En la secció d’homenatge a blogs que llegeixo avui toca fer la pilota al McAbeu. Hi ha el tòpic que diu que el millor dels blogs són els comentaris, en uns casos això es molt més cert que d’altres, justament en el cas de Xarel·10 es dels més certs que hi ha ja que es tracta d’un blog on lo important es la participació de la gent i les endevinalles del LLIBRE son perfectes per incentivar aquesta participació. Moltes vegades les respostes originals que dona la gent són molt millors que la resposta que busca el LLIBRE, de tal manera que encertar l’endevinalla i rebre el prestigiós rètol vermell no es tan important com ara donar una resposta original. En el blog predominen les endevinalles clàssiques, en especial les sagues d’endevinalles que tenen la mateixa solució, però també hi ha d’altres tipus com els mots encreuats, les endevinalles matemàtiques, les imatges augmentades, les frases fetes, etc. Però les meves preferides (i les de molta altra gent) són la laterals, són aquestes on el lector pot fer treballar més el seu enginy i trobar la solució rebuscada que el LLIBRE vol, o com deia abans trobar una solució alternativa a la que dona el LLIBRE però també igual de vàlida.
M’agradaria destacar que tinc l’honor (no comptabilitzat oficialment però si oficiosament) de ser qui més rètols vermells compartits s’ha emportat amb més gent, fins al punt que si no has compartit un rètol vermell amb mi no et pots considerar un autèntic seguidor de Xarel·10. Per donar oportunitats a tothom Xarel·10 publica les seves endevinalles a qualsevol hora del dia, això vol dir entre les 8 del matí i les 10 de la nit. Però Xarel·10 també funciona més enllà dels dies laborables, i es justament els caps de setmana quan en McAbeu aprofita per publicar els posts no relacionats amb enigmes i endevinalles com per exemple les seves aportacions al relats conjunts.
Parlant d’en McAbeu com a blogger fora de Xarel·10, dir que es força actiu i es fàcil trobar-lo comentant per bastants blogs, Pons’s Blog inclòs i es caracteritza per ser dels primers que hi comenten, bon senyal ja que m’agrada la gent matinera, ja que per alguna cosa publico a les 6 del matí. Encara que en McAbeu no fos un dels comentaristes habituals del top 5 de Pons’s Blog igualment es mereixeria aquest post homenatge ja que realment m’agrada passar-me pel seu blog. Resumint, passeu-vos pel blog d’en McAbeu diàriament, intenteu solucionar els seus enigmes, deixeu un comentari (no cal que encerteu, això ho podeu deixar a les meves mans), i després torneu a Pons’s Blog perquè actualment Xarel·10 es el blog del qual més tràfic (d’armes no, visites) em porta al blog.
Alguna vegada he encertat l’enigma del Xarel-10.
Mai el de problemes de matemàtiques o aritmètica on s’hagin de fer equacions o operacions difícils.
Avui he matinat més que ell.
Es que avui en McAbeu estranyament ha matinat poc
Rectifico el que vaig dir el primer dia, si que en saps de fer la pilota. :-DD
Gràcies per la part que em toca!!
El Pons és magnífic!! Visca el Pons ^^
A tu home! Si no existissis no tindria a qui fer la pilota!
Com a molt em podria passar per llegir els comentaris del Pons, però no acostumo tenir tant de temps i tampoc és que sigui un blog gaire important per tant…
Sortir de Pons’s blog segur que es perjudicial per la teva salut
Quanta raó!! A altres blocs l’aire és una nuvol de smog ^^
M’agrada el blog d’en Mac, sobretot perquè em fa aterrar a la realitat: sóc una patata (però una megapatata) endevinant enigmes. Me’ls miro amb cara de desolació infinita i ploro -ploro molt- per tots els racons de casa: per què? per què? (mode melodramàtic ON). Tot i així és d’allò més recomanable.
Ja està, ja està. Copet a l’esquena, copet a l’esquena.
Canvia McAbeu per Pons i et passaràs el dia amb un gran somriure a la cara!
Parlant de màrqueting… això com es diu? “màrqueting en favor d’un altre, però també en el meu”? Vinga! que avui t’ataco jo. Ja tocava no? He entrat varies vegades en el blog d’en Mac, però no n’he encertat ni una. Crec que és massa elevat per a mi. Reconèixer les mancances és de savis.
Lo de savis no era equivocar-se? tu segueix entrant i provant segur que algun dia te’n surts :D
El bloc del McAbeu no val ni 5 centims – què dic, 5 centims és molt! El bloc del McAbeu no val ni un centim ^^
Jo hi passo sempre, però no encerto mai res :DD
És un dels meus blocs preferits.
Bé, dels gustos no es pot comentar…
Com a mínim esperem que et passis *després* d’haver visitat Pon’s blog. Més val tenir prioritats!
Imaginat el què t’agradaria si encertessis alguna cosa!
En McAbeu ha aconseguit un blog diferent dels altres, la qual cosa té molt de mèrit. No sé la feinada que li deu dur.
A mi m’agraden alguns enigmes, sobretot els de lògica i els matemàtics. Les endevinalles no m’apassionen, són com exercicis de telepatia per saber en què coi estava pensant la persona que se les va inventar.
No aconsegueixo gaires rètols vermells (i no sé si en tinc cap compartit amb en Pons, potser sí perquè de vegades entro per corregir-li els càlculs) perquè no sempre tinc temps de comentar blogs i, en aquest cas, la velocitat és decisiva. I fer comentaris un cop s’ha resolt l’enigma… No sabria què comentar.
Per cert, no has comentat res de l’anècdota del Xarel·10 que, suposo, deu donar nom al blog.
Si una cosa té en McAbeu es que se’l veu treballador, per tan es normal que es treballi el blog (més pilotisme tu…)
Has vist què bona persona que sóc? Faig errors expressament perquè tu me’ls puguis corregir després!
Personalment l’anècdota que dona nom al blog no em fa massa gràcia, per tan res…
Però es podria comentar el dimarts seguent, oi? Així arribarem a saber tots quant es va equivocar o bé, quanta humanitat en portava dins seu el McAbeu quan va escollir el nom del seu bloc ^^
És l’únic blog/persona/objecte que m’ha fet tornar a les matemàtiques de primària, amb les equacions i les fraccions.
Estic segura que com a mínim, hem compartit un cartell! :)
Per suposat! No et pots considerar seguidor de xarel·10 si no has compartit un cartell amb mi!
Efectivament, en Mac és de la flor i nata de la catosfera, com a blogaire, com a comentarista i com a persona. Sempre disposat a participar i a ajudar, i a més ens fa jugar cada dia. No es pot demanar més, i es mereix tots els homenatges que li fem. I encara més, té molta traça amb els relats que fa. Bon CT aquest, perquè parla bé d’un dels grans, així sí Pons.
Ah, per cert, em puc considerar un bon seguidor del Xarel-10, perquè he compartit més d’un i més de dos rètols vermells amb tu…
Ets un seguidor de Xarel•10 si, tot i que últimament arribes tard a les fàcils i no encertes les difícils :P
[…] CT2377: Xarel·1o […]