Cas típic 2352: noi li agrada noia, noi li agrada superar les penas de amor amb Newton

Posted: 2016-03-22 in Llibres
51MM4RVf0UL._SX324_BO1,204,203,200_Superar las penas de amor con Newton – Juan Carlos Ortega

Què faig jo llegint un llibre d’autoajuda relacionat amb l’amor? No quadra, oi? Gens ni mica, però va ser un regal de la Gemma i li vaig dir que li donaria una oportunitat… A veure el llibre no es massa llarg, no arriba ni a les 200 pàgines, i la lletra es grossa, i fins hi tot hi ha imatges i dibuixets pel mig, els capítols son curts de tres o quatre pàgines cada un. Ja ho veieu, un llibre pensat per aquella gent que li fan por els llibres de veritat. El llibre està dividit en dos parts, els capítols imparells parla d’una història d’amor desigual en la que un noi està molt enamorat d’una noia i surten junts i tot però la noia no està realment enamorada, per altra banda els capítols imparells parlen de l’univers, l’espai, la física de Newton i la matèria i energia fosca. Quina relació hi ha entre aquests conceptes? Cap ni una, però l’autor pensa que si i dedicarà tot el llibre a fer que pensem el mateix, cosa que amb mi no ha aconseguit. La idea de l’autor (sí, en tot el llibre només n’hi ha una que va repetint de diverses maneres i amb molts exemples i metàfores perquè fins hi tot al lector més idiota li quedi clar) es que ens hauriem de prendre l’amor amb una persona com l’amor dels científics amb la ciència, sona idiota, oi? Ho és, ho és. Per exemple, si descobrim que la nostra parella actua de manera incoherent ens decebem, però si l’univers es mostra incoherent ens emocionem perquè hem trobat un incentiu per buscar una explicació, ahà… Un altre exemple, en una parella la rutina es dolenta, en canvi la rutina en l’univers vol dir que hem trobat una pauta de comportament i per tan el comencem a comprendre mmmmm… Un altre, la indiferència, si la patim per part de la parella ens posem trists, però si la patim per part de l’univers vol dir que es misteriós, ahà, sí, l’univers passa bastant de nosaltres si. Un últim exemple, si els altres es fixen en el nostre amor, en el cas de parella sentirem gelosia però en el cas de l’univers constatarem que l’univers es bell…

Els capítols de ciència encara són mig interessants, perquè encara que toca els temes de manera bastant superficial i a un nivell el qual ja coneixia bastants dels conceptes mai està de més llegir al respecte fent servir noves metàfores (algunes més encertades que d’altres). Per altra banda les parts de la història d’amor amb final infeliç (pel noi) no són tan interessants, tot i que tampoc es fan avorrits, però penses “quin noi més idiota”, la noia tampoc es que sigui un model a seguir, però com a mínim no es tan tòtil com el desgraciat nano. Lo curiós es que tot i ser totalment un llibre d’autoajuda aprofita per atacar la competència i desmentir el tòpic de que la felicitat està a dins nostre i que només l’hem de buscar, la seva idea revolucionària es que la felicitat just al contrari, està a fora, està al univers, molt bé, eh? M’he acabat el llibre perquè es molt curt i perquè va ser un regal de la Gemma, que sinó… Realment no li poso una nota encara més dolenta al llibre gràcies a la part de la ciència.

Nota: 3/10

 

BCPP: Xexu, ahse

Comentaris
  1. ahse escrigué:

    Dimonis, un llibre on tots els capítols són imparells i a més a més hi ha un imparell_16_t i un imparell_32_t! La pregunta és on s’ha perdut el imparell_8_t i si segur no calia el imparell_64_t…

    Sobre el llibre: espera, no, sobre l’autor: una parella que actua incoherent deu estar mal programada. S’aconsella deixar-la. En una parella el concepte de rutina s’ha de fer servir amb el mateix #include i sino resulta dolenta. Imagineu-vos que un crida la rutina amb 2 parametres mentre l’altre esta esperant 3… La indiferència, en parella, vol dir que algú s’està enganyant i la parella com a process en realitat no existeix: comprovar l’estat dels zombies dins el sistema!! Per fi, la gelosia i les violacions de segments són dolentes, no pots seguir executant-te si vols accedir a espais que no són teus. Recomanable escriure un nou llibre superant les penes d’amor amb Torvalds :-P

  2. Xavier Pujol escrigué:

    Si una pena d’amor se supera molt fàcilment, és que no era una veritable pena d’amor.

  3. Clidice escrigué:

    Ai Pons que estàs caient en un forat negre! Autoajuda! Tu! #vergesantadelroser! #marededéusenyor! #àngelamariagloriosa! (res, coses de la setmana santa)

  4. XeXu escrigué:

    Tinc una teoria. Els llibres d’autoajuda són útils i funcionen perquè els llegim habitualment quan tenim algun problema, aquesta és la idea, se suposa. Però ens posen de tanta mala llet i tenim tanta sensació de que ens prenen el pèl, que aboquem totes les nostres ires cap al llibre, en malparlem tant com sigui possible, amb una virulència extrema, si és que ens fot una ràbia del quinze! I sense que te n’adonis, pam, ja no estàs pensant en el teu problema. Només penses en assassinar lentament l’autor del llibre. Problema resolt.

    • Pons escrigué:

      Es una bona teoria. En serio, m’agrada tan que acabo de recordar que donava premis als comentaris.

    • ahse escrigué:

      Parles de tu mateix, oi? On al CT has llegit que el Pons tingués un problema? On al CT has trobat cap rastre d’insults, virulència extrema, ràbia, i/o plans d’assassinar l’autor del llibre?

      • XeXu escrigué:

        Parlo de mi mateix, sí, però en Pons, que és un home savi, segur que pensaria el mateix. L’últim llibre d’autoajuda que vaig llegir, farà uns 3 anys (perquè era un regal també, eh!), em va despertar tot això que dius. És més, cada cop que veig el nom de l’autor en algun lloc, com ahir mateix en una llibreria (el malparit continua escrivint llibres), em torna aquella ràbia que se’m va generar en llegir-lo.

    • Eva escrigué:

      La teoria és bona, però com que no es comercial “Cómo superar las penas de amor con asesinatos lentos” i és autorreferent “Como superar las penas deamor con libros de autoayuda”, doncs ja està: a pagar-ho Newton!

  5. Elfreelang escrigué:

    hi ha llibres dels anomenats d’autoajuda que estan bé si més no són llegidors ….aquest que dius home si és un regal has fet ben fet de llegir-lo sempre es pot aprendre o desaprendre alguna cosa oi?

  6. Sergi escrigué:

    Aprofundint en la teoria del XeXu, crec que el món necessita un llibre d’autoajuda per superar el trauma provocat per haver llegit llibres d’autoajuda.

    Com estàs tu? Ho portes bé?

  7. Gemma Sara escrigué:

    Ehemmm, jo no l’he llegit, el vaig veure, blanc, de ciència, potser humorístic… per al Pons!! Benu, un 3, podria ser pitjor, la veritat és allà fora, ara ja jo sé ;)

  8. Consol escrigué:

    Qui és la Gemma? La teva xicota? I creu que necessites ajuda? Ummm… interessant!

  9. […] Superar las penas de amor con Newton – Juan Carlos Ortega 3/10 […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s