Cas típic 2368: noi li agrada noia, noi li agrada vestir-se de mitjanit

Posted: 2016-04-13 in Llibres, Terry Pratchett
Me-vestiré-de-medianoche-294x450Em vestiré de medianoche – Terry Pratchett

Me vestiré de mitjanit es la novel·la número 38 de Mundodisco, la quarta de la saga de la Tiffany Dolorido, recordeu que les tres primeres eren: Els petits homes lliures, Un barret de cel i la Corona de gel. Com sabeu aquesta es la saga de novel·les que menys m’agrada de dins del univers de Mundodisco, tot i així s’ha de llegir perquè es Terry Pratchett, i dir que es de lo pitjor de Mundodisco es com dir que un model es del pitjor de Ferrari, però coi es un Ferrari!

La Tiffany ha anat creixent i ara ja té 16 anys, ja es tota una senyoreta, i una bruixa amb totes les de la llei. Ser bruixa no es fàcil, t’has de fer respectar i fins hi tot inspirar temor, però alhora ajudar a la gent. Aquesta es la feina d’una bruixa, ajudar a la gent, o potser pensàveu que la seva feina era menjar-se els nens que es perdien en el bosc? De fet, el problema el qual s’haurà d’enfrontar Tiffany en aquest llibre es una lluita contra la mala fama de les bruixes personificada en el personatge de “l’home llest”, però se’n sortirà? Que hi hagi un últim llibre de la saga de la Tiffany anomenat The Shepherd’s Crown, ens fa pensar que la noia hauria d’arribar viva al final del llibre, però sent Terry Pratchett mai se sap.

La introducció es llarga, massa pel meu gust, ja que perd el temps explicant com són realment les bruixes, però si estem llegint aquesta novel·la es que abans ja ens hem llegit les 3 prequel·les de la saga i per tan ja sabem com són les bruixes realment, i no solament això, sinó que es molt possible que també ens haguem llegit la saga de les bruixes, per tan ja coneixem les bruixes des de fa 7 llibres, per tan no cal que ens torni a parlar del què fa una bruixa, que no se’n recorda que ja ho havia explicat moltes vegades? Que potser té alzheimer l’autor…? Encara que sembli una crítica no es cap crítica, jo mai criticaria a Terry Pratchett, però si que veus que no va precisament per feina quan fins al 20% del llibre no es nota la presència del antagonista i fins al 35% aquest no es presenta. En el llibre apareix l’habitual cameo de les bruixes clàssiques, es a dir, Yaya Ceravieja y Tata Ogg, però no es l’únic, ja que una petita part de la trama es desenvolupa fora de la “Caliza” i passa a Ankh-Morpork i allà trobem alguns membres de la guàrdia com la capitana Angua i el capità Zanahoria (Carrot).

Un hombre de gran poder y responsabilidad necesita a alguien que se lo diga cuando está haciendo el gilipollas. Debo decir que la abuela Dolorido cumplía esa función con un entusiasmo admirable.

Según una antigua tradición, la tierra y la sal servían para mantener alejados a los fantasmas. Tiffany no había visto nunca ningún fantasma, así que era muy posible que funcionaran, pero en todo caso funcionaban sobre la mente de las personas, que se alegraban de saber que los platos estaban presentes. Cuando se comprendía ese hecho, se había comprendido gran parte de la magia.

La canción decía: «¡Ankh-Morpork, ciudad maravillosa! ¡Los enanos están abajo y los trolls rebosan! ¡Es un poco mejor que una cueva apestosa! ¡Ankh-Morpork, ciudad maravillooooooosa!». En realidad no lo era.

Los Feegles, que no tenían sentido del peligro porque consideraban, como siempre, que no había nada más peligroso que ellos.

Los propios guardias tenían la expresión de quienes se saben grandes y fuertes en teoría pero acaban de caer en la cuenta de que «grande» o «fuerte» no serán suficientes ni de lejos.

