Tal com us vaig dir ahir, avui toca explicar l’origen de la bonica tradició de l’ou com balla, també anomenat OCB pels experts en la matèria i pels experts en tabac d’embolicar (enllaç patrocinat).
L’ou com balla es celebra el dia de Corpus Christi, que pels que aneu fluixos de llatí vol dir el cos de (Jesu)Crist, per tan, ja veieu que això fa olor a tradició catòlica. La interpretació es que l’ou representa l’hòstia consagrada i la forma de l’aigua es el calze de la sang de Crist; sí? Ho veieu? Doncs jo no, així que no se què us haureu fumat embolicat amb l’OCB… Diu la llegenda que un frare dominic va veure que ho feien en un petit poble italià i va copiar la idea i va decidir fer-ho també en la catedral de Barcelona en el 566 a.p.b (Abans de Pons’s Blog) o si sou més cristians el 1440 d.c (Després de Crist, si el mateix de Corpus Christi, casualitat?). En el segle XVI l’acte ja es va convertir en una tradició anual i que després d’una llarga i avorrida processó de quatre o cinc hores, els escolans acabaven amb molta gana i es menjaven l’ou, les cireres que s’havien fet servir per decorar la font, també la resta de la fruita, i segurament també les flors.
Una altra llegenda apunta que l’ou com balla representa la plenitud de la primavera, ja que tant l’ou, com l’aigua i l’abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral. Si la versió anterior ja em semblava una fumada, aquesta directament em sona a sobredosis de psicotròpics. Una altra llegenda apunta que els nobles del carrer Montcada de Barcelona s’avorrien esperant el pas de la processó i es van inventar aquest “divertiment”. Abans la gent s’ho passava bé amb poca cosa, sense necessitat de smartphones, ni playstation, ni res. La llegenda diu que si l’ou cau serà un any de dolent i el Barça no guanyarà la lliga, es més, si l’ou cau durant les tres primeres hores la lliga la guanyarà el Madrid. És més, si l’ou cau a les 12 hores, 34 minuts i 56 segons la lliga la guanya l’Espanyol. Una altra llegenda més, sí, serà per llegendes. Aquesta parla de que els musulmans ja jugaven en el seus brolladors dels patis interiors amb una piloteta sobre el raig d’aigua d’una font i que els cristians van copiar la idea i després van expulsar els musulmans a cop d’espasa tot dient que eren uns bàrbars sense cultura.
És màgia? No! Es ciència!
Un blog qualsevol s’hagués quedat satisfet oferint-vos les llegendes, però Pons’s Blog es un blog excel·lent que també us aportarà la explicació científica. Si us plau, si us plau, ja podeu parar d’aplaudir. L’explicació de per què s’aguanta l’ou com balla, ens la dóna l’efecte Coandă (El que hi ha sobre la A no es una taca a la vostra pantalla, per tan no cal que hi passeu el dit per netejar-la), encara que hi ha el principi de Bernoulli subjacent, que és la base per a poder aclarir el primer. Hi ha algú que conegui l’efecte Coandă? Ja m’ho suposava… A veure, penseu en un objecte amb una superfície corba, així el primer que se m’ha passat pel cap, un ou. Si li llenceu monedes d’un cèntim (perquè se que sou uns miserables i vosaltres les guardeu) veureu com aquestes reboten contra l’ou i pel principi d’acció-reacció, tendirà a anar en el sentit en què l’ha empès les monedes, i aquest rebotarà . Per contra, si repetim aquesta experiència per exemple amb un fluid que tinguem a mà, per exemple whisky, aquest, per la seva viscositat, tendirà a “enganxar-se” a la superfície corba. Ni el whisky ni l’ou rebotaran en la direcció oposada, el whisky seguirà la seva trajectòria, adaptant-se suaument a la superfície corba, i l’ou tendirà a anar cap a l’aigua que l’empeny. En el cas de l’ou com balla, l’aigua l’estira en totes direccions, abans de caure per l’acció de la implacable gravetat i així el manté en equilibri.
Seguint la temàtica divulgadora de la festa del comentari del Xavier afegeixo l’enllaç de l’ajuntament de Barcelona amb les activats que es fan aquest any.
A petició d’en McAbeu
BCPP: McAbeu
Pons's blog 