Cas típic 2373: noi li agada noia, noi li agrada Borgen

The Bron ja no es la única sèrie escandinava (danesa per ser més exactes) que veig, he afegit a la llista Borgen. Política danesa, quina pinta més interessant que té la sèrie, eh? Però si m’agrada la política dels EEUU de la ma de House of Cards i m’agrada encara més vista a través de l’Ala Oest, per què no em pot agradar la política de Dinamarca?

La sèrie arranca molt forta ja que en el primer capítol ja veiem unes eleccions daneses marcades sobretot entre la rivalitat del que intuïm que serà la bona de la sèrie i el que seran els malvats (n’hi ha un tan dolent que ni tan sols es renta les mans després d’anar al lavabo), quan normalment el recurs de les eleccions es guarda pel capítol final de temporada. Però no només això sinó que el primer capítol ja té un cas de corrupció, una traïció i una mort, no està malament, eh? Bé, el cas de corrupció si passes al nostre país faria riure de lo ridículament petit que és, però a Dinamarca la cosa es considera greu, molt greu, tan que li costa les eleccions a partit que tenia el poder, no vull dir que a Dinamarca siguin millors perquè la gent no vota als partits corruptes però… espera, si, estic dient exactament això.

Es curiós com les cares de política fictícia danesa són molt més conegudes que les cares dels polítics reals.

El fet de començar amb la presidència ja obtinguda fa que la sèrie s’acosti més a les primeres temporades de l’Ala Oest que no pas una escalada de poder al estil de les primeres temporades de House of Cards, aquí lo important es veure com es governa, tot i que “fer política” també importa. Però el principal problema i diferència amb els EEUU es que Dinamarca, al contrari dels EEUU es que hi ha més de dos partits i per tan, per poder formar govern has de pactar amb altres partits per obtenir una majoria d’escons, cas que passaria per exemple a Espanya per dir un país totalment al atzar. Gràcies a Borgen descobrim que a Dinamarca són tan políticament correctes que les dimissions estan a l’ordre del dia, he perdut el compte de les dimissions que hi ha hagut en aquesta primera temporada, si això passes en un altre país que comença per E (i no em refereixo a Etiopia), tot el govern hauria de dimitir pràcticament cada setmana. A Borgen no estan per corrupteles i guanyar calers fàcils, a Borgen es treballa dur, tal com diu el ministre d’economia “No puedes subsistir a base de café y periodicos”.

Igual que a House of Cards aquí també apareix una periodista rossa que es converteix en el meu personatge menys preferit, principalment per què per culpa d’ella hi ha una història d’amor i desamor que segons el meu parer sobra en la sèrie, si volgués veure culebrons romàntics miraria Anatomia de Grey. Bé, tanta ràbia com la de House of cards no em fa, aquesta es força més espavilada, a part que aquesta té millors cos, i en alguns capítols se li veu el… simplement busqueu fotos de Birgitte Hjort Sørensen. Però vull aclarir que el cul de la Birgitte es un atractiu totalment secundari en comparació de les moltes altres virtuts de Borgen, i si no em creieu a mi, feu cas a l’Allau que ell no es fixa en aquestes coses. Continuant amb les comparacions, igual que en l’Ala Oest s’inventaven països com ara Qumar, a Borgen no es volen quedar endarrere i s’inventen Turgisia, un país de l’Europa de l’est que donarà molts mal de caps al govern danès. Borgen està entremig de House of Cards i l’Ala Oest, en el sentit que no és 95% govern com a l’Ala Oest, ni està tan centrat en política i enganys entre personatges com passa a House of Cards, a Borgen hi ha temes personals però també hi ha molts problemes de govern, i sobretot aquesta es la part que m’agrada, on hi ha les dures decisions que canvien el país. Més comparatives, la vida d’un primer ministre danès es més senzilla que la del president dels EEUU, per començar no vius en la Casa Blanca, sinó que vius tranquil·lament a casa teva. Segon no vius envoltat amb un cos de seguretat com el servei secret que no et deixa respirar (tot i que de tan en tan es veu algú amb pinganillo). Tercer, qui realment envolta a la protagonista a part dels companys de partit es la seva família. Però malgrat tot això no vol dir que no tinguis problemes grossos, i no només polítics sinó també socials, econòmics, d’afers exteriors i fins hi tot militars, de fet el capítol quatre es un dels meus preferits ja que toquen el tema militar. Altres temes candents són la paritat de gènere del capítol cinc, Extradició de criminals en el capítol sis. Vigilància il·legal capítol set. Rumors i difamacions en el capítol vuit. Capítol nou, els de defensa sempre volen la joguina més cara. Son temes interessants, no?

L’opening són imatges reals amb efectes per què semblin dibuixos, generalment en blanc i negre i algun toc vermell, no es res de l’altre mon, la part bona es que es una intro curta. Per cert, us he explicat què vol dir Borgen? Fàcil, significa femer en Danès. No, no, es broma, Borgen es el nom com es coneix el Palau de Christiansborg, el qual serveix com a seu dels poder executius, judicial i legislatiu, efectivament es un pack 3 en 1 on les tres branques del govern comparteixen un mateix edifici, així d’ecol·lògics, eficients i estalviadors son els danesos. La sèrie en si té uns colors molt danesos, això vol dir una llum blanca grisa ben apartada d’un cel assolellat brillant, això dona una sensació de fredor que ens fa pensar en The Bron. Però no només el clima ens recorda que estem a Dinamarca, que la gent vagi en bicicleta a tot arreu també ho indica, o com a molt fan servir un taxi, però això de fer servir vehicle privat per moure’s per dins de la ciutat es molt poc danès.

Borgen es molt bona, però no es l’Ala Oest, a l’Ala l’Oest on hi havia temps per les situacions series i crisis dramàtiques però també hi havia temps per les bromes del dia a dia amb uns personatges amb molt sentit de l’humor. Borgen es sempre seriós, se li pot escapar alguns moments més informals, però la serietat mana. Borgen es tan bona i saludable que durant tota la temporada es fa apologia de manera subliminal a portar una dieta sana. Si us heu fixat en cap moment del post he esmentat cap nom de cap personatge, la raó es senzilla, tothom té noms i cognoms danesos, això vol dir que un català es incapaç de recordar i menys encara escriure aquest coi de noms. No només els noms dels personatges son impronunciables, sinó que el nom de qualsevol plaça, carrer, pont o punt d’interès també sona a moble de Ikea (si, Ikea són suecs, però suecs, danesos, quina diferència hi ha?). Bé, hi ha un sol nom que puc recordar i es perquè es graciós, es diu Kasper, no us fa gràcia? Com el fantasma!

Borgen té un 8,5 al imdb i un 8,1 al filmaffinity.

Nota primera temporada: 8/10