Mi madre me enseñó a leer y a escribir, muy en contra de los deseos de mi padre, y como eso implicaba que ya no valía para un trabajo «de verdad», me enviaron de aprendiz de sacerdote a la Iglesia de Om. Aquello me gustaba y aprendí un montón de palabras interesantes, pero me echaron por preguntar demasiadas cosas, como por ejemplo: «¿Pero todo esto lo decís de verdad o qué?».

Nota: 7/10

Comentaris
  1. McAbeu escrigué:

    Aprofitant, una vegada més, els teus posts sobre un llibre de Pratchett per parlar-te d’un altre llibre diferent de Pratchett et diré que fa pocs dies que he acabat de llegir “El quinto elefante” i que m’ha agradat força.
    No sé si sóc jo però tinc la sensació que les novel·les de Pratchett milloren amb el temps, en el sentit que com més noves són, més bones són. Reconec que aquesta és una teoria agosarada perquè tampoc he llegit massa dels seus llibres però de moment m’he trobat que em va agradar molt la nº 33 (Cartas en el asunto) i també m’ha agradat més aquesta del cinquè elefant (la nº 24) que les anteriors de la Saga de la Guardia (que també estaven força bé, és clar)

    • Pons escrigué:

      Que les novel·les de Pratchett milloren amb el temps no només ho dic jo, ho diu tothom, per això sempre recomano agafar una saga i llegir-la del principi al final en comptes d’anar llegint en ordre de publicació. A part que la saga de la Guàrdia es la que té més llibres i la que té més personatges carismàtics (tot i que les tres últimes de la Guàrdia el protagonisme estigui molt centrat en el Vimes, que es el millor, però es troba a faltar més protagonisme dels altres), per tan es una aposta bastant segura. A part d’això si hagués de triar el millor llibre de la Guàrdia et diria justament aquest.

  2. ahse escrigué:

    No crec que el llegeixi…

  3. Xavier Pujol escrigué:

    Un llibre per a les aprenentes de bruixa, de cara el dia del llibre.

  4. JOMATEIXA escrigué:

    Com no he llegit cap de la sèrie, potser m’anoto directament “El quinto elefante”?

    • McAbeu escrigué:

      M’atreveixo a predir la resposta d’en PONS.
      Potser m’equivoco però en Pons et dirà i cito textualment: Què no has entès de “jo sempre recomano agafar una saga i llegir-la del principi al final”? :-DDD

      Dit això, també et dic que si llegeixes “El quinto elefante” sense haver llegit els altres també el gaudiràs força.

      • Roselles escrigué:

        També prefereixo El quinto elefante a Em vestiré de mitja nit, tot sigui tocar-li els nassos a en Pons. (en realitat és perquè segueixo la saga de La guàrdia i aquest és el següent que em toca).

    • Pons escrigué:

      Vols dir? Es una decisió gaire sensata començar a llegir una saga pel cinquè llibre? Començaries a llegir Cançó de gel i foc per Danza de dragones?

      • XeXu escrigué:

        Doncs a mi també m’ha interessat més ‘El quinto elefante’. Però bé, segueixo sense excessives ganes de Pratchett, algun dia m’agafarà i en llegiré algun altre, a casa encara me’n queda un, que no sé si és ‘Brujerías’. O aquest ja el vaig llegir? No sé, tots són iguals. Per això t’explica tant com són les bruixes, perquè puguis llegir qualsevol llibre que et vingui en gana i no et perdis res. Però total, si el que interessa més les gamberrades, tant hi fa, no?

        • Pons escrigué:

          Tots són iguals? gamberrades? Ai….

          Ja et vaig dir que el teu problema es que no paraves de saltar d’una saga a una altra en comptes de seguir-ne una concreta.

        • ahse escrigué:

          No t’imaginis que si llegeixes llibres d’elefants de cop guanyaràs uns centímetres extra, això és pura llegenda urbana ^^

    • ahse escrigué:

      Per què aquest, en concret?? La ressenya del CT va d’un altre, no?

  5. Roselles escrigué:

    D’aquí molts i molts anys tornaré (si es que he marxat) al Pons Blog per llegir aquest post i seguir totes les sagues de Pratchett. Ho prometo.

  6. ÒscarAzAl escrigué:

    Has calculat mai el percentatge de la seva obra que has llegit fins ara?

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s