La temporada arranca amb força, amb forces disturbis vull dir, provocats per lo de sempre, baralles entre bandes diferents, afroamericans contra hispans per ser més exactes. Si mai us compreu una caseta a Los Angeles, us recomano que mai dels mais us la compreu a districte de Farmington, per molt barat que us la venguin, a no ser que vulgueu morir. A la cinquena temporada ja no hi ha pressupost per pagar a la Glenn Close, així doncs com a capità han de posar un pringat que feia de secundari la temporada anterior i que realment no serveix per res i tothom passa d’ell i tampoc es que a ell li importi gaire mentre el deixin tranquil. Llavors cap a on ha volat el pressupost d’aquesta temporada? Doncs cap a la flamant incorporació, Forest Whitaker, ja sabeu, aquell home de color (negre, per evitar eufemismes) que es bastant gros i que sempre et mira malament, però tot i així gairebé sempre està somrient, el problema apareix quan no somriu, i això vol dir que està molt enfadat, i 190 centímetres i casi 90 quilos de Forest Whitaker enfadat poden fer molta por. La incorporació d’aquest tinent d’assumptes interns farà que la cinquena temporada sigui la més diferent a les vistes fins al moment, i això es bo perquè la tercera i la quarta començaven a ser una mica repetitives, especialment la quarta on Glenn Close estava bé però tampoc suposava un revulsiu a la sèrie. Forest Whitaker no es l’únic actor que tenim vist, en aquesta temporada apareix en Dar Adal de Homeland (F. Murray Abraham) fent d’inspector d’una altra comissaria.
Ja em perdonareu però aquesta no es la pinta d’un sex symbol capaç de tirar-se pràcticament totes les noies que passen per la sèrie.
Aquesta temporada es caracteritza perquè tot el que ha passat fins ara té alguna repercussió (negativa òbviament) amb el present, tots els temes que en principi semblaven tancats de les temporades u a quatre tornen remoguts per aquest agent d’assumptes interns que es un expert en rebuscar en el passat, sembla ben bé com si ell també hagués vist la trama com si fos un espectador més de la sèrie i ara que ja té una pila de merda que llançar entra dins la trama. Per cert, la visita al local de striptease de rigor que ha de tenir tota sèrie de policies es fa en el capítol cinc, el problema es que el districte de Farmington es tan cutre que fins hi tot els locals de striptesase son cutres, al seu costat, fins hi tot els barris de The Wire tenien més bona pinta que els de The Shield, imagineu el nivell de decadència!
Hi ha una cosa que no entenc, la temporada està bé, molt bé, de fet, des de la novetat que suposava la sèrie en les dos primeres temporades que la cosa no es posava tan interessant, però malgrat el gran interès de la trama principal continua havent-li la trama d’en Julian pel mig ficada amb calçador, no entenc com no la treuen, a ningú li agrada en Julian i res del què fa té relació amb lo important, què hi fa allà? Si com a mínim fos com la parella Wagenbach / Claudette que tenen carisma, ho entendria però es aparèixer el Julian a escena i començar a badallar. Per acabar hi ha una altra coseta que no entenc, i es perquè totes les dones de la sèrie troben atractiu al Vick Mackey, no té res, no? Es baixet, està calb, i si et poses a descriure’l no et cal fer servir per res la paraula guapo. En canvi ja he perdut el compte de les personatges que se l’han beneficiat, i n’hi ha que són bastant maques, inconcebible!
– No esperes clemencia con Terminator como gobernador.
Nota cinquena: 7/10
Pons's blog 