Arxivar per Mai, 2016

Un puntal d’Hèrcules es el blog de l’Eva, ja sabeu la comentarista minimalista del meu blog, minimalista perquè rarament els seus comentaris sobrepassen una línia de text, suposo que es pel fet que quan et connectes a Internet des del Marroc et fan pagar per caràcter escrit, si això que acabo de dir us sembla absurd vol dir que no coneixeu com es la vida quotidiana del Marroc que ens explica l’Eva en el seu blog. Si llegiu un puntal d’Hèrcules aprendreu que al Marroc fan servir la lògica però d’una manera diferent al que entenem nosaltres, ni millor, ni pitjor, diferent. En especial, si els tràmits burocràtics del nostre país us desesperen no podreu sinó envejar-los quan conegueu com funciona la burocràcia al Marroc i lo desesperant que pot ser tractar amb el seu funcionariat, de fet, aquests són els meus posts preferits, amb especial predilecció pel sistema de correus Marroquí una delícia pels lectors del blog però un infern per qui l’han de patir.

M'agrada pensar que l'Eva es la del mig

M’agrada pensar que l’Eva es la del mig

Si sou observadors veureu que l’Eva escriu un català estrany, això no vol dir que sigui un català “amarroquinitat”, sinó perquè originàriament es del país valencià, no li tingueu en compte, es bona noia. Un puntal d’Hercules té una freqüència de publicació adequada, això vol dir un parell de posts setmanals aproximadament, i no son posts gaire llargs, de fet, uns quants d’ells estan composats d’una foto i uns breus comentaris. A un Puntal d’Hèrcules es poden trobar posts tan surrealistes com un especial de bosses de plàstic que dona per fer tres posts sencers. Però per situacions surrealistes la categoria “Españoles por el mundo” on llegirem les perles que deixen anar els nostres quan fan de turistes pel Marroc. Per tot això i molt més Un puntal d’Hèrcules es un blog que val la pena llegir perquè es divertit i de passada aprendreu unes quantes dades sobre la cultura marroquina.

PD: Recordeu contestar el CT2400 si encara no ho heu fet!

BCPP: Xexu

Us recordeu del blog de cartes al futur? No, oi? No patiu jo tampoc, i pel que sembla ningú. Sigui com sigui es veu que fa un temps vaig escriure aquest post aquest post per avui.

PD: Recordeu contestar el CT2400 si encara no ho heu fet!

BCPP: McAbeu

Com ja es habitual en els últims casos típics rodons. Post especial de preguntes separades en 5 blocs de preguntes: Molt fàcils, fàcils, moderades, difícils i impossibles. Les normes del concurs:
– Teniu fins diumenge 5 de juny a les 23:59 per contestar.
– Només hi ha una resposta vàlida.
– Qui encerti més respostes guanya.
– En cas d’empat llenço una moneda al aire i… trio a qui em sembli :D
– NO contesteu als comentaris! Feu servir AQUEST FORMULARI

Molt fàcils
1.1- Quina es l’abreviatura més habitual per “Cas típic”?
a) CT
b) Cati
c) CsTp
d) GRFX

1.2- De quin color són els enllaços en aquest blog?
a) Blaus
b) Grocs
c) Vermells
d) Enllaços? Mai he posat un enllaç.

1.3- El blog publica en dia festiu?
a) Sí, gairebé sempre
b) Sí, gairebé sempre, exceptuant que sigui cap de setmana
c) No, gairebé mai
d) No, exceptuant que el festiu sigui l’aniversari de l’ahse

1.4- Qui és en Pons?
a) L’autor del blog
b) L’autora del blog
c) La mascota del blog
d) El cunyat del veí de dalt del cosí patern de l’autor del blog.

