Cas típic 2397: noi li agrada noia, noi li agrada l’ou com balla (1/2)

Aprofitant que demà passat es el dia de corpus us porto un post sobre història que tan us agraden. Toca parlar d’una activitat molt habitual de tal dia: L’ou com balla. Els homes que s’estiguin baixant els pantalons ja se’ls poden tornar a pujar perquè l’ou es refereix a un ou de gallina…

L’ou com balla es celebra a diverses poblacions catalanes, suposo que per exemple un andorrà també podrà fer-ho a casa seva i ningú li dirà res, però ja no seria un fet tan tradicional, amb tot el respecte pels andorrans. El procediment es senzill, tan senzill que els nens podran fer l’experiment sempre i quan es respecti la condició sine qua non universal per realitzar qualsevol experiment, el famós mantra “sota la supervisió d’un adult”, perquè tots sabem que els nens són idiotes i podien acabar morts fins hi tot pel simple fet de manipular un ou. Per fer l’experiment necessitarem els següents elements o els seus equivalents sempre i quan la COB (Comisió d’Ous Balladors) els hagi donat per bons.

• Un ou
• Cera
• Un punxó
• Una font brolladora amb un raig d’aigua suficientment potent.
• Flors i fruites del temps (generalment cireres, ginesta i clavells)

L’ou l’obtindrem directament d’una gallina viva o si sou uns cosmopolites de ciutat i no viviu en una granja amb animals de corral anireu al mercat a comprar-lo, o potser en supermercat, però sota cap concepte heu d’anar al zoo a posar la ma a la gàbia de cap au per agafar un ou, es podria fer però no seria èticament correcte. Si opteu per la solució del super, per culpa del sistema capitalista i consumista en el que estem no us vendran un ou sol i segurament us obligaran a comprar mínim mitja dotzena (sis pels del ESO), però acabareu acceptant perquè segurament sou uns manasses i l’experiment de l’ou no us sortirà a la primera i anirà bé tenir ous de recanvi.

Els ous seran els primers encantats en gaudir de l’experiment

El primer pas es fer un forat a l’ou amb un punxó, si no teniu un punxó podeu fer servir algun altre estri esmolat, un consell, no ho proveu mossegant amb el queixal, un amic ho va provar i el resultar va ser molt brut. Quan hageu aconseguit buidar l’ou sense destrossar-lo no llenceu el contingut de l’ou aigüera avall! Com a bon català heu d’aprofitar-lo i fer per exemple una truita de gambes i alls tendres, boníssima. Amb la cera taparem el forat per on hem buidat l’ou. Pel que fa la font amb el raig d’aigua la podríem deixar tal qual i no passaria res, però com que és un dia festiu la decorarem amb les flors i les fruites, també la podríem decorar amb posters de Lady Gaga però no quedaria tan tradicional. El toc final es posar l’ou sobre el raig de l’aigua de tal manera que la pressió de l’aigua mantingui l’ou en moviment giratori sense arribar a caure, si cau vol dir que no l’hem col·locat de manera correcte i que hem fallat en la nostra tasca, de manera que davant de tanta humiliació la única solució honorable serà practicar l’harakiri. Demà  us explicaré la història d’aquesta bonica tradició, em refereixo a la del ou com balla no pas a l’harakiri.