Arxivar per 2016-05-09

Avui dilluns es celebra la patrona de la meva ciutat, La Salut. Heu vist quina santa més noble que tenim? Pels sabadellencs lo primer es tenir Salut, això no treu que haguem tingut algun alcalde que abans prefereixi els calers… En el post d’avui us explicaré en què consisteix aquesta bonica festivitat local de Sabadell que honra la nostra patrona que hem tingut des de sempre, no pas com la gent de capital que són tan canvia-capes que a la mínima abandonen la Eulàlia per la Mercè.

Com tota festa tradicional el dia ha de ser complicat de preveure i lo més variable possible sobre el calendari, seria massa fàcil dir que es celebra cada any el 9 de maig, el que fem és celebrar-la el primer dilluns després del segon diumenge de maig, sempre i quan el Barça no hagi guanyat matemàticament la lliga, perquè si es així llavors es celebra el primer dilluns després del segon diumenge de maig.

Santuari de la Salut. Amb prou feines es nota que el campanar es un afegit, oi?

Santuari de la Salut. Amb prou feines es nota que el campanar es un afegit, oi?

L’Aplec de la Salut es celebra des de fa més de 300 anys, que tenint en compte que la ciutat com a tal no es gaire antiga, es molt de temps, més anys dels que té aquest blog sense anar més lluny. Comencem amb la història. El lloc on actualment s’alça el santuari de la Salut va acollir durant la baixa edat mitjana (període comprés del segle XI al XV) l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria. En el segle XVII moltes epidèmies de pesta van assolar Sabadell, i com ningú volia tenir com a veí un empestat els van enviar cap a aquesta ermita que estava fora de la ciutat. Paciència, ara arribem a la part miraculosa. Es creu que en l’any 1652, l’ermità de Sant Iscle es va trobar una imatge de la Mare de Déu a prop d’una font. La font era especial, no pas perquè en ragés orxata o whisky escocès, sinó perquè a l’aigua se li van atribuir poders curatius. En aquell temps l’aigua de Sabadell sortia d’un pou que també es feia servir com a latrina, o sigui que que no es d’estranyar que una simple font d’aigua del camp ja fos considerada pura i sanadora i va ser anomenada font de la Salut. En una època en que les eines de treball del “metge” eren les mateixes que les del ferrer del poble però menys desinfectades, no es d’estranyar que la font de la Salut guanyés popularitat, i així es com en el 1697 es va decidir fer una processó anual cada segon diumenge de maig. La festa anava guanyant popularitat any darrera any, fins que el 1872 l’Ajuntament va dir que una merdeta d’ermita en ruïnes no feia justícia per una festa tan important, així doncs van construir un temple que l’any 1879 ja es va esfondrar, aluminosis apunten alguns, mà d’obra barata els altres, un tornado diuen els més agosarats, el cas es que fins 1882 no van aixecar el temple que actualment encara aguanta. La imatge de la verge la van posar en el presbiteri, però va desaparèixer en misterioses circumstàncies, fantasmes diuen uns, esperits diuen altres, que un la va robar i la va posa a l’ebay diuen els més agosarats. La segona i tercera imatge també es van esfumar, o sigui que actualment tenim la quarta imatge de la verge, coneguda com Salut 4.0 the revenge.

Espero que us hagi agradat la bonica història de la patrona de Sabadell. Ens veiem en propers capítols de la història segons en Pons.

BCPP: Eva