Fàcils
2.1- Quin es el meu usuari de twitter?
a) No tinc usuari de twitter
b) @pons007
c) @ponsblog
d) @noEsAquestaOpcio

2.2- Què han sigut les úniques mascotes que he tingut durant la vida d’aquest blog?
a) Gats
b) Gossos
c) Peixos
d) T-Rexs

2.3- Les notes dels llibres i sèries quina escala segueixen?
a) Del 0 al 10
b) Del 1 al 10
c) Del 1 al 5
d) Del dilluns al diumenge

2.4- Descomptant el el primer mes del blog, quina ha sigut la mínima quantitat de posts publicats en mes?
a) 0
b) 8
c) 10
d) 11

Normals
3.1- Sobre quina d’aquestes sèries NO he ressenyat mai una temporada?
a) Game of Thrones
b) Mad Men
c) The Walking Dead
d) Twin Peaks

3.2- Qui ha guanyat més concursos de preguntes sobre aquest blog?
a) AhSe
b) McAbeu
c) Empat entre AhSe i McAbeu
d) Cap de les anteriors

3.3- Quina es la meva “sèrie” científica preferida?
a) Big Bang Theory
b) Cosmos
c) Orbita Laika
d) Redes de Eduard Punset

3.4- De quin animal sóc més fan?
a) Gats
b) Gossos
c) Peixos
d) Serps verinoses

Difícils
4.1- Quin d’aquests comentaristes va ser el primer a deixar un comentari a Pons’s Blog
a) Allau – The daily avalanche
b) Assumpta – Blog de l’Assumpta
c) Maria – Somnis de plastilina
d) XeXu – Bona nit i tapa’t
e) El Tomàtic – Blog del Club Super 3

4.2- Quin d’aquests comentaristes ha deixat més comentaris a Pons’s Blog?
a) JoMateixa
b) Rits
c) Roselles
d) Xavier Pujol
e) El Capità Enciam

4.3- M’he llegit tots els llibres de Mundodisco?
a) Sí
b) No, em falta un que no s’ha publicat
c) No, em falta un que no s’ha publicat en castellà
d) No, em falten dos
e) Mundodisco? Cap, de fet mai he llegit un llibre de Terry Pratchett.

4.4- Descomptant els llibres de Terry Pratchett, quantes sagues de llibres m’he llegit (mínim 3 llibres llegits de la saga)?
a) 9
b) 12
c) 14
d) 15
e) 27,5

Impossibles
5.1- Quin es el relat conjunt que he escrit fent servir més paraules?
5.2- Quants vídeos té el post amb més vídeos (encara que no funcionin)?
5.3- Quin es el Cas Típic que només té una frase tota ella com a enllaç?
5.4- Quin es el cas típic amb més noies implicades en el títol?

REPETEIXO: NO contesteu als comentaris! Feu servir AQUEST FORMULARI

Feliç dia mundial del culte al Pons!

Avui es el dia idoni per afegir aquest blog en els vostres preferits si no ho heu fet ja. Després m’heu de jurar que em seguireu i em reverenciareu fins a la fi dels (vostres) temps. Si a més a més em feu un generós donatiu de posem 1.000 euros, molt aviat (tot i que probablement mai), us arribarà a casa el paquet original de fans d’en Pons, que conté una túnica oficial que heu de vestir cada vegada que llegiu aquest blog, un iman per la nevera amb la forma del meu inquietant ull sempre vigilant, un desembussador pel vàter que sempre és útil, i les lletres dels meus càntics preferits, incloent grans obres clàssiques com ara “Et lloem oh gran Pons” o “Oh Pons ets més gran que Jesús” (Jesús, localitat que pertany al municipi de Tortosa).
szyd_460-1
Recordareu altres dies mundials del culte al Pons: CT1378, CT1516, CT1906, i el CT2152.

BCPP: Xexu

Tal com us vaig dir ahir, avui toca explicar l’origen de la bonica tradició de l’ou com balla, també anomenat OCB pels experts en la matèria i pels experts en tabac d’embolicar (enllaç patrocinat).

L’ou com balla es celebra el dia de Corpus Christi, que pels que aneu fluixos de llatí vol dir el cos de (Jesu)Crist, per tan, ja veieu que això fa olor a tradició catòlica. La interpretació es que l’ou representa l’hòstia consagrada i la forma de l’aigua es el calze de la sang de Crist; sí? Ho veieu? Doncs jo no, així que no se què us haureu fumat embolicat amb l’OCB… Diu la llegenda que un frare dominic va veure que ho feien en un petit poble italià i va copiar la idea i va decidir fer-ho també en la catedral de Barcelona en el 566 a.p.b (Abans de Pons’s Blog) o si sou més cristians el 1440 d.c (Després de Crist, si el mateix de Corpus Christi, casualitat?). En el segle XVI l’acte ja es va convertir en una tradició anual i que després d’una llarga i avorrida processó de quatre o cinc hores, els escolans acabaven amb molta gana i es menjaven l’ou, les cireres que s’havien fet servir per decorar la font, també la resta de la fruita, i segurament també les flors.

