Bovedas de Acero – Isaac Asimov (256 pàgines)
Segon llibre de la saga dels robots de Isaac Asimov que ens situa en un futur intermedi entre la nostra societat actual i la fundació del Imperi Gal·làctic (veure de la Fundació) on la civilització humana s’ha expandit a una trentena de planetes i la societat es divideix entre els espacials que tenen millor tecnologia (entre aquesta els robots) i els terrícoles que s’han tancat a viure en ciutats hermètiques enfonsades sota terra i bastant tancats de cara a les innovacions tecnològiques (com ara els robots). El problema apareix quan un científic dels espacials es assassinat a la Terra i la investigació s’encarrega a un policia humà que haurà de formar equip amb un robot, dit així sembla que sigui la típica peli d’acció rotllo Arma Letal en la que ajunten dos policies molt diferents a resoldre un cas, però no es ben bé així, el llibre es més un thriller amb girs argumentals que no pas una peli d’acció.
Contràriament al primer llibre de la saga de robots, aquest llibre es una sola història i els protagonista no es l’evolució dels robots al llarg del temps sinó que segueix l’estil d’una novel·la d’investigació, però situada en aquest futur amb robots intel·ligents. En teoria la societat es avançada, però hi ha anacronismes com ara la segregació entre ciutadans de primera i segona classe, el “racisme” entre robots i humans i una pila de clitxès masclistes on la dona es més un element decoratiu i xafarder de la societat i poca cosa més. No es pot dir que la investigació sigui ràpida ni que estigui plena d’acció trepidant, tot i que hi ha alguna que altra hipòtesis per part del protagonista que buscar sorprendre al lector (però ho aconsegueix? Meeeh)
En resum, quan em parlen d’imperis galàctics i robots m’agrada, però quan em colen una novel·la negra encara que sigui en una època futura la cosa em costa bastant d’empassar si no està fet amb gràcia, i un llibre dels anys cinquanta té poca gràcia per mi si no es ciència ficció. Crec que trigaré molt a seguir amb la saga dels robots si es que realment algun dia la continuo.
Nota: 5/10
Pons's blog 
Isaac Asimov és un dels meus grans pendents. Passat St. Jordi hauré de fer una estada en algun monestir on no hi hagi cap distracció i posar-me les piles amb els pendents. :(
Potser els monjos et distraurien…
Vigila que els monjos són uns pervertits i tothom ho sap!
Sembla el típic llibre de robots rotllo.
jo no diria rotllo, però tampoc el recomanaria
Vols dir? “Robot A se li crema un diode al veure al robot B, robot B no se li crema cap. Robot A intenta convencer robot B a hackejar coses junts, robot B es nega perdre temps amb robot A. Robot A jura vengar-se.”??
Recordo aquest llibre amb molt d’afecte, fa gairebé quaranta anys que el vaig llegir. Evidentment no l’he tornat a llegir perquè llegir ciència ficció d’abans d’Internet és molt complicat, a no ser que sigui una obra mestra o que et posis en mode #tardadevacancesavorridatantmefatotON.
O sigui que en la teva joventut erets de ciència ficció, eh? Quines coses
Qui ha dit que has de tornar a llegir un llibre ja acabat?? O és que et sobra el temps?
mare meva, cada dia em puc fiar menys del teu criteri
El teu error va ser fiar-te alguna vegada del meu criteri
Eh? T’has equivocat de lletra i has posat una ‘t’ en lloc d’una ‘m’? Utilitzes teclats Dvorak o què?
A mi em va agradar… però no em va agradar “moltíssim”. Coincideixo amb tu en el sentit que és tracta d’una novel·la negra i, com a tal, és un pèl fluixa sense l’acció que potser caldria esperar. La part que explica aquella societat del futur en canvi se’m va fer força més interessant i en resum li donaria una millor nota que la que li dones tu però tampoc el consideraria un dels millors llibres de l’Asimov que he llegit.
Si no t’ha agradat prou, tampoc t’aconsello que segueixis perquè els dos següents de la saga van pel mateix camí. Passen, això sí, en mons diferents i, altra vegada, el que (per a mi) es fa més interessant és la manera com Asimov explica la societat d’aquells mons espacials. L’última de les novel·les va una mica més enllà, la trama se situa alguns segles més tard i tot és una mica més filosòfic… encara.
