem amb el capità Brass (tot i que el seu doblador ha canviat Grrrr), un dels meus personatges preferits (sinó el que més) que havia desaparegut totalment de la quinzena temporada. Però no es ell l’únic retrobament, també ens trobem amb la Catherine Willows que ara treballa pel FBI (aquesta dada no es considera espoiler perquè cap lector del meu blog segueix CSI). Un altre retrobament es amb una coneguda sospitosa Lady Heather, els que hageu seguit la etapa inicial i intermèdia de CSI us hauria de sonar. Però el retrobament més esperat es el d’en Gil Grissom que torna per tancar el cicle de CSI, ell el va començar i ell l’acaba, no em vull ni imaginar la pasta que deu haver cobrat per rodar aquest últim capítol, capítol que bàsicament es centra en ell, i quan parlem d’en Grissom es inevitable parlar de bitxos, per molt que actualment es dediqui més a les balenes i als taurons. No us explicaré el final, però no ha sigut com jo volia, ja que deixen molt de banda la gran part dels protagonistes i només es centren en una cosa; malament hauria d’haver sigut més emotiu.

Si us preguntés qui es el protagonista de CSI qui em diríeu? En Gil Grissom? Doncs no, ja que William Petersen “només” apareix en 199 capítols. Poden semblar molts capítols però per exemple el tècnic de laboratori David Hodges ha sortit bastant més que ell, en total 247 capítols. Per no avorrir-vos amb la quantitat de capítols que ha sortit cada personatge saltaré directament al pòdium dels personatges més habituals, però deixeu-me abans fer una menció d’honor al actor que ocupa la quarta posició ja que es tracta de Paul Guilfoyle (Capità Jim Brass) el meu personatge preferit, amb 317 capítols. En tercera posició amb 328 hi ha el Doctor forense Al Robbins amb 328 capítols. A la segona plaça hi ha Greg Sanders, el carismàtic tècnic que ha saltat del laboratori al treball de camp, apareixent en 333 capítols. I malgrat que incomprensiblement no apareix en aquest últim capítol doble, el personatge que a sortit en més capítols es Nick Stokes amb 335 capítols. Un fort aplaudiment per tots ells.

El final de CSI no es la fi d’una sèrie qualsevol, per mi CSI representa la primera sèrie que vaig començar a veure que puc considerar com a sèrie moderna, abans per mi les sèries eren per passar el temps, CSI va ser diferent, va ser la primera sèrie de nivell capítol a capítol, una sèrie amb trames originals i bons efectes especials, CSI en el seu temps va marcar un punt d’inflexió en la manera de com fer les sèries, a partir de CSI les sèries ja no serien la versió pobre i de baixa qualitat de les pel·lícules.

Nota “temporada 16”: 7/10
Nota global: 7/10

Comentaris
  1. ahse escrigué:

    CSI Cyber? no sé de què parles… :-D

    Per cert si comencem a matar-nos qui comentarà al Pons’s blog, eh? Millor sacsejem al becari, que ara està treballant que ara treballa per massa bananes i tant sucre li provoca errors!

    Sobre series només puc dir que un necessita temps per veure-les, la vida és curta, la jornada laboral llarga i el temps personal gairebé una cosa de ciència-ficció.

  2. Xavier Pujol escrigué:

    De Las Vegas, prefereixo el “Viva Las Vegas” de l’Elvis Presley que Las Vegas del CsI

    I prefereixo Begues del Baix Llobregat que Las Vegas de l’estat de Nevada.

  3. Eva escrigué:

    “Si us preguntés qui es el protagonista de CSI qui em diríeu?” Callaria como una morta: no vull córrer riscos innecessaris.