Una altra llegenda apunta que l’ou com balla representa la plenitud de la primavera, ja que tant l’ou, com l’aigua i l’abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral. Si la versió anterior ja em semblava una fumada, aquesta directament em sona a sobredosis de psicotròpics. Una altra llegenda apunta que els nobles del carrer Montcada de Barcelona s’avorrien esperant el pas de la processó i es van inventar aquest “divertiment”. Abans la gent s’ho passava bé amb poca cosa, sense necessitat de smartphones, ni playstation, ni res. La llegenda diu que si l’ou cau serà un any de dolent i el Barça no guanyarà la lliga, es més, si l’ou cau durant les tres primeres hores la lliga la guanyarà el Madrid. És més, si l’ou cau a les 12 hores, 34 minuts i 56 segons la lliga la guanya l’Espanyol. Una altra llegenda més, sí, serà per llegendes. Aquesta parla de que els musulmans ja jugaven en el seus brolladors dels patis interiors amb una piloteta sobre el raig d’aigua d’una font i que els cristians van copiar la idea i després van expulsar els musulmans a cop d’espasa tot dient que eren uns bàrbars sense cultura.

És màgia? No! Es ciència!

És màgia? No! Es ciència!

Un blog qualsevol s’hagués quedat satisfet oferint-vos les llegendes, però Pons’s Blog es un blog excel·lent que també us aportarà la explicació científica. Si us plau, si us plau, ja podeu parar d’aplaudir. L’explicació de per què s’aguanta l’ou com balla, ens la dóna l’efecte Coandă (El que hi ha sobre la A no es una taca a la vostra pantalla, per tan no cal que hi passeu el dit per netejar-la), encara que hi ha el principi de Bernoulli subjacent, que és la base per a poder aclarir el primer. Hi ha algú que conegui l’efecte Coandă? Ja m’ho suposava… A veure, penseu en un objecte amb una superfície corba, així el primer que se m’ha passat pel cap, un ou. Si li llenceu monedes d’un cèntim (perquè se que sou uns miserables i vosaltres les guardeu) veureu com aquestes reboten contra l’ou i pel principi d’acció-reacció, tendirà a anar en el sentit en què l’ha empès les monedes, i aquest rebotarà . Per contra, si repetim aquesta experiència per exemple amb un fluid que tinguem a mà, per exemple whisky, aquest, per la seva viscositat, tendirà a “enganxar-se” a la superfície corba. Ni el whisky ni l’ou rebotaran en la direcció oposada, el whisky seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l’ou tendirà a anar cap a l’aigua que l’empeny. En el cas de l’ou com balla, l’aigua l’estira en totes direccions, abans de caure per l’acció de la implacable gravetat i així el manté en equilibri.

Seguint la temàtica divulgadora de la festa del comentari del Xavier afegeixo l’enllaç de l’ajuntament de Barcelona amb les activats que es fan aquest any.

A petició d’en McAbeu

BCPP: McAbeu

Aprofitant que demà passat es el dia de corpus us porto un post sobre història que tan us agraden. Toca parlar d’una activitat molt habitual de tal dia: L’ou com balla. Els homes que s’estiguin baixant els pantalons ja se’ls poden tornar a pujar perquè l’ou es refereix a un ou de gallina…

L’ou com balla es celebra a diverses poblacions catalanes, suposo que per exemple un andorrà també podrà fer-ho a casa seva i ningú li dirà res, però ja no seria un fet tan tradicional, amb tot el respecte pels andorrans. El procediment es senzill, tan senzill que els nens podran fer l’experiment sempre i quan es respecti la condició sine qua non universal per realitzar qualsevol experiment, el famós mantra “sota la supervisió d’un adult”, perquè tots sabem que els nens són idiotes i podien acabar morts fins hi tot pel simple fet de manipular un ou. Per fer l’experiment necessitarem els següents elements o els seus equivalents sempre i quan la COB (Comisió d’Ous Balladors) els hagi donat per bons.