Com saps, em vaig proposar llegir totes les novel·les de la Fundació seguides. Just aquest mes he acabat els 5 llibres dels robots i ara tocaria començar amb la trilogia de l’imperi però ho deixaré per d’aqui uns mesos. Necessito un pèl de desconnexió gal·làctica, ara com ara, però m’hi tornaré a posar que continuo pensant que Asimov és una aposta segura sempre.
Poca cosa diu de la societat. Bàsicament diu que viuen en ciutats soterrades, que són tots uns classistes i masclistes i para de comptar. Per això em van agradar més les novel·les de la Fundació on si que hi ha explicació de com està organitzada la galàxia, aquí es poca cosa en comparació, potser si hagués començat per aquestes dels robots abans que les del Imperi la impressió hagués sigut més positiva.
No entenc de què parles, si el Pons diu que no hi ha cosa explicada de la societat, què pot haver-te agradat? És un 5 de 10, eh? Això vol dir llibre per descartar, no pots venir tu ara per molt equivocat que estiguis, i dir que li hauries posat més.
Mai no he aconseguit entendre la necessitat d’alguns de tenir elements decoratius i xafarders, les decoracions acostumen ocupar espai i la xafarderia dona mal de cap, ni que fossin els anys 50! A aquesta vida un ha d’intentar ser pràctic. Pot ser que no et surti però al menys haver-ho intentat i ja et fa content a l’hora de la teva mort saber que ho havies donat tot, t’hi havies aplicat, t’havies esforçat, no havies deixat de banda res que podries haver fet en el moment i context donat!
Bé, crec que no llegiré aquest llibre. Ja n’he tingut prou amb passar-me pel nas un perfum dels anys 50 etiquetat “Christian Dior” que apestava a sudor podrida ficada en teixits sintetics que ni amb tota la merda que un pugui suar i no rentar-se no veig com podria haver-se combinat per resultar en una olor agradable. Els anys 50 deuen haver estat una decada de poca qualitat, sense més. Potser la gent encara s’estava recuperant després de la segona guerra mundial i tal…
Malgrat aquest llibre parli del futur està escrit justament durant els anys 50. No cal dir que es una època que no m’agrada massa
Suposo que hauriem d’evitar llegir llibres d’aquell periode, era massa retrograd.
Potser si fan la peli millora
D’un 5/10 és millor que no facin peli ^^
De moment faran la sèrie de la saga de la Fundació, que per mi es bastant més interessant.
Després de la meva brillantíssima idea de llegir Asimov en anglès, em sembla que passarà una temporada abans no torni a agafar un llibre de l’autor, tot i que segur que tard o d’hora el tornaré a llegir. Suposo que no serà aquest, però, ja que no el deixes massa bé, encara que els motius que no t’agradi potser no em desagradarien a mi.
Per cert, ja que parlem de Sci-Fi, ahir vaig acabar Galactica. Quina puta paranoia…
Puta paranoia?? Quina forma de parlar més grollera en pots tenir!? Estem a Pons’s blog, ves polint les teves maneres que sino enviarem al becari a buscar-te!
Ara ja no et molestes ni a venir tu a trencar-me les cames, envies el becari… això ja no és el que era.
No siguis tiquis-miquis!! El becari ha d’aprendre a fer de tot ^^
Si, a mi el final tampoc em va entusiasmar, jo era més dels principi quan tot era una senzilla guerra entre humans i robots i l’Adama havia de fer mans i mànigues per governar.
No fa massa ganes… i “Los propios dioses” l’has llegit? No et sembla una passada de llibre??
Deixa’l que descansi en pau, segur no val el teu temps. Total, un és un 5/10 ;-)
Com pots comprovar no està a la pestanya de llibres, per tan…
Pons…. he batut rècord aquest cop, 23 posts pendents per llegir…. algun que creguis que és indispensable que no em perdi? Ja sé que diràs que tots, xò…..
Tots no. Només són imprescindibles tots menys aquest.
PD: Aniràs al infern.
Em penso que és el segon cop que llegeixo una ressenya teva i no sé dir si he llegit el llibre o no. En vaig llegir un semblant d’Asimov on un investigador terrícola viatjava a un altre planeta per investigar l’assassinat d’un robot. Em va agradar prou.
Parlant de llibres d’Asimov, crec recordar que té un llibre que només és un índex dels llibres que ha escrit. A veure si un dia en fas la ressenya.
[…] Bovedas de Acero – Isaac Asimov 5/10 […]