Per tal d’omplir les estones menors a un capítol de 45-50 minuts he optat per mirar monòlegs del Club de la Comèdia. He començat el club de la comèdia per la temporada 10, perquè recordo que vaig veure la primera temporada segur, i la segona gairebé segur que també, en canvi de la tercera i successives ja no ho tenia clar, doncs he començat pel final, total com que els monòlegs no tenen continuïtat alguna. La Eva Hace fa de presentadora de la temporada 10 i ho fa prou bé, depèn del dia, però en general està bé. He dividit els monòlegs en tres categories segons lo que m’hagin agradat.
Monòlegs dolents: Alberto Chicote (sobre el seu programa de pesadilla en la cocina), Agustin Jimenez (la gent baixa), Carmen Lomana (lo difícil que es ser ella), Pepe Viyuela (Coses que fan els nens), Santi Rodriguez (Contes Disney), Juanma Iturriaga (sobre ell mateix), Cristina Castaño (els penis), Dani Martinez (imitacions d’actors espanyols), Falete (Ser Falete), Xavi Franquesa (Gervasi de fer), Dani Rovira (defectes propis i els seus amics), Mario Vaquerizo (ser ell mateix), Agustin Jimenez (pecats capitals i xinesos), Cristina Medina (la sinceritat), el Langui (la seva vida), Roberto Brasero (ser home del temps), Joaquin Reyes (Sóc una mica cabró), Chenoa (lo difícil que es ser Chenoa)
Monòlegs normals: Santi Millan (el postureig), Leo Harlem (els metrosexuals), Keké (el whatsapp), David Guapo (Fixe vs mobil), Ana Morgade (Monologuistes, Bars, Deu), Berto Romero (vida extraterrestre), Joaquin Reyes (soc tonto), Florentino Fernández (personatges mitologics), Goyo Jimenez (Monolegs, la creació del home), Agustín Jimenez (el macho iberico espanyol), Adrian Lastra (el sogre), Alexis Valdes (els metges), Joaquin Reyes (Història d’una orca), Santiago Segura (els gimnasos), Ernesto Sevilla (Si tingués un fill)
Monòlegs bons: Dani Mateo (la cervesa), Ernesto Sevilla (Coses que no li agrada fer), Raul Cimas (Ha perdut la dona i el fill), Ernesto Sevilla (les modes), David Guapo (Proves de la vida en parella), Luis Piedrahita (Els vàters)
Us deixo uns exemples
Pons's blog 
Sembla mentida que hi hagi tantes coses sobre les quals fer monolegs!
Crec que es pot fer un monòleg sobre qualsevol cosa, però potser m’equivoco.
El Pons mai no s’equivoca ^^
El de la tapa del vàter, que és bo, demostra com qualsevol tema es pot estirar. Més que un xiclet dels boomer d’abans.
El Piedrahita es especialista a fer monòlegs sobre petits objectes quotidians, per exemple els fruits secs o les bosses de plàstic.
Les bosses de plastic és un tema de conversa bonissim!
Quant dius que s’estirava un xiclet d’aquells?
He vist, esporàdicament algun monòleg. No sabia que anés per temporades ni que es poguessin classificar.
Va bé riure una mica.
Jo ho puc classificar tot! Per exemple, al divendres li poso un 8!
I al dissabte? El dissabte és un 10/10?
No tenim cap CT dels dies de la setmana??
Si no recordo malament, la moda aquesta dels monòlegs va coincidir amb l’emissió de la sèrie Seinfield. Pots informar-te d’aquesta sèrie antiga amb aquest enllaç:
https://pons007.wordpress.com/2009/12/02/cas-tipic-793-noi-li-agrada-noia-noi-es-jerry-seinfeld/
El que desconec és si encara hi ha algú que creu que els monòlegs segueixen de moda.
A casa meva es van posar de moda amb el Buenafuente a La Cosa Nostra
La veritat és que de vegades m’enganxo al programa i m’empasso bons i dolents…
Per això està Pons’s Blog, per avisar-te de quins són dolents
Si veus dolents és perquè no prestes prou atenció als CT que surten diariament al bloc del Pons.
He de reconèixer que algun cop l’he ensopegat i m’hi enganxo, fins i tot em fa riure. Però els que has enllaçat no m’ha agradat especialment, i això que són dels monologuistes bons. Potser deu ser que no tinc el dia…
El riure és un error ^^
Cadascú té el seu propi tipus d’humor…
He vist els tres que classifiques de bons i m’han fet gràcia, però no riure. Estic preocupada. Que pot haver passat? Perquè si el gran Pons diu que són bons, ES que són bons.
Hauré perdut el sentit de l’humor? Em derrapen les neurones?
És ben obvi que has perdut el sentit de l’humor, potser estàs envellint massa. Et recomanaria una visita al neuroleg i si es molt greu, un PET scan.
Són bons en comparació amb els altres es clar, sinó prova de veure un dels dolents i ja em diràs…
He intentat veure els tres vídeos, però no soporto el públic que riu a la mínima. El monologuista diu “hola” i ja s’estan partint la caixa. De joveneta vaig anar al Crònicas Marcianas i ens van donar entrepà amb copa de cava per animar-nos, però crec que ara fan rular porros. Si no, no ho entenc.
Vaig escriure el comentari dissabte i veig que el mòbil devia fer alguna cosa perquè no m’ho va publicar :/
Bé, en aquell comentari et deia que no m’agrada (no suporto) el club de la comedia perquè només que el monologuista digui “hola” el públic ja es peta de riure, fent que un monòleg de 10 minuts en duri 20 per la manía del públic de xiular i aplaudir qualsevol tontería. En el vídeo un i dos es confirma el que dic. El tercer no sé, perquè ho he intentat però es que no m’agrada en Piedrahita.
Recordo quan vaig anar a Crónicas Marcianas que ens regalaven un entrepà i vinga a posar-nos cava (botella sense etiqueta, a saber què era). Ara deuen fer “rular” alguna cosa, perquè no entenc un públic tan desmesuradament entregat.
Crec que ara fan servir un gas que serveix per fer riure.
No saps programar comentaris!! Si et sembla, el becari te’n pot fer un curset…
Per tal d’omplir les estones menors a un capítol de 45-50 minuts pots llegir el blog del Pons.
però això ja ho faig en les estones vives