  • Un ou
  • Cera
  • Un punxó
  • Una font brolladora amb un raig d’aigua suficientment potent.
  • Flors i fruites del temps (generalment cireres, ginesta i clavells)

L’ou l’obtindrem directament d’una gallina viva o si sou uns cosmopolites de ciutat i no viviu en una granja amb animals de corral anireu al mercat a comprar-lo, o potser en supermercat, però sota cap concepte heu d’anar al zoo a posar la ma a la gàbia de cap au per agafar un ou, es podria fer però no seria èticament correcte. Si opteu per la solució del super, per culpa del sistema capitalista i consumista en el que estem no us vendran un ou sol i segurament us obligaran a comprar mínim mitja dotzena (sis pels del ESO), però acabareu acceptant perquè segurament sou uns manasses i l’experiment de l’ou no us sortirà a la primera i anirà bé tenir ous de recanvi.

Els ous seran els primers encantats en gaudir de l’experiment

Els ous seran els primers encantats en gaudir de l’experiment

El primer pas es fer un forat a l’ou amb un punxó, si no teniu un punxó podeu fer servir algun altre estri esmolat, un consell, no ho proveu mossegant amb el queixal, un amic ho va provar i el resultar va ser molt brut. Quan hageu aconseguit buidar l’ou sense destrossar-lo no llenceu el contingut de l’ou aigüera avall! Com a bon català heu d’aprofitar-lo i fer per exemple una truita de gambes i alls tendres, boníssima. Amb la cera taparem el forat per on hem buidat l’ou. Pel que fa la font amb el raig d’aigua la podríem deixar tal qual i no passaria res, però com que és un dia festiu la decorarem amb les flors i les fruites, també la podríem decorar amb posters de Lady Gaga però no quedaria tan tradicional. El toc final es posar l’ou sobre el raig de l’aigua de tal manera que la pressió de l’aigua mantingui l’ou en moviment giratori sense arribar a caure, si cau vol dir que no l’hem col·locat de manera correcte i que hem fallat en la nostra tasca, de manera que davant de tanta humiliació la única solució honorable serà practicar l’harakiri. Demà  us explicaré la història d’aquesta bonica tradició, em refereixo a la del ou com balla no pas a l’harakiri.

Us heu llevat amb ritme? Perfecte, perquè avui toca post musical.

Música amb un original instrument fet de PVC

Vídeo musical d’amor

Fantasma de la opera en una disquetera.

Els Voca People: Fent música només amb la boca

El mateix acord per un munt de cançons gràcies a The Axis of Awesome

BCPP: Sergi

House of Cards temporada IV: La temporada arranca just on va acabar la tercera, això vol dir eleccions, i si heu vist les últimes temporades de l’ala oest ja sabeu lo trepidant i esgotador que pot ser una campanya electoral. En Frank no ha canviat respecte temporades anteriors, continua volent que tot es faci segons la seva manera i que tothom faci el que ell vol, una bellíssima persona, eh? Lamentablement la quarta temporada no arranca gaire fort, perquè us feu una idea, hem d’esperar fins al capítol dos per veure com en Kevin Spacey es dirigeix directament als espectadors per primera vegada en la temporada, tan de bo ho haguessin fet en el capítol u, hagués aconseguit re-connectar més aviat amb l’espectador. Encara que no es dirigeixi al espectador, quan en Kevin Spacey fa un discurs la gent se’l creu, té carisma aquest home, per què no es presenta a president dels EEUU de veritat? Sembla ser que el caràcter agressiu del president rus (que es una paròdia extremada d’en Putin) que vam veure la temporada anterior va agradar a la gent, ja que aquesta temporada torna a tenir protagonisme, i personalment m’agrada en Petrov, m’algrat (o gràcies a això?) que sigui un psicòpata.

Aquest home em fa por

Aquest home em fa por

La quarta temporada es pot dividir en dos parts, els primers sis capítols serien les primàries, i els últims estan més enfocats a les presidencials. Dit això sembla que l’últim capítol sigui el tòpic desenllaç amb les eleccions, però res més lluny de la realitat, en l’últim capítol es on exploten tots els problemes a la cara d’en Frank i haurem de veure la cinquena temporada per saber com se’n surt. Aquests capítols finals, i sobretot l’últim capítol fa que la quarta temporada sigui per mi una de les millors de la sèrie. Però no tot es bo, a part dels dos capítols que enceten la temporada que són una mica fluixos, els deliris i imaginacions d’en Frank també em sobren, tota la resta es totalment disfrutable. Llàstima que falti gairebé un any per gaudir de la cinquena temporada!

