Cas típic 2384: noi li agrada noia, noi li agrada Dragones Negros

Posted: 2016-05-05 in Llibres
PortadaDragones Negros – Claudio Vosco

Dragones Negros es un llibre de Claudio Vosco de fantasia. Amb la frase anterior espero haver espantat a tots a tots els lectors perquè tots els lectors assenyats de Pons’s Blog estaran escarmentat en quan a les meves “recomanacions” sobre llibres de fantasia. Però aquesta vegada la recomanació no es només d’algú de nivell com ara jo mateix (en Pons, estem a Pons’s Blog, recordeu?) també el Tipo de la Brocha ens recomana el llibre. Sent realistes la novel·la no aporta cap novetat al gènere fantàstic, es a dir tenim el mateix de pràcticament sempre, un mon medieval amb una mica de màgia, on hi ha varis regnes, per ser més tòpics els mateixos que sempre, els humans, els nans, els elfs (obscurs i lluminosos) i els orcs. No es cap queixa, vull dir que si la roda ja està inventada i gira prou bé tampoc cal arriscar-se a inventar una roda hexagonal (bonica metàfora, eh? Es nota que m’he apuntat a un curs de retòrica? Els 200€ més ben invertits de la meva vida).

Per tractar-se d’un llibre de fantasia es relativament curt, 336 pàgines, això en comparació amb altres llibres de fantasia dona per fer la introducció i gràcies, per tan si aquest amb tres centenars de pàgines ja ho té tot fet es un punt a agrair perquè vol dir que va bastant per feina. De fet, va tan per feina que tota l’acció transcorre en només 4 dies i vistos des del punt de vista de 3 personatges principals: Un elf capità de la guàrdia del rei humà (a vegades passen aquestes incoherències), un humà al que li han robat el tron que busca venjança (no hi ha més noble sentiment), i un nan que només volia viure tranquil els seus últims dies de la seva vida cuidant de la seva neta. D’aquests el meu preferit es l’humà ja que té com a mascota una pantera, que com tots sabeu no és més que un gat molt gros, i els gats molen. L’autor juga a intercalar els capítols d’aquests personatges per tal que pràcticament al final de cada capítol tinguem un cliffhanger (ehm…. com us ho diria… un esdeveniment inquietant que deixa al lector amb ganes de saber què passarà amb tal situació dramàtica) i tinguem ganes d’anar llegint capítols fins a trobar com se’n surt el protagonista de la situació on l’havíem deixat penjat. Al final el llibre acaba i no acaba, m’explicaré. La trama acaba i queda tancada, però si ens llegim els dos epílegs descobrim que hi ha un parell de personatges secundaris que amaguen secrets ocults que donen peu a que aquest llibre es converteixi en el primer volum d’una saga. Com a resum, dir que com a llibre de fantasia fa el fet, personalment m’ha tocat una mica els nassos perquè hi ha massa màgia pel mig (que en el fons tampoc es tanta), però entenc que a molta gent això no li molesti. El que en el principi del llibre semblava un delicat pla de subtils conspiracions per arribar a un objectiu acaba sent un pla directe i sense cap sorpresa. Crec que per una temporada hauria de deixar els llibres de fantasia perquè em sembla que m’estic saturant.

– Por qué, repito, no estaba usted presente durante el encarcelamiento del prisionero?
– Porque estaba agotado de recorrer la ciudad para que los cerdos endogámicos que controlan los recursos de palacio pudieran ahorrar lo suficiente para otra bacanal con prostitutas de lujo, señor. -Pero realmente respondió- Estaba cansado, cometí un error.

—¿Y dejáis a vuestros hijos solos? ¿No teméis que les pueda pasar algo?
—Nah, ya son mayores. Y si no, siempre se pueden tener más; lo divertido es hacerlos, no criarlos

—Me temo que tampoco lo sé.
—A veces me pregunto si no debería invertir vuestro salario en mantener una familia de chimpancés: serían igual de efectivos, y al menos me distraerían.

Nota: 6/10

Comentaris
  1. Xavier Pujol escrigué:

    El que diu que li sortiria més a compte criar una família de ximpanzés, no ho sap, però deu ser un orangutan.

  2. Sergi escrigué:

    Estava a punt de dir “per fi algú ha entès que no calen 1000 pàgines per explicar una història de fantasia que es pot explicar en 300” i això sí que seria una novetat. Però dius que sembla que faran una saga. Meh.

    És curiós que tanta fantasia prengui el marc Tolkien de món medieval, màgia, orcs, elfs i nans. Els arqueòlegs del futur pensaran coses molt rares de l’Edat Mitjana.

  3. JOMATEIXA escrigué:

    Doncs, jo crec que esperaré (o desesperearé), a que surtin els llibres que falten de Joc de Trons.

  4. Roselles escrigué:

    Perquè sóc una seguidora fidel i entregada, he continuat llegint després de “de fantasia”. Però no, no me’l llegiré.

    • Pons escrigué:

      El Tipo de la Brocha estarà decebut… O no.

    • ahse escrigué:

      Ben avorrit això dels dracs, elfs, nans, trons i màgia, la veritat és que no s’explica d’on treuen els autors les ganes d’escriure…

      Un llibre de Ruby on Rails t’hauria resultat molt més divertit, oi?

  5. Eva escrigué:

    Que és de fantasia ja ho havíem deduït pel títol. Vés si no et van estafar, en aquell curs de retòrica…

  6. ahse escrigué:

    El Pons pagant cursos de retorica!! Qui s’ho hauria imaginat, el Pons, que hauria de donar les classes als altres, pagant per poder fer retorica…

  7. XeXu escrigué:

    On seria vist un llibre de fantasia que no esdevingués una saga?? Se te n’acudeix algun? Potser algun de tant dolent que els editors van decidir no continuar publicant. Res, crec que la decisió de deixar la fantasia per una temporada és molt sàvia, ben digna de tu.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s