El Sergi de l’Àtoms i Lletres està en plena promoció del seu llibre de relats “Quant valen els teus somnis?”, en comptes de fer-ho a la manera tradicional ha decidit enviar un relat a cadascú que ho vulgui a canvi de rebre una ressenya / opinió / crítica a canvi, per a més informació millor consulteu el seu post. No he pogut evitar fer-li cas i demanar-li un relat. M’ha tocat un anomenat “Quan era jove”. Es complicat no fer massa espoiler d’un relat de tres pàgines però faré el què podré que per això em paguen (si, no? O què?)
El relat es una conversa entre un avi i la seva neta ambientat en futur bastant utòpic on la tecnologia ha avançat bastant i la gent viu en un mon simulat que serveix tan per oci com per aprenentatge. Problemes com la contaminació, la salut o la inseguretat ciutadana semblen resolts, però tot i això sembla que una persona nascuda en la època actual no estarà del tot contenta en aquest futur en teoria idíl·lic. Serà veritat que la tercera edat sempre s’està queixant? Es cert que qualsevol temps passat sembla millor per dolent que hagués sigut? Segons el relat d’en Sergi sembla ser que si. Voleu una valoració personal del relat? No està mal. Voleu que em mulli més i faci una valoració més qualificativa tal com faig amb llibres i sèries? Està bé… En una escala de macedònia de Síndria fins a Mango li poso dos maduixes i mig coco.
Us recordo que fins el dia 24 teniu temps de participar en aquesta iniciativa i ajudar a publicitar el llibre d’en Sergi. No us puc assegurar que el relat que us toqui sigui tan bo com el que m’ha enviat a mi, que per alguna cosa sóc el seu blogger preferit (o era al revés?), però no crec que us decebi.
Pons's blog 