Arxivar per Mai, 2016

Un puntal d’Hèrcules es el blog de l’Eva, ja sabeu la comentarista minimalista del meu blog, minimalista perquè rarament els seus comentaris sobrepassen una línia de text, suposo que es pel fet que quan et connectes a Internet des del Marroc et fan pagar per caràcter escrit, si això que acabo de dir us sembla absurd vol dir que no coneixeu com es la vida quotidiana del Marroc que ens explica l’Eva en el seu blog. Si llegiu un puntal d’Hèrcules aprendreu que al Marroc fan servir la lògica però d’una manera diferent al que entenem nosaltres, ni millor, ni pitjor, diferent. En especial, si els tràmits burocràtics del nostre país us desesperen no podreu sinó envejar-los quan conegueu com funciona la burocràcia al Marroc i lo desesperant que pot ser tractar amb el seu funcionariat, de fet, aquests són els meus posts preferits, amb especial predilecció pel sistema de correus Marroquí una delícia pels lectors del blog però un infern per qui l’han de patir.

M'agrada pensar que l'Eva es la del mig

M’agrada pensar que l’Eva es la del mig

Si sou observadors veureu que l’Eva escriu un català estrany, això no vol dir que sigui un català “amarroquinitat”, sinó perquè originàriament es del país valencià, no li tingueu en compte, es bona noia. Un puntal d’Hercules té una freqüència de publicació adequada, això vol dir un parell de posts setmanals aproximadament, i no son posts gaire llargs, de fet, uns quants d’ells estan composats d’una foto i uns breus comentaris. A un Puntal d’Hèrcules es poden trobar posts tan surrealistes com un especial de bosses de plàstic que dona per fer tres posts sencers. Però per situacions surrealistes la categoria “Españoles por el mundo” on llegirem les perles que deixen anar els nostres quan fan de turistes pel Marroc. Per tot això i molt més Un puntal d’Hèrcules es un blog que val la pena llegir perquè es divertit i de passada aprendreu unes quantes dades sobre la cultura marroquina.

PD: Recordeu contestar el CT2400 si encara no ho heu fet!

BCPP: Xexu

Us recordeu del blog de cartes al futur? No, oi? No patiu jo tampoc, i pel que sembla ningú. Sigui com sigui es veu que fa un temps vaig escriure aquest post aquest post per avui.

PD: Recordeu contestar el CT2400 si encara no ho heu fet!

BCPP: McAbeu

Com ja es habitual en els últims casos típics rodons. Post especial de preguntes separades en 5 blocs de preguntes: Molt fàcils, fàcils, moderades, difícils i impossibles. Les normes del concurs:
– Teniu fins diumenge 5 de juny a les 23:59 per contestar.
– Només hi ha una resposta vàlida.
– Qui encerti més respostes guanya.
– En cas d’empat llenço una moneda al aire i… trio a qui em sembli :D
– NO contesteu als comentaris! Feu servir AQUEST FORMULARI

Molt fàcils
1.1- Quina es l’abreviatura més habitual per “Cas típic”?
a) CT
b) Cati
c) CsTp
d) GRFX

1.2- De quin color són els enllaços en aquest blog?
a) Blaus
b) Grocs
c) Vermells
d) Enllaços? Mai he posat un enllaç.

1.3- El blog publica en dia festiu?
a) Sí, gairebé sempre
b) Sí, gairebé sempre, exceptuant que sigui cap de setmana
c) No, gairebé mai
d) No, exceptuant que el festiu sigui l’aniversari de l’ahse

1.4- Qui és en Pons?
a) L’autor del blog
b) L’autora del blog
c) La mascota del blog
d) El cunyat del veí de dalt del cosí patern de l’autor del blog.

Fàcils
2.1- Quin es el meu usuari de twitter?
a) No tinc usuari de twitter
b) @pons007
c) @ponsblog
d) @noEsAquestaOpcio

2.2- Què han sigut les úniques mascotes que he tingut durant la vida d’aquest blog?
a) Gats
b) Gossos
c) Peixos
d) T-Rexs

2.3- Les notes dels llibres i sèries quina escala segueixen?
a) Del 0 al 10
b) Del 1 al 10
c) Del 1 al 5
d) Del dilluns al diumenge

2.4- Descomptant el el primer mes del blog, quina ha sigut la mínima quantitat de posts publicats en mes?
a) 0
b) 8
c) 10
d) 11

Normals
3.1- Sobre quina d’aquestes sèries NO he ressenyat mai una temporada?
a) Game of Thrones
b) Mad Men
c) The Walking Dead
d) Twin Peaks

3.2- Qui ha guanyat més concursos de preguntes sobre aquest blog?
a) AhSe
b) McAbeu
c) Empat entre AhSe i McAbeu
d) Cap de les anteriors

3.3- Quina es la meva “sèrie” científica preferida?
a) Big Bang Theory
b) Cosmos
c) Orbita Laika
d) Redes de Eduard Punset