  4. XeXu escrigué:

    Avui sí que he llegit el post, perquè tot i que vaig abandonar la sèrie fa temps, també li guardo força afecte, em feia gaudir molt. Conec els personatges que dius i són molt bons, i efectivament en Grissom és el bo, l’original, i el ‘jefe’ de sempre, encara que n’hi hagi hagut altres. En Greg també em feia molta gràcia, sobretot quan estava al laboratori. Un cop va sortir ja no vaig mirar la sèrie gaire més, tot i que no crec que un fet tingui res a veure amb l’altre. Sense oblidar en Robbins, que també em va fer sempre molta gràcia, i en Hodges, del qual crec que ja hem parlat altres cops i que no menciones avui, que és un gran personatge de rabiós que és. També em cau molt bé en Brass, i la seva filla no tant. I de la primera època en Warrick era el puto amo. Tot personatges masculins, que lamentable. Però és que la Sarah no em va caure mai massa bé, i la Katherin semblava un ‘quiero y no puedo’. En el conjunt bé, però com a personatges individuals no em mataven. Lady Heather sí, dóna un morbo impressionant a la sèrie, però és esporàdica, un personatge recurrent només.

    Res, que llarga vida a CSI, és una sèrie que ha marcat una època, tot i que s’ha allargat més del necessari, suposo, però que sigui una sèrie que tothom coneix i que s’esmenti molts cops quan algú està investigant alguna cosa en el dia a dia, sigui el que sigui que s’investigui, ja destaca la importància que ha tingut en el món audiovisual. Hi ha gent que no l’ha mirat mai i que poden dir que estan fent el CSI perquè estan apartant el verdet d’una taronja florida, per posar un exemple.

    • Pons escrigué:

      No es culpa teva si els personatges femenins de la sèrie no estaven al nivell dels masculins, simplement culparem als productors i guionistes. La Sarah no es que a mi no em caigués gaire bé, es que directament la odiava, no saps el disgust que vaig tenir quan va tornar a la sèrie.

      Encara que fa molt que no hagis vist cap capítol et pots mirar aquest capítol doble de la temporada 16 perquè es un cas totalment aïllat que no fa massa referència a les temporades passades, i així t’acomiades bé dels personatges (menys d’en Nick )

      Com bé dius CSI s’ha convertit en un referent de les sèries al nivell que poques sèries clàssiques han arribat. M’acabes de donar una idea per un post sobre sèries mítiques.

    • ahse escrigué:

      El XeXu sempre presumint dels seus coneixements…

  5. Roselles escrigué:

    Com que “cap seguidor del meu blog segueix CSI”???? Home, gràcies! Ja recordo que a la Catherine Willows, arrel d’un cas, li oferien feina al FBI i l’acceptava.
    No sabia que acabava, quina llàstima. No l’he vist aquests última “temporada”, però coincideixo que si ha faltat el moment emotiu ho han fet molt malament. Fins i tot fer venir en Warrick d’alguna manera, no sé, per invocació d’ultratomba o algo així.
    El que està/estava molt bé de CSI és el protagonisme compartit, que al final els coneixes a tots per igual i no sabries quin triar com a preferit. Val, tu en Brass, i a mi també, però en Nick també m’agrada molt, i la Sara, en Greg, en Hodges, en Grissom per suposat, etc. I m’han costat més d’encaixar la Fin i la Morgan, sobretot aquesta última, que per mi no enganxava a la sèrie.

    • ahse escrigué:

      Ja veus, el Pons només es fixa en el XeXu i el Sergi…

      • Roselles escrigué:

        Són els seus prefes… i a mi em té manía.

        • Pons escrigué:

          Ah! Perdona! Ahir em van embolicar i no vaig pensar més en el teu elaborat comentari

          Pobre Warrick, que se’n deu haver fet d’ell i els seus ulls verds? Es estrany que no l’haguem vist en cap altre sèrie.

          La Morgan la van posar clarament per pressió dels productors perquè s’havia de posar una noia jove i maca com ja tenien les altres dos franquícies.

        • ahse escrigué:

          El que s’ha de fer és sabotejar-los ^^

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s