– ¿Se arrepiente de no haber tenido hijos?
– ¿Y usted? ¿Se arrepiente de haberlos tenido?

Recordareu altres temporades de House of Cards: Temporada 1. Temporada 2. Temporada 3. House of Cards té un 8,1 al filmaffinity i un 9 al imdb.

Nota quarta temporada: 8/10
Nota sèrie: 7/10

La Alexandra Jimenez fent de presentadora de la temporada 11, no està pas malament, millor la Eva Hache, això si.

Monòlegs dolents: Critina Castaño (senyals que envia una noia quan li agrades), Agustin Jimenez (gent que odio), Miguel Lago (soc un fill de puta), Manel Fuentes (la mort), Anabel Alonso (les dietes), Jon plazaola (Els avisos), Miren Ibarguren (problemes amb el seu novio), José Luis Gil (hipsters), J J Vaquero (tinc dos filles), Salva Reina (la fi del mon), Sara Escudero (M’he fet friki), Agustin Jimenenz (la premsa escrita), María Isabel Díaz (recuperar la flama del matrimoni), Manuel Burque (el bidet, superman, el nadons), Anna Simon (les fotos), Felisuco (els gusts de les noies), Txavi Franquesa (50 sombras de Grey), Agustin Jimenez (la gent que no li cau bé), Miki Nadal (balanç 2015), David Broncano (Jaen), Paula Prendes (lligar per internet)

Monòlegs normals: Leo Harlem (viatjar no val la pena), Dani Rovira (què li agrada o no li agrada), Santi Millan (el postureig), Anna Morgade (els runners), Joaquin Reyes (de tot una mica), Berto Romero (cirurgia estètica), Miki Nadal (esports), Agustin Jimenez (las mascotes), José Corbacho (les fotos i els balnearis), David Broncano (no es bebedor), Txabi Franquesa (avions), El Gran Wyoming (el ser humà es idiota), Santi Millan (No tinc habilitats tòpicament masculines), Ernesto Sevilla (els problemes, estar solter, noves generacions), Frank Blanco (com et canvia ser pare), Santiago Segura (les preguntes), Juanra Bonet (la natura es una dona), Joaquin Reyes (la gente mayor), Txabi Franquesa (Coses que no mal fetes del Nadal), Dani Mateo (portar una vida sana), Arturo Valls (tenir un fill), Miki Nadal (Bricolaje), David Broncano (els problemes de internet)

Monòlegs bons: Santiago Segura (animals que cauen be i malament), Gran Wyoming (beneficis de fer-se vell), Goyo Jimenez (a totes les dones els hi agrada ballar, i a cap home li agrada), Dani Mateo (soc una mala persona), Goyo Jimenez (fer-se vell), Santiago Segura (La jubilació), Leo Harlem (Entrenador personal), Quequé (generació intermitja), Goyo Jimenez (l’amor veritable i el maquillatge)

Generació intermitja

Fer-se vell

Animals que cauen bé i d’altres que cauen malament

Sóc mala persona

BCPP: Xexu

No us passa que mireu una sèrie i veieu un personatge que recordeu d’una altra sèrie però no sabeu de quina? El màxim exponent d’aquest fet es Zeljko Ivanek. Si mireu la foto del post segur que sona més que res perquè es la persona que ha sortit en més sèries populars de tot el mon occidental (dels orientals ni idea, perquè com que tots em sembla que fan la mateixa cara). Generalment sol fer de dolent, la cara de malvat que té ajuda al seu encasellament, però en alguna de les seves aparicions no es dolent tot, lo habitual es que surti fent de polític, advocat o més rarament com a doctor.

Hola, me llamo Zeljko Ivanek y me recordareis de otras series como...

Hola, me llamo Zeljko Ivanek y me recordareis de otras series como…

Sèries populars on jo l’he vist

 

Sèries populars que no he vist però apareix.

Ara podria parlar de totes les pelis on ha aparegut fent de secundari, però no acabaríem mai, o sigui que si teniu més curiositat feu un cop d’ull a la seva llarguíssima fitxa del imdb. La pregunta es, el veurem alguna vegada interpretant un paper principal? Talent li sobra, però jo crec que no passarà mai.

PD: Qualsevol semblança amb el CT1030 es pura coincidència.

Nova entrada de la secció coneguda com “Blogs que estan bé però que ni de conya estan al nivell de Pons’s Blog però tot i això no estan malament per llegir-los de tan en tan”. Sí, sí, estic pensant en escurçar el nom de la secció. Entrem en matèria! Quin blogger amb sentit comú posaria un títol tan complex al seu blog com ara Traduquímica et al.? La resposta es Oscar AzAl, una persona que quan s’equivoca en alguna operació bàsica dona la tòpica excusa de “es que sóc de lletres” i quan la caga escrivint diu “es que sóc de ciències” i es queda tan ample perquè el noi és les dues coses, per una banda és químic analític i per l’altra es traductor. Aquesta dualitat professional es reflexa molt en el seu blog on trobem posts sobre química, posts sobre traducció i fins hi tot posts que barregen ambdós conceptes. Tot i que si ens fixem en el núvol d’etiquetes sembla que la llengua guanya a la química, segurament perquè aquesta està més a l’abast del lector mig. Molts posts estan relacionats amb la seva vida professional, però tampoc falten els posts dedicats als seus moments d’oci, per tan ens trobem en un blog força personal malgrat que de tan en tan també toqui temes d’actualitat. La traducció i la química poden semblar temes seriosos i avorrits però els posts solen ser força curts i escrits amb certa gràcia, no crec que perdeu gaire el temps per fer-hi una ullada.

Aquest es el seu avatar, el qual recomano fer-ne mofa i befa.

Aquest es el seu avatar, el qual recomano fer-ne mofa i befa.

L’Oscar es passa poc per Pons’s Blog (gomet vermell) però quan ho fa aprofita per fer una llarga repassada als posts pendents (gomet verd) tot i que últimament està descuidant bastant aquestes llargues repassades (gomet negre amb una calavera i un parell de tíbies creuades). Com a mínim té el detall de respondre sense falta als comentaris que un (quan dic “un”, es literalment un, ja que últimament sembla que sóc l’únic que li deixa comentaris) deixa en el seu blog. Com a punt positiu puc dir que es un dels seguidors “actius” més antics de Pons’s Blog.

BCPP: ÒscarAzAl

Setena i última temporada de The Shield. la sèrie dels polis corruptes que no he aconseguit que ningú s’hi senti interessat.

Si fa una barbacoa familiar no pot ser tan dolent, no?

Si fa una barbacoa familiar no pot ser tan dolent, no?

La setena temporada es un caos entre mexicans, armenis, mentides, corruptes, més mentides, polítics, i ja he comentat lo de les mentides? Tothom enganya a tothom, i això fa que no sigui fàcil de seguir, i això des del capítol u de la temporada. Tot plegat es un malabarisme a tres boles entre la banda dels mexicans, la banda dels armenis, i la feina del dia a dia de la policia, i com tot malabarisme quan una bola es descontrola fa caure a les altres dues, bonica metàfora, oi? Si la voleu fer servir m’haureu de pagar drets de copyright. La setena temporada és més que mai en Vic Mackey, tota la trama interessant de la sèrie passa per ell, per cert, ningú troba estrany que la filla d’en Vic sigui bastant més alta que la seva mare i que li tregui gairebé un cap al seu pare? No hi havia filles de talla més reduïda disponibles? La setena temporada es posa realment interessant a partir del capítol 6, d’aquí fins al final de sèrie cada capítol la situació escala exponencialment i no té res a veure amb el funcionament normal de la sèrie vista fins al moment, cada vegada la cosa pinta pitjor i cada capítol queda més clar que no pot acabar bé però al final… No puc explicar el final, no fos cas que algú que llegeix el blog volgués veure la sèrie, cosa que dubto, però mai se sap.

La setena i última temporada es més interessant que qualsevol de les últimes quatre temporades, però tot i així el meu estricte criteri no em deixa posar-li un vuit. Per resumir podríem dir que The Shield (parlant en global de tota la sèrie i no només de la última temporada) es una bona sèrie realista amb el problema de ser massa repetitiva i massa tancada en pocs personatges, l’altre problema amb The Shield es que ja existeix The Wire, la sèrie que té el mateix que The Shield però millor. The Shield es per aquella gent que ja ha vist dos vegades The Wire i encara vol més realisme policial.

Us poso l’enllaç de les altres temporades per si d’allonsis: 1, 2, 3, 4, 5 i 6. The Shield té un 8 al filmaffinity i un 8,8 al imdb

Nota setena: 7/10
Nota sèrie: 7/10

cobertaEl Sergi de l’Àtoms i Lletres està en plena promoció del seu llibre de relats “Quant valen els teus somnis?”, en comptes de fer-ho a la manera tradicional ha decidit enviar un relat a cadascú que ho vulgui a canvi de rebre una ressenya / opinió / crítica a canvi, per a més informació millor consulteu el seu post. No he pogut evitar fer-li cas i demanar-li un relat. M’ha tocat un anomenat “Quan era jove”. Es complicat no fer massa espoiler d’un relat de tres pàgines però faré el què podré que per això em paguen (si, no? O què?)

El relat es una conversa entre un avi i la seva neta ambientat en futur bastant utòpic on la tecnologia ha avançat bastant i la gent viu en un mon simulat que serveix tan per oci com per aprenentatge. Problemes com la contaminació, la salut o la inseguretat ciutadana semblen resolts, però tot i això sembla que una persona nascuda en la època actual no estarà del tot contenta en aquest futur en teoria idíl·lic. Serà veritat que la tercera edat sempre s’està queixant? Es cert que qualsevol temps passat sembla millor per dolent que hagués sigut? Segons el relat d’en Sergi sembla ser que si. Voleu una valoració personal del relat? No està mal. Voleu que em mulli més i faci una valoració més qualificativa tal com faig amb llibres i sèries? Està bé… En una escala de macedònia de Síndria fins a Mango li poso dos maduixes i mig coco.

Us recordo que fins el dia 24 teniu temps de participar en aquesta iniciativa i ajudar a publicitar el llibre d’en Sergi. No us puc assegurar que el relat que us toqui sigui tan bo com el que m’ha enviat a mi, que per alguna cosa sóc el seu blogger preferit (o era al revés?), però no crec que us decebi.

BCPP: Sergi, Xexu, Gembabe

La quantitat es important, però la qualitat ho és més, per tan si ahir vaig fer recompte dels BCPP obtinguts per cada comentarista durant aquest últim any, avui toca decidir quin d’aquests BCPP ha sigut el millor. Aquest ja es el segon any que existeixen els BCPP, per tan entraran en concurs no solament els BCPP d’aquest últim any sinó des de la creació dels BCPP ara fa poc més de dos anys. La idea d’aquestes votacions em va arribar justament a través d’un comentari convenientment guardonat amb un BCPP. Podeu votar per qualsevol BCPP però per facilitar-vos la feina us poso una llista dels meus BCPP preferits. Per votar ho farem com sempre, 3 punts pel vostre preferit, 2 pel següent i 3 pel tercer. No es pot votar als BCPP propis que us conec…

BCPP: Sergi, Xexu

Ja fa un any de l’anterior recompte dels BCPP (Best Comment in Post Pons) per tan toca tornar a comptar.

  1. Sergi: 23
  2. McAbeu: 18
  3. Xexu: 18
  4. Roselles: 12
  5. Eva: 10
  6. Xavier Pujol: 5
  7. Ahse: 4
  8. Joan Pijuan: 3
  9. Alfred Russel: 3
  10. Jpmerch: 2
  11. Estranger: 2
  12. Ignasi Oliveras: 2
  13. Pons: 2
  14. Clidice: 2
  15. Allau: 1
  16. JoMateixa: 1
  17. Gloria: 1
  18. Gemma Sara: 1
  19. Joan Colom: 1
  20. Ricard: 1
  21. Teresa: 1

Aquest any s’han repartit un total de 112 BCPP en 249 casos típics, això vol dir que otorgo de mitjana 0,45 BCPP per cada post o vist d’una altra manera, que hi ha un BCPP per cada 2,22 posts.

BCPP: Pons, Sergi, Xexu