El Sergi de l’Àtoms i Lletres està en plena promoció del seu llibre de relats “Quant valen els teus somnis?”, en comptes de fer-ho a la manera tradicional ha decidit enviar un relat a cadascú que ho vulgui a canvi de rebre una ressenya / opinió / crítica a canvi, per a més informació millor consulteu el seu post. No he pogut evitar fer-li cas i demanar-li un relat. M’ha tocat un anomenat “Quan era jove”. Es complicat no fer massa espoiler d’un relat de tres pàgines però faré el què podré que per això em paguen (si, no? O què?)
El relat es una conversa entre un avi i la seva neta ambientat en futur bastant utòpic on la tecnologia ha avançat bastant i la gent viu en un mon simulat que serveix tan per oci com per aprenentatge. Problemes com la contaminació, la salut o la inseguretat ciutadana semblen resolts, però tot i això sembla que una persona nascuda en la època actual no estarà del tot contenta en aquest futur en teoria idíl·lic. Serà veritat que la tercera edat sempre s’està queixant? Es cert que qualsevol temps passat sembla millor per dolent que hagués sigut? Segons el relat d’en Sergi sembla ser que si. Voleu una valoració personal del relat? No està mal. Voleu que em mulli més i faci una valoració més qualificativa tal com faig amb llibres i sèries? Està bé… En una escala de macedònia de Síndria fins a Mango li poso dos maduixes i mig coco.
Us recordo que fins el dia 24 teniu temps de participar en aquesta iniciativa i ajudar a publicitar el llibre d’en Sergi. No us puc assegurar que el relat que us toqui sigui tan bo com el que m’ha enviat a mi, que per alguna cosa sóc el seu blogger preferit (o era al revés?), però no crec que us decebi.
Pons's blog 
Una iniciativa molt original, no l’havia vist.
Hi participo segur. No puc dir mai que no a una nova lectura. Però em nego a conformar-me amb un sol relat, els vull tots!
Ara hi vaig.
Paciència, el llibre encara no ha sortit a la venda, un relat seria com el trailer promocional
Si tens temps lliure pots mirar una serie! hehehe
Gràcies, no. Aquest paio i els seus avorriments simulats no m’interessen, ja siguin contaminants o no, amb dracs, màgia, noies maques, herències o no.
També pot intentar anar venent-los al tren amb un paperet afegit al relat que digui “si t’ha agradat pots contribuir, gràcies”. Pot ser que tingui més èxit que els altres. :-D
Algú està gelosa del Sergi? :P
La idea de l’ahse no és dolenta del tot. En Mathew Tree va començar així i mira’l ara. Llàstima que vaig curt de temps lliure. Et puc llogar el becari per hores?
El mig coco em fa dubtar però un relat de dues maduixes segur que ha de valer la pena. M’has convençut, ara mateix li envio un mail a en SERGI per participar en aquesta iniciativa.
Saps que sóc un crític exigent, no puc donar un coco sencer així com a així.
No et deixis enganyar, el coco sense l’aigua de dins no val res, eh? Ho dic per al teu bé, que amb 2 maduixes et moriràs de fam :-P
El Sergi ha trobat una manera ben original de promocionar el llibre.
El mig coco té més valor si et toca la part on hi ha l’aigua.
Com li deia al McAbeu, el mig coco sense aigua no val!! Mira que el nou becari del Pons està intentant fer trampa…
Els puritans dels cocos et diran que no es aigua, que es suc de coco
Se’n diu aigua. Fins al dia que el Pons posi en els 10 manaments que se’n digues suc, se’n dirà aigua.
Gràcies per aquesta ressenya, Pons. Capta prou bé l’essència del relat.
He de dir que darrerament aquest blog m’està semblant cada cop més interessant. Molta sort amb l’exigent jurat.
PD: Les dues maduixes i el mig coco, m’arribaran per correu postal?
PD2: Ara hi deu haver milers de lectors del Pons’s Blog buscant infructuosament un blog que es diu “Àtom i Lletres”. És una venjança perquè jo algun cop m’he oblidat d’escriure la s de després de l’apòstrof al Pons’s Blog?
La pau sigui amb tu, amic humà ^^
M’agrada el teu compliment totalment objectiu cap al meu blog.
PD: Arribaran en aprofitant el mateix paquet en el què m’arribi el premi del jurat com a millor ressenya.
PD2: Àtoms? En plural? Vols dir que tens més d’un àtom?! Caram! Jo venjatiu? I ara…
No sé si llegiré el llibre si li has posat menys de dos albercocs i un litxi, espero llegir altres ressenyes per veure si val la pena. Tot i no sentir una adoració tan gran com tu per l’autor, no em cau malament del tot, així que potser li donaré una oportunitat. Però no vull un relat, vull el llibre sencer. A més, la cosa està difícil perquè em toqui un llibre gratis, només en reparteix 4. 4, perquè un serà per tu segur, no debades portes mesos fent-li la pilota!
Últimament els becaris ens estan menjant el cap i el Pons des de la seva gran generositat ha d’acceptar massa soborns… Aquest bloc és una inversió important, qualsevol cosa val quan és per una bona causa!
Vols dir que s’ha notat? Acostumat al pilotisme que rebo de l’ahse jo em pensava que el pilotisme que feia al Sergi era molt subtil.
I no seria més efectiu atorgar dos pernils de jabugo i un fuet de Vic?? Ai no, que els transhumans poc que menjarem carn!
Qui vols que t’atorgui el pernil??? Per què no el demanes directament al tal Sergi? Només per regalar les entrades dels comentaris a la gent no vol dir que Pons’s blog vagi sobrat de diners!
Segurament si que menjaran carn, però no sera carn d’animals sinó carn directament criada en un laboratori. No estàs impacient per tastar-la?
jo ara per ara estic massa estressada i no se si tinc temps tu te n’has sortit prou bé , en Sergi estarà content
Segur no perds res! Potser el Sergi volia oferir-te una bona suma per participar-hi, però…
Gràcies per tenir temps per passar pel blog tot i l’estrès, Pons’s blog no oblida.
[…] de la societat. Bon gir final a “La sentència”. “Quan jo era jove” ja en vaig parlar en el CT2390. “L’oracle modern”, bé, si, amb els smartphones ho som tots una mica oracles, però […]