3.4- De quin animal sóc més fan?
a) Gats
b) Gossos
c) Peixos
d) Serps verinoses

Difícils
4.1- Quin d’aquests comentaristes va ser el primer a deixar un comentari a Pons’s Blog
a) Allau – The daily avalanche
b) Assumpta – Blog de l’Assumpta
c) Maria – Somnis de plastilina
d) XeXu – Bona nit i tapa’t
e) El Tomàtic – Blog del Club Super 3

4.2- Quin d’aquests comentaristes ha deixat més comentaris a Pons’s Blog?
a) JoMateixa
b) Rits
c) Roselles
d) Xavier Pujol
e) El Capità Enciam

4.3- M’he llegit tots els llibres de Mundodisco?
a) Sí
b) No, em falta un que no s’ha publicat
c) No, em falta un que no s’ha publicat en castellà
d) No, em falten dos
e) Mundodisco? Cap, de fet mai he llegit un llibre de Terry Pratchett.

4.4- Descomptant els llibres de Terry Pratchett, quantes sagues de llibres m’he llegit (mínim 3 llibres llegits de la saga)?
a) 9
b) 12
c) 14
d) 15
e) 27,5

Impossibles
5.1- Quin es el relat conjunt que he escrit fent servir més paraules?
5.2- Quants vídeos té el post amb més vídeos (encara que no funcionin)?
5.3- Quin es el Cas Típic que només té una frase tota ella com a enllaç?
5.4- Quin es el cas típic amb més noies implicades en el títol?

REPETEIXO: NO contesteu als comentaris! Feu servir AQUEST FORMULARI

Feliç dia mundial del culte al Pons!

Avui es el dia idoni per afegir aquest blog en els vostres preferits si no ho heu fet ja. Després m’heu de jurar que em seguireu i em reverenciareu fins a la fi dels (vostres) temps. Si a més a més em feu un generós donatiu de posem 1.000 euros, molt aviat (tot i que probablement mai), us arribarà a casa el paquet original de fans d’en Pons, que conté una túnica oficial que heu de vestir cada vegada que llegiu aquest blog, un iman per la nevera amb la forma del meu inquietant ull sempre vigilant, un desembussador pel vàter que sempre és útil, i les lletres dels meus càntics preferits, incloent grans obres clàssiques com ara “Et lloem oh gran Pons” o “Oh Pons ets més gran que Jesús” (Jesús, localitat que pertany al municipi de Tortosa).
szyd_460-1
Recordareu altres dies mundials del culte al Pons: CT1378, CT1516, CT1906, i el CT2152.

BCPP: Xexu

Tal com us vaig dir ahir, avui toca explicar l’origen de la bonica tradició de l’ou com balla, també anomenat OCB pels experts en la matèria i pels experts en tabac d’embolicar (enllaç patrocinat).

L’ou com balla es celebra el dia de Corpus Christi, que pels que aneu fluixos de llatí vol dir el cos de (Jesu)Crist, per tan, ja veieu que això fa olor a tradició catòlica. La interpretació es que l’ou representa l’hòstia consagrada i la forma de l’aigua es el calze de la sang de Crist; sí? Ho veieu? Doncs jo no, així que no se què us haureu fumat embolicat amb l’OCB… Diu la llegenda que un frare dominic va veure que ho feien en un petit poble italià i va copiar la idea i va decidir fer-ho també en la catedral de Barcelona en el 566 a.p.b (Abans de Pons’s Blog) o si sou més cristians el 1440 d.c (Després de Crist, si el mateix de Corpus Christi, casualitat?). En el segle XVI l’acte ja es va convertir en una tradició anual i que després d’una llarga i avorrida processó de quatre o cinc hores, els escolans acabaven amb molta gana i es menjaven l’ou, les cireres que s’havien fet servir per decorar la font, també la resta de la fruita, i segurament també les flors.

Una altra llegenda apunta que l’ou com balla representa la plenitud de la primavera, ja que tant l’ou, com l’aigua i l’abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral. Si la versió anterior ja em semblava una fumada, aquesta directament em sona a sobredosis de psicotròpics. Una altra llegenda apunta que els nobles del carrer Montcada de Barcelona s’avorrien esperant el pas de la processó i es van inventar aquest “divertiment”. Abans la gent s’ho passava bé amb poca cosa, sense necessitat de smartphones, ni playstation, ni res. La llegenda diu que si l’ou cau serà un any de dolent i el Barça no guanyarà la lliga, es més, si l’ou cau durant les tres primeres hores la lliga la guanyarà el Madrid. És més, si l’ou cau a les 12 hores, 34 minuts i 56 segons la lliga la guanya l’Espanyol. Una altra llegenda més, sí, serà per llegendes. Aquesta parla de que els musulmans ja jugaven en el seus brolladors dels patis interiors amb una piloteta sobre el raig d’aigua d’una font i que els cristians van copiar la idea i després van expulsar els musulmans a cop d’espasa tot dient que eren uns bàrbars sense cultura.

És màgia? No! Es ciència!

És màgia? No! Es ciència!

Un blog qualsevol s’hagués quedat satisfet oferint-vos les llegendes, però Pons’s Blog es un blog excel·lent que també us aportarà la explicació científica. Si us plau, si us plau, ja podeu parar d’aplaudir. L’explicació de per què s’aguanta l’ou com balla, ens la dóna l’efecte Coandă (El que hi ha sobre la A no es una taca a la vostra pantalla, per tan no cal que hi passeu el dit per netejar-la), encara que hi ha el principi de Bernoulli subjacent, que és la base per a poder aclarir el primer. Hi ha algú que conegui l’efecte Coandă? Ja m’ho suposava… A veure, penseu en un objecte amb una superfície corba, així el primer que se m’ha passat pel cap, un ou. Si li llenceu monedes d’un cèntim (perquè se que sou uns miserables i vosaltres les guardeu) veureu com aquestes reboten contra l’ou i pel principi d’acció-reacció, tendirà a anar en el sentit en què l’ha empès les monedes, i aquest rebotarà . Per contra, si repetim aquesta experiència per exemple amb un fluid que tinguem a mà, per exemple whisky, aquest, per la seva viscositat, tendirà a “enganxar-se” a la superfície corba. Ni el whisky ni l’ou rebotaran en la direcció oposada, el whisky seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l’ou tendirà a anar cap a l’aigua que l’empeny. En el cas de l’ou com balla, l’aigua l’estira en totes direccions, abans de caure per l’acció de la implacable gravetat i així el manté en equilibri.

Seguint la temàtica divulgadora de la festa del comentari del Xavier afegeixo l’enllaç de l’ajuntament de Barcelona amb les activats que es fan aquest any.

A petició d’en McAbeu

BCPP: McAbeu

Aprofitant que demà passat es el dia de corpus us porto un post sobre història que tan us agraden. Toca parlar d’una activitat molt habitual de tal dia: L’ou com balla. Els homes que s’estiguin baixant els pantalons ja se’ls poden tornar a pujar perquè l’ou es refereix a un ou de gallina…

L’ou com balla es celebra a diverses poblacions catalanes, suposo que per exemple un andorrà també podrà fer-ho a casa seva i ningú li dirà res, però ja no seria un fet tan tradicional, amb tot el respecte pels andorrans. El procediment es senzill, tan senzill que els nens podran fer l’experiment sempre i quan es respecti la condició sine qua non universal per realitzar qualsevol experiment, el famós mantra “sota la supervisió d’un adult”, perquè tots sabem que els nens són idiotes i podien acabar morts fins hi tot pel simple fet de manipular un ou. Per fer l’experiment necessitarem els següents elements o els seus equivalents sempre i quan la COB (Comisió d’Ous Balladors) els hagi donat per bons.

  • Un ou
  • Cera
  • Un punxó
  • Una font brolladora amb un raig d’aigua suficientment potent.
  • Flors i fruites del temps (generalment cireres, ginesta i clavells)

L’ou l’obtindrem directament d’una gallina viva o si sou uns cosmopolites de ciutat i no viviu en una granja amb animals de corral anireu al mercat a comprar-lo, o potser en supermercat, però sota cap concepte heu d’anar al zoo a posar la ma a la gàbia de cap au per agafar un ou, es podria fer però no seria èticament correcte. Si opteu per la solució del super, per culpa del sistema capitalista i consumista en el que estem no us vendran un ou sol i segurament us obligaran a comprar mínim mitja dotzena (sis pels del ESO), però acabareu acceptant perquè segurament sou uns manasses i l’experiment de l’ou no us sortirà a la primera i anirà bé tenir ous de recanvi.

Els ous seran els primers encantats en gaudir de l’experiment

Els ous seran els primers encantats en gaudir de l’experiment

El primer pas es fer un forat a l’ou amb un punxó, si no teniu un punxó podeu fer servir algun altre estri esmolat, un consell, no ho proveu mossegant amb el queixal, un amic ho va provar i el resultar va ser molt brut. Quan hageu aconseguit buidar l’ou sense destrossar-lo no llenceu el contingut de l’ou aigüera avall! Com a bon català heu d’aprofitar-lo i fer per exemple una truita de gambes i alls tendres, boníssima. Amb la cera taparem el forat per on hem buidat l’ou. Pel que fa la font amb el raig d’aigua la podríem deixar tal qual i no passaria res, però com que és un dia festiu la decorarem amb les flors i les fruites, també la podríem decorar amb posters de Lady Gaga però no quedaria tan tradicional. El toc final es posar l’ou sobre el raig de l’aigua de tal manera que la pressió de l’aigua mantingui l’ou en moviment giratori sense arribar a caure, si cau vol dir que no l’hem col·locat de manera correcte i que hem fallat en la nostra tasca, de manera que davant de tanta humiliació la única solució honorable serà practicar l’harakiri. Demà  us explicaré la història d’aquesta bonica tradició, em refereixo a la del ou com balla no pas a l’harakiri.

Us heu llevat amb ritme? Perfecte, perquè avui toca post musical.

Música amb un original instrument fet de PVC

Vídeo musical d’amor

Fantasma de la opera en una disquetera.

Els Voca People: Fent música només amb la boca

El mateix acord per un munt de cançons gràcies a The Axis of Awesome

BCPP